Pitó reticulat

Python reticulatus

El pitó reticulat és la serp més gran del món –pot arribar fins als 9 m de longitud–, un rècord que només li pot disputar l'anaconda de l'Amèrica del Sud. La mida més habitual de l’espècie, però, es troba entre els 5 i els 6 m. Les femelles, com a la gran majoria d’espècies de serps, són més grans que els mascles.

 

De costums força aquàtics, habita a les selves tropicals del sud-est asiàtic, Malàisia, Indonèsia i les Filipines.

Hàbitat Natural

Bangla Desh, Brunei, Birmània, l’Índia, Malàisia, Cambodja, Laos, Indonèsia, les Filipines, Singapur, Tailàndia i el Vietnam.

Bangla Desh, Brunei, Birmània, l’Índia, Malàisia, Cambodja, Laos, Indonèsia, les Filipines, Singapur, Tailàndia i el Vietnam
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
No avaluada

Taxonomia

Classe
Reptilia
Ordre
Squamata
Família
Boidae

Característiques físiques

70 - 90
Birth Weight:
5 - 9 m
Fins a 25 anys en captivitat

Biologia

Habitat
Selva
Vida social
Solitària
Alimentació
Carnívora

Reproducció

Gestació
70 - 90
Dies
Cria
25 - 80 ous

Descobreix com són

Biologia

Descripció

Té el cos proporcionalment prim en comparació amb altres grans bòids i el cap triangular, i presenta unes fossetes termoreceptores a les escates labials i infralabials. L’ull presenta una pupil·la negra voltada de bru o taronja. Una ratlla negra surt dels ulls i arriba a la comissura de la boca.

 

Presenta una coloració que li permet passar desapercebuda al terra del bosc, ja que el cos és de color groc ocre, gris groguenc, olivaci o vermell maó i té unes taques negres hexagonals o rectangulars delimitades per línies negres. Aquestes línies s’eixamplen als costats on envolten un ocel blanc o grisós. La cua és prènsil.

Hàbitat

Viu a les selves tropicals plujoses i es mou preferentment per les zones pantanoses, petits corrents d’aigua, rius de curs lent i fins i tot arrossars. Sovint se’l troba a prop de pobles i ciutats, on s’alimenta de rates als abocadors d’escombreries.

Alimentació

S’alimenta de gran varietat de mamífers i ocells, a més de grans varans. A diferència de l’anaconda, el pitó reticulat és àgil i ràpid i és capaç de pujar als arbres per caçar preses com primats. Els exemplars grans poden menjar cérvols, senglars i altres mamífers de mida considerable i hi ha cites d’atacs a persones, especialment nens.

Reproducció

Ponen fins a una vuitantena d’ous molt grans en nius herbacis que cova la femella enroscant-s’hi al voltant. La incubació dura entre seixanta i vuitanta dies i les cries, en néixer, ja mesuren uns 60 o 70 cm.

Conducta

Neden perfectament i a vegades es troben a mar obert, cosa que els permet colonitzar fàcilment petites illes. El pitó reticulat va ser un dels primers rèptils a colonitzar l’illa de Krakatoa després de l’explosió volcànica de l’any 1883. També es força arborícola, sobretot els exemplars joves, i acostuma a descansar enroscat a les branques dels arbres.

 

Caça sovint a la nit i ho fa a l’aguait, restant immòbil fins que la presa passa per davant, moment en què s’hi llença a sobre amb rapidesa, la mossega fort i s’enrosca al seu voltant amb els anells fins que la mata per asfíxia.

Estatus i programes de conservació

Encara prou comuna, les poblacions són explotades tant en el comerç d’animals vius com en el de pells tractades, molt apreciades en marroquineria.