Guacamai golablau

Ara glaucogularis

El seu aspecte és molt semblant al del guacamai blau, amb una distribució de la coloració al plomatge força semblant, tot i que es distingeix d’aquest per la presència d’una taca blava a la gola que li dóna el nom.

Breeding program

EPP - Zoo Barcelona

Hàbitat Natural

Nord de Bolivia

Des de l'est de Panamà i l'illa de Trinitat fins a Paraguai i el sud de Brasil.
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
En perill crític

Taxonomia

Classe
Aves
Ordre
Psittaciformes
Família
Psittacidae

Característiques físiques

600-1000
Birth Weight:
85
Fins a 50 anys

Biologia

Habitat
Bosc
Vida social
Gregària
Alimentació
Frugívora

Reproducció

Gestació
26-28
Dies
Cria
2 a 5

Descobreix com són

Biologia

Descripció

El seu aspecte és molt semblant al del guacamai blau, amb una distribució de la coloració al plomatge força semblant, tot i que es distingeix d’aquest per la presència d’una taca blava a la gola que li dóna el nom.

Hàbitat

La seva àrea de distribució és extremadament restringida, ja que ocupa només la regió de Los Llanos de Moxos, al nord i l’est de Bolívia. Viu en sabanes i boscos inundables de clima tropical, generalment entre els 200 i 300 metres d’alçària

Alimentació

S’alimenta principalment de fruits i llavors.

Reproducció

Nidifica en forats d’arbres d’escorça dura i palmeres, generalment entre l’agost i el desembre –finals de l’època seca–, on ponen entre dos i cinc ous que coven durant períodes propers als 26 a 28 dies.

Conducta

De comportament bàsicament gregari com altres guacamais, tot i que es reprodueix de manera solitària. És resident i sedentari a tota l’àrea de distribució.

Estatus i programes de conservació

Aquesta espècie, una de les més amenaçades de la família dels psitàcids, es troba en perill crític a causa de la desforestació i la captura per al tràfic il·legal de mascotes. El seu futur és poc esperançador, ja que dels 1.000 o 1.200 exemplars que es comptaven a principi dels anys vuitanta, avui dia només en queden uns 150, fet que suposa un declivi poblacional excepcionalment preocupant. Actualment es troba en perill crític d’extinció.

 

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.