El cérvol del pare David té una història poc corrent: vivia a les planúries inundades del nord de la Xina fins que els conreus es van estendre per la zona i va desaparèixer totalment en estat salvatge. La ciència occidental el considerava definitivament extingit fins que, l'any 1865, un missioner anomenat Armand David va descobrir un petit ramat de supervivents als jardins del palau imperial de Pequín. Alguns exemplars van ser enviats llavors al parc de Woburn, a Anglaterra, i poc després van morir tots els que quedaven a la Xina. A partir del petit nucli inicial de Woburn van anar arribant cérvols del pare David a diferents parcs i zoològics de tot el món, entre ells el de Barcelona, on es van reproduir i finalment, l'any 1986, es va poder reintroduir un petit grup al seu hàbitat natural de la Xina per primera vegada després de més de cent anys. Des d’aleshores s’han alliberat més exemplars en diferents espais protegits xinesos i en l’actualitat hi ha fins a quatre poblacions salvatges amb un total d’uns 600 exemplars.

Aquest és, per tant, un clar exemple de la importància que tenen els parcs zoològics en la conservació de les espècies animals que es troben en perill d'extinció i de les que, com el cérvol del pare David, no existirien avui si no fos per la feina que es fa en aquestes institucions.