Estruç

Struthio camelus

L’estruç és l’espècie d’au més gran de la terra, amb un pes que oscil·la entre els 80 i els 150 kg, i una altura que pot superar els 2,5 m. No pot volar però és capaç de córrer a una velocitat de més de 60 km/h.

 

La coloració dels dos sexes és ben diferent: el plomatge dels mascles és de color negre, mentre que el de les femelles és de color bru. Els ous són també els més grans de tots els ocells, amb un pes de fins a 1,5 kg.

Hàbitat Natural

Àfrica excepte l'extem nord-oest.

Estruç - Zoo Barcelona
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Preocupació menor

Taxonomia

Classe
Aves
Ordre
Sphenisciformes
Família
Struthioniformes

Característiques físiques

90-150 kg
Birth Weight: fins 1,5 kg
175-275 cm
Fins a 40 anys

Biologia

Habitat
Sabana
Vida social
Gregària
Alimentació
Omnívora

Reproducció

Gestació
42-46
Dies
Cria
2 a 11

Descobreix com són

Biologia

Descripció

L'estruç és l’espècie d’au més gran que pobla actualment la Terra, amb un pes que oscil·la –segons les subespècies– entre els 90 i els 150 kg i una alçada que pot superar els dos metres i mig. El dimorfisme sexual és força acusat: el plomatge del cos és negre, amb les ales i la cua blanques en els mascles i brunes en les femelles. Les potes, desproveïdes de plomes, i el coll, recobert d’un lleuger plomissol, són rosats als mascles i d’un to grisós a les femelles. Les ales resulten summament útils com a balancins durant la carrera, fet que els permet fer brusques ziga-zagues i deixar enrere a la majoria de perseguidors. Com adaptació a la carrera ha sofert una reducció del nombre de dits i en presenta només dos a cada peu.

 

Actualment se’n coneixen tres subespècies que es diferencien essencialment per la coloració de les potes i el coll. L’antiga subespècie de Somàlia, Struthio camelus molybdophanes, va ser elevada a rang d’espècie ara fa uns anys i es diferencia essencialment de l’estruç comú per la coloració de les potes, el coll i el cap, totalment grisos i el plomatge negre del cos, encara més fosc.

Hàbitat

Generalment, prefereix les sabanes i les regions obertes on, gràcies a la seva mida, pot localitzar els predadors a prou distància per poder-los defugir.

Alimentació

De règim omnívor, menja llavors, herba, fruits, insectes i petits vertebrats. Sovint s’empassa pedres que l’ajuden a triturar l’aliment.

Reproducció

A l’època de reproducció –entre setembre i novembre segons les zones–, cada mascle s’aparella amb més d’una femella, que pondrà cadascuna entre sis i vuit ous blancs de fins a 1,5 kg de pes en un niu comunitari situat en una petita depressió del terreny, generalment construït pel mascle. En la incubació, que dura entre 42 i 46 dies, hi prenen part el mascle i una de les femelles, que també s’encarregaran posteriorment de la criança dels petits. Els joves no assoleixen la coloració definitiva fins als dos anys i la maduresa sexual, fins als tres o quatre. Poden arribar a viure entre 30 i 40 anys.

Conducta

Generalment se’l considera sedentari a tota la seva àrea de distribució, tot i que el règim de pluges i l’abundància d’aliment li donen un caràcter nòmada força marcat. De fet, durant les èpoques de sequera els estruços viatgen força quilòmetres en la cerca de punts d’aigua fresca. En altres llocs d’Àfrica, on les estacions estan més marcades i no hi ha excés de pluges ni sequeres molt continuades, aquests ocells es poden mantenir en la mateixa zona tota la vida.

Estatus i programes de conservació

Es troba fora de perill actualment, i és força comú i abundant al llarg de tota la seva distribució. El gran problema al qual s’enfronta l’estruç és que es una peça de caça força apreciada, sobretot durant èpoques de guerra civil o d’inestabilitat política, que fa que les grans agrupacions d’humans aprofitin la carn d’aquest ocell, que pot arribar a produir fins a 80 kg de carn.