Caiman de Cuvier

Paleosuchus palpebrosus

Aquest caiman habita a les conques de l’Orinoco, l’Amazones i altres rius tropicals sud-americans; es troba principalment a les selves inundades i a l’entorn dels grans llacs, rius i rierols. S’alimenta bàsicament d’invertebrats i de peixos.

 

És molt característica la forma del crani, que recorda la d’un gos, i és una espècie de mida petita en què els mascles no assoleixen gaire més d’1,5 m de llargada.

Hàbitat Natural

El nord de Bolívia, el nord i el centre del Brasil, l’est de Colòmbia, l’Equador, la Guaiana francesa, la Guyana, el Surinam, el Perú, el Paraguai i Veneçuela.

Nord de Bolívia, el nord i el centre del Brasil, l’est de Colòmbia, l’Equador, la Guaiana francesa, la Guyana, el Surinam, el Perú, el Paraguai i Veneçuela
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Preocupació menor

Taxonomia

Classe
Reptilia
Ordre
Crocodylia
Família
Crocodylidae

Característiques físiques

6 - 7
Pes en néixer:
1,2 - 1,6 m
Més de 40 anys

Biologia

Habitat
Aigua dolça
Vida social
Solitària
Alimentació
Carnívora

Reproducció

Gestació
80 - 95
Dies
Cria
10 - 25 ous

Descobreix com són

Biologia

Descripció

El caiman de Cuvier, que pertany al gènere Paleosuchus, comparteix juntament amb l’altra espècie d’aquest mateix gènere, el caiman de Schneider, Paleosuchus trigonatus, una adaptació a la vida als boscos densos. Són petits, tenen la pell molt ossificada i no presenten cresta òssia davant dels ulls, per la qual cosa se’ls anomena caimans de front llis. Tenen una cua curta i es desplacen sovint amb el coll estirat i el cap aixecat.

 

Difereix de l’altra espècie del gènere pel musell curt i el crani aixecat i llis. Les escates dorsals no tenen tant relleu i presenten els ulls bruns. És el crocodílid més petit d’Amèrica, el mascle només arriba a 1,6 metres i la femella, a 1,2 metres.

Hàbitat

Viu als boscos inundats de les conques de l’Amazones i l’Orinoco i als boscos de galeria de les sabanes circumdants. Sembla que prefereix els rius de corrents ràpids. Els subadults es troben als cursos d’aigua temporals.

Alimentació

Els adults s'alimenten de peixos, amfibis, petits mamífers, aus, crancs, gambetes, mol·luscs i altres invertebrats, que capturen a l'aigua o a terra. Els juvenils mengen menys peix, però també consumeixen crustacis, capgrossos, granotes i cargols, així com invertebrats terrestres com escarabats.

Reproducció

Construeix els nius en forma de monticle de fang i vegetació a les zones pròximes a les selves inundades i la posta és de 10 a 25 ous. El període d’incubació és de tres o quatre mesos i el sexe de les cries depèn de la temperatura del niu durant aquest temps.

 

Quan els ous comencen a eclosionar, la femella obre el niu en resposta a les vocalitzacions fetes pels joves. Els petits acabats de sortir de l’ou tenen una mena de capa mocosa sobre la pell i poden retardar l’entrada a l'aigua durant uns dies fins que s’asseca.

Conducta

És de costums nocturns i força terrestres, i viu solitari o en parelles que defensen petits territoris. És una espècie que es considera una bona indicadora del bon equilibri dels ecosistemes, ja que la seva absència pot provocar un augment ràpid de determinades espècies de peixos com les piranyes. Els seus principals depredadors són els jaguars i grans serps com boes i anacondes. 

Estatus i programes de conservació

No hi ha dades sobre el nombre d’individus en llibertat, atès que la seva forma de vida dificulta el recompte de les poblacions, encara que sembla una espècie encara comuna en gran part de la seva àrea de distribució i no es considera una espècie amenaçada. Aquesta situació s'explica en bona part pel fet que no se’l caça per la pell, ja que aquesta està molt ossificada i no es pot fer servir en la indústria.