Ualabi de coll vermell

Macropus rufogriseus

Viu als boscos secs, especialment a les zones menys espesses. La seva àrea de distribució ocupa les regions costaneres del sud i sud-est d’Austràlia, a més de Tasmània i d’altres illes més petites.

 

Com en tots els marsupials, el temps de gestació és extraordinàriament curt, l’única cria neix molt poc desenvolupada i passa cinc o sis mesos dins el marsupi, una bossa que s’obre a la regió ventral de la femella.

Hàbitat Natural

Sud-est d’Austràlia i Tasmània.

Ualabi de coll vermell
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Preocupació menor

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Marsupialia
Família
Macropodidae

Característiques físiques

11-28 kg
Birth Weight: 1 g
66-92 cm
10-15 anys

Biologia

Habitat
Bosc
Vida social
Solitària
Alimentació
Herbívora

Reproducció

Gestació
29-41
Dies
Cria
1, rarament 2

Descobreix com són

Biologia

Descripció

El ualabi de coll vermell deu el nom a la tonalitat rogenca que presenten les parts dorsals i que contrasta amb el color gris de la resta del pelatge. També es distingeix per la coloració més fosca del nas i les potes, i per la banda blanca a la part superior del llavi.

Hàbitat

Viu als boscos escleròfils secs, especialment a les zones menys espesses i properes a zones de pastures obertes.

Alimentació

S’alimenta bàsicament d’herba i de fulles i, en èpoques de sequera, acostuma a buscar arrels sucoses per aconseguir líquid.

Reproducció

Com tots els marsupials, el temps de gestació és extraordinàriament curt i l’única cria neix molt poc desenvolupada, per això passa cinc o sis mesos dins el marsupi, una bossa que s’obre a la regió ventral del cos de les femelles.

Conducta

De costums més aviat nocturns o crepusculars, passa les hores de més calor descansant en algun lloc cobert. Quan hi ha abundància de recursos acostumen a formar grups amb jerarquia social, però també poden fer una vida solitària.

 

Tot i que les femelles es poden quedar al territori familiar tota la vida, els mascles el solen abandonar als dos anys d’edat.

Estatus i programes de conservació

El seu nombre ha crescut darrerament en algunes àrees a causa d’un descens de la caça i per la tala de boscos, que facilita l’aparició de terrenys de pastura per a aquests animals