Becplaner rosat
Els becplaners deuen el nom a la forma del bec. Estan especialitzats en la filtració de llims, on troben els petits invertebrats dels quals s’alimenten. El seu règim alimentari es compon, a més, de peixos i amfibis. L’àrea de distribució del becplaner rosat és molt àmplia, ja que s’estén des del sud dels Estats Units, a través de l’Amèrica Central i diferents illes del Carib, fins al nord de l’Argentina. Cria en colònies més o menys nombroses i fa els nius en arbres i arbusts en zones properes a l’aigua.
Hàbitat Natural
Àrees humides obertes des del sud dels Estats Units fins al nord de l'Argentina.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
Els becs planers deuen el nom a la forma del bec característic. El plomatge és de color rosat a tot arreu, tot i que s’intensifica en diferents graus a les ales i el pit. El cap és de color grisós, el clatell, negre i el coll i les espatlles, blanques. Les potes i els dits són d’un intens color rosat. L'ull és de color vermell.
L’àrea de distribució és molt àmplia, ja que s'estén des del sud dels EUA i el nord de Mèxic, a través de l'Amèrica central i de diferents illes del Carib, fins al nord de l'Argentina, i ocupa tot tipus d’ambients aquàtics d’aigua dolça o salada.
És un ocell que empra el bec, òrgan molt especialitzat en la filtració de llims, on es troben els petits invertebrats dels quals s’alimenta. Malgrat tot, completa la dieta amb peixos i amfibis.
Cria en colònies més o menys nombroses i fa els nius dalt d'arbusts i arbres en zones properes a l'aigua. Construeix un niu en una plataforma de branques i matèria vegetal on diposita entre dos i tres ous que cova durant 22 dies.
Considerat sedentari, només esdevé migrador parcial a les parts més septentrionals de la seva àrea de distribució. Té un comportament hivernant a les costes pacífiques i atlàntiques de tot l’Amèrica central.
Malgrat que durant el segle passat va patir la persecució de l’ésser humà per obtenir-ne les plomes, molt apreciades en la indústria dels barrets, és encara una espècie comuna en moltes zones de l’àrea de distribució, malgrat que en moltes altres està desapareixent a causa de la destrucció del seu hàbitat.
