Llop ibèric

Canis lupus signatus

El llop és el depredador per excel·lència de les zones temperades i fredes d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord. La seva àmplia àrea de distribució ha afavorit l’aparició de nombroses subespècies que es diferencien tant per la coloració com per la mida.

 

El llop ibèric Canis lupus signatus és una subespècie que viu exclusivament a la península Ibèrica. 

Breeding program

Hàbitat Natural

Península Ibèrica.

Llop ibèric - Zoo Barcelona
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Vulnerable

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Carnívora
Família
Canidae

Característiques físiques

27-55 kg
Pes en néixer: 300-500 g
130-180 cm
10 - 15 anys

Biologia

Habitat
Bosc
Vida social
Gregària
Alimentació
Carnívora

Reproducció

Gestació
60-63 dies
Dies
Cria
2-7 cries

Descobreix com són

Biologia

Descripció

El llop ibèric es caracteritza per ser de mida petita –pesa entre 25 i 55 kg, mentre que altres subespècies poden arribar als 75 kg– i per presentar unes taques fosques a les potes davanteres. Té el cap gros i massís, orelles triangulars relativament petites i ulls de color groguenc. El musell presenta visibles taques blanques.

Hàbitat

El seu hàbitat típic és el bosc, tant el mediterrani com l’atlàntic, però també és capaç d’adaptar-se a llocs més oberts.

Alimentació

Caça tota mena de preses, des de les de grandària més gran com cérvols, cabirols, daines, muflons, senglars o bestiar domèstic fins a d’altres més petites com conills, llebres o micromamífers. Aprofita també la carronya i ocasionalment pot consumir fruita silvestre i altres productes vegetals.

Reproducció

Després d’una gestació d’unes nou setmanes, les femelles pareixen en un cau amagat entre la vegetació o les roques fins a set o vuit cadells, encara que en la major part dels casos són entre dos i cinc. En els grups de llops, normalment només es reprodueix la parella dominant.

Conducta

Aquest carnívor s'organitza en petits grups jerarquitzats, la qual cosa li permet caçar grans herbívors que un sol individu no podria capturar. La jerarquia s’estableix mitjançant ferotges lluites, però un cop establert l’animal guanyador, presenten un elaborat comportament de diferents pautes de submissió que eviten les agressions posteriors. El seu comportament bàsicament nocturn és una adaptació a la persecució de l’ésser humà.

Estatus i programes de conservació

En les regions més septentrionals de la seva àrea de distribució, com en àmplies zones del Canadà i Sibèria, el llop encara és una espècie relativament abundant, però les poblacions que viuen a l’Europa central o del sud han estat pràcticament exterminades. A Espanya, en concret, la persecució contínua a la qual ha estat sotmès el llop ibèric des de fa segles n’ha anat reduint l’àrea de distribució, de manera que avui dia només en resten tres poblacions: la cantàbrica-lleonesa, que abasta gairebé tota la serralada Cantàbrica i bona part de la regió castellanolleonesa; la galaica, que ocupa Galícia i el nord de Portugal, i l'andalusa, limitada pràcticament a Sierra Morena i que és la que està en més greu perill d'extinció.

 

La UICN té catalogat al llop com a Preocupació Menor (LC), però a Espanya el llop ibèric està catalogat com a Vulnerable (VU) al Llibre vermell dels vertebrats d’Espanya.  

 

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP d'aquesta subespècie.