Guepard

Acinonyx jubatus

El guepard és el més esvelt dels felins, amb el cap relativament petit, les potes molt llargues i una caixa toràcica ampla. A diferència de la resta dels fèlids, no té les ungles retràctils.

 

S’alimenta d’antílops, gaseles, llebres i aus corredores, que captura a ple dia mitjançant una tècnica de caça molt depurada en què combina una gran velocitat, que pot arribar als 112 km/h durant una curta estona, amb l’habilitat d’apropar-se a la presa sense ser descobert.

Programa de Cria

EPP - Zoo Barcelona

Hàbitat Natural

Àfrica i l’Iran.

Guepard hàbitat
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Vulnerable

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Carnívora
Família
Felidae

Característiques físiques

36 - 59 kg
Birth Weight: 250 - 300 g
120 - 150 cm
15 - 20 anys

Biologia

Habitat
Sabana
Vida social
Solitària
Alimentació
Carnívora

Reproducció

Gestació
450 - 468
Dies
Cria
1

Descobreix com són

Biologia

Descripció

El guepard és el més estilitzat dels felins. En comparació amb la resta d’animals de la mateixa família té el cap relativament petit, les orelles curtes, les potes molt llargues i la caixa toràcica més alta. És característica la presència d’una visible línia negra que va de la cara interna de cada ull fins a la boca. A diferència de les dels seus cosins, les ungles del guepard no són retràctils, fet que serveix per incrementar la tracció durant la carrera.

 

El pelatge és de color lleonat, cobert amb petites taques rodones o ovalades de color negre que mesuren entre 0,75 i 1,5 centímetres de diàmetre. L'últim terç de la llarga cua està marcat per entre quatre i sis anells de color negre i acaba amb un floc blanc espès a l’extrem.

Hàbitat

És un habitant característic de les sabanes i zones obertes poc arbrades d'Àfrica i l’Iran.

Alimentació

Captura petits antílops, gaseles, llebres i altres preses corredores mitjançant una tècnica de caça que combina l'habilitat d'apropar-se a la presa sense ser descobert amb la velocitat pura: el guepard és l'animal més ràpid que hi ha en la carrera, ja que durant alguns instants pot córrer a una velocitat punta de 115 km/h.

Reproducció

És una espècie polígama en la qual les femelles poden copular amb diferents mascles durant l'època de reproducció. La cura dels cadells, que dura més d'un any, corre a càrrec de la mare, sense cap col·laboració per part del mascle.  En néixer, els petits tenen una crinera característica de color grisós al llarg de l'esquena que els ajuda a camuflar-se, ja que la mare ha de deixar-los sols per caçar i, durant aquests moments, els cadells solen ser víctimes d'altres depredadors de la sabana com els lleons o les hienes. De fet, la taxa de mortalitat infantil dels guepards pot ser de fins al 90% en cada temporada de cria.

Conducta

Les femelles són solitàries, excepte quan tenen una ventrada. Les femelles joves abandonen el grup natal, però en general ocupen el mateix territori que la mare, mentre que els mascles joves sovint deixen el grup natal junts i formen coalicions, però busquen una zona molt allunyada de la mare. Aquestes coalicions de mascles s'ajuden mútuament en la caça i la defensa del territori, així asseguren l'accés a femelles receptives.

 

Malgrat l’elevada temperatura, el guepard sol caçar durant les hores centrals del dia per evitar que altres carnívors com les hienes o els lleons li robin les preses, i la seva eficiència de caça és força elevada en comparació amb altres caçadors com el lleó, ja que arriba quasi al 60% d'efectivitat.

Estatus i programes de conservació

És una espècie que es troba avui en perill a causa de la persecució directa per part de l’ésser humà, que en molts llocs el considera una amenaça per als animals domèstics, la degradació del seu hàbitat natural, amb la disminució de les preses que això representa, i la fragmentació de les poblacions.

 

En l’actualitat la subespècie asiàtica està quasi extingida i les poblacions africanes es troben gairebé totalment restringides a l'interior dels grans parcs nacionals i altres tipus de reserves.

 

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.