Alció de pit blau
L’alció de pit blau és un ocell forestal acolorit que, malgrat que pot pescar peixos com el seu parent proper el blauet, té una alimentació molt més variada: tèrmits, vespes, llagostes, escarabats, aranyes, crancs, mol•luscs, granotes, petits rèptils, cries d’ocells i micromamífers. Monògams i territorials, les parelles acostumen a fer el niu en forats que ells mateixos excaven en termiters de prou alçada, on ponen de dos a quatre ous.
Hàbitat Natural
Senegal, Mali, Guinea, Sierra Leona, Nigèria, Bioko, Camerun, Sudan, Uganda, Tanzània, Angola i Zàmbia.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
L’alció de pit blau és un ocell forestal acolorit que presenta un plomatge general del cos de color blau, amb les ales i una màscara negra al voltant dels ulls. El bec, llarg i robust en comparació amb la resta del cos, és negre per la part inferior i vermell per la superior, i les potes són de color vermell.
Viu a prop dels corrents d'aigua de les selves humides, manglars i boscos de galeria al llarg dels cursos fluvials que recorren les sabanes d'Àfrica central, des del sud del Senegal fins a l'oest d'Etiòpia, Tanzània, Angola i el nord-oest de Zàmbia.
Malgrat que pot pescar peixos com el seu parent proper el blauet, té una alimentació molt més variada: tèrmits, vespes, llagostes, escarabats, aranyes, crancs, mol·luscs, granotes, petits rèptils, cries d’ocells i micromamífers.
Monògams, les parelles acostumen a fer el niu en forats que ells mateixos excaven en termiters de prou alçària, on ponen de dos a quatre ous. Pateixen una certa depredació dels nius, ja que els termiters que fan servir de substrat per excavar el niu són tot sovint atacats per altres espècies d’aus, de rèptils i fins i tot de mamífers, especialment ximpanzés.
De caràcter territorial i d’hàbits sedentaris, els seus moviments es restringeixen a petites variacions en la seva distribució lligats al rang de pluges i l’abundància de zones humides circumdants.
És una espècie encara comuna allà on es conserven les zones forestals, però que ha vist disminuir les poblacions les darreres dècades a causa de la pèrdua del seu hàbitat en àmplies regions de l’àrea de distribució. A l’illa de Sao Tomé, aquesta espècie ha estat declarada extinta o propera a l’extinció.
