Goril·la de plana occidental

Gorilla gorilla gorilla

El goril·la de plana occidental és un primat exclusivament vegetarià i viu en grups familiars dirigits per un mascle dominant, que es caracteritza per presentar l'esquena argentada, de color blanquinós. La mida del grup pot variar entre dos i vint individus, i el formen com a mínim el mascle dominant, diverses femelles i les cries. Igual que els humans, no tenen una estació reproductora determinada, i les femelles pareixen una única cria després de gairebé nou mesos de gestació.

 

Estudis recents sobre el seu ADN han demostrat que comparteixen amb els humans el 97,7% dels gens.

Breeding program

Hàbitat Natural

Àfrica central occidental: el sud del Camerun, la República Centreafricana, el Gabon, la República del Congo, Guinea Equatorial i el nord d’Angola.

Goril·la de plana occidental - Zoo barcelona
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
En perill crític

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Primates
Família
Pongidae

Característiques físiques

57-190 kg
Pes en néixer: 1,5-2 kg
103-107 cm
més de 50 anys

Biologia

Habitat
Selva
Vida social
Gregària
Alimentació
Herbívora

Reproducció

Gestació
250-295 dies
Dies
Cria
1

Descobreix com són

Biologia

Descripció

Els goril·les són el primats més grans que hi ha, amb mascles que mesuren entre 1,65 i 1,75 m d'alçada i pesen entre 145 i 190 kg, encara que en captivitat alguns exemplars han arribat a pesar fins a 250 kg. Les femelles pesen aproximadament la meitat que els mascles. Les extremitats anteriors són més allargades que les posteriors i són utilitzades també com a punt de suport per caminar, ja que es desplacen generalment de quatre grapes.

 

Els mascles adults presenten una pronunciada cresta sagital molt característica i el pelatge de l’esquena canós, el que els dóna una coloració gris platejada i per la qual cosa se’ls coneix com a “esquenes platejades”.

Hàbitat

Selves plujoses primàries i secundàries, selves inundables i boscos de galeria suficientment amplis, generalment per sota dels 500 m d’alçària.

Alimentació

Els goril·les són uns animals herbívors que dediquen bona part del dia a desplaçar-se per trobar menjar, ja que mai esgoten totalment un punt d’alimentació. Un mascle adult pot menjar diàriament fins a 30 quilos de plantes, sobretot fulles, fruita i brots tendres. De manera ocasional poden consumir alguns insectes, però això només representa un 1 o 2% de la dieta.

Reproducció

La gestació dura uns vuit mesos i mig i neix una sola cria en cada part, que pesa uns 2 kg en el moment de néixer. Tenen cura de les cries fins que tenen 4 o 5 anys d’edat, deixant un llarg interval entre naixements que explica que el ritme de creixement poblacional sigui tan baix, cosa que els fa molt vulnerables a la caça furtiva. Els mascles més joves sovint abandonen el grup quan arriben a la maduresa. Les femelles es traslladen a un altre grup abans de la reproducció, que comença als 8-9 anys d’edat.

Conducta

Malgrat la mala premsa que els van donar els relats fantasiosos dels primers europeus que van anar a explorar l’Àfrica i determinades pel·lícules com King Kong, els estudis de camp duts a terme per científics com George Schaller, Dian Fossey, Jordi Sabater i Pi o Marga Bermejo han demostrat que els goril·les són animals tímids i pacífics, capaços d’acceptar humans en el seu entorn si aquests els respecten i no interfereixen en els seus hàbits i activitats quotidianes.

 

Els goril·les viuen en grups estables formats per entre cinc i deu individus amb un mascle dominant que lidera i protegeix les femelles i les cries. A mesura que les cries van creixent, abandonen el grup patern per formar-ne un de propi, en el cas dels mascles, o per unir-se a altres grups, en el cas de les femelles.

 

Els goril·les són animals pacífics i en llocs d’abundància d’aliment es pot donar el cas que diversos grups de goril·les coincideixin en la mateixa àrea, sense greus enfrontaments.

Estatus i programes de conservació

A causa de la proximitat genètica amb l'ésser humà, el goril·la ha despertat, com la resta de pòngids, un gran interès, sobretot per estudiar-ne el comportament, tant en captivitat com a la natura.

 

El 1970, els goril·les es classificaven en una sola espècie amb tres subespècies:

 

  • Goril·la de plana occidental Gorilla gorilla gorilla
  • Goril·la de muntanya Gorilla gorilla beringei
  • Goril·la de plana oriental Gorilla gorilla graueri

 

Des de l’any 2003, es classifica els goril·les en dues espècies, que al seu torn tenen dues subespècies cadascuna, tal com consta en la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la UICN:

 

Goril·la occidental (Gorilla gorilla), amb dues subespècies:

 

  • Goril·la de plana occidental (G. gorilla gorilla), que es troba a l’Àfrica occidental, a la qual pertanyen els goril·les del Zoo i també en Floquet de Neu.
  • Goril·la del riu Cross (G. gorilla diehli), que viu tan sols en una petita regió de la frontera entre Nigèria i el Camerun.

 

Goril·la oriental (Gorilla beringei), amb dues subespècies:

 

  • Goril·la de les muntanyes Virunga (G. beringei beringei), que es troba als volcans Virunga i al bosc de Bwindi.
  • Goril·la de plana oriental o de Grauer (G. beringei graueri), que es troba a la  República Democràtica del Congo.

 

La seva caça i comerç estan totalment prohibits i l’amenaça més gran és la destrucció de la selva per introduir cultius, la caça furtiva i, darrerament, els efectes dels brots del virus de l’Ebola, que està provocant grans mortalitats a la República del Congo i el Gabon, una zona que allotjava el 80% del total de goril·les en llibertat i on es calcula que han patit una pèrdua d’un 56% els últims anys. La llista de causes del declivi de la població de goril·les en llibertat inclou també els conflictes bèl·lics, freqüents a la zona.

 

Es calcula que la xifra total de goril·les a la natura no supera de molt els 100.000 exemplars i l’UNEP, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, ha inclòs els goril·les en la llista vermella d’espècies en risc d’extinció en els pròxims trenta anys i assenyala com a principal amenaça l’activitat humana. Segons dades del mateix organisme, l’any 2030 només quedarà lliure d’impacte humà menys del 10% de l’hàbitat dels grans simis a l’Àfrica (goril·les, ximpanzés i bonobos).

 

A tots els països amb població de goril·les hi ha lleis que prohibeixen la caça i la captura de goril·les, però resulta molt difícil imposar el respecte a la legislació. Per evitar-ne l’extinció, es duen a terme programes de conservació in situ, mitjançant la creació de santuaris, reserves i parcs nacionals.

 

En l’àmbit europeu s’està duent a terme una EEP dels exemplars de l’espècie presents als zoos per mantenir una població demogràficament sostenible i amb una variabilitat genètica escaient per mantenir una reserva pel que pogués passar en el futur, i en la qual participa activament el Parc Zoològic de Barcelona.