Cérvol del pare David
Aquest cérvol, originari de la Xina, està adaptat a viure en ambients pantanosos, ja que té les peülles llargues i separades per poder caminar pel fang sense enfonsar-s’hi.
Es considerava extingit fins que l’any 1865 el missioner Armand David en va descobrir un petit ramat als jardins del palau imperial de Pequín. Alguns exemplars van ser enviats a diferents zoos europeus, on es van reproduir, i finalment l’any 1986 es van poder reintroduir al seu país d’origen.
Hàbitat Natural
La Xina.

- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Biologia
Aquest gran cérvol es caracteritza per les llargues potes que acaben en unes peülles llargues i separades per poder caminar pel fang sense enfonsar-s’hi, per tenir el cap i el musell molt allargats i per la petita grandària dels ulls i les orelles. La cua és considerablement llarga i les banyes, presents tan sols en les femelles, poden assolir fins a 80 cm de llargària. El pelatge és de color marró rogenc durant l’estiu, però es torna grisenc a l’hivern.
Planes inundades, pantans i aiguamolls.
Menja predominantment herba però, si aquesta escasseja, complementa la dieta amb plantes aquàtiques.
La reproducció és com la de la majoria de cèrvids, amb lluites entre mascles i formació d'harems. La gestació dura uns nou mesos i acostuma a néixer una sola cria en cada part.
És una espècie d’hàbits diürns que es mou especialment a primera hora del dia i al capvespre. De comportament social, els mascles i les femelles formen ramats separats excepte a l’època de reproducció. Neda molt bé i passa moltes estones dins l'aigua.
El cérvol del pare David té una història poc corrent: vivia a les planúries inundades del nord de la Xina fins que els conreus es van estendre per la zona i va desaparèixer totalment en estat salvatge. La ciència occidental el considerava definitivament extingit fins que, l'any 1865, un missioner anomenat Armand David va descobrir un petit ramat de supervivents als jardins del palau imperial de Pequín. Alguns exemplars van ser enviats llavors al parc de Woburn, a Anglaterra, i poc després van morir tots els que quedaven a la Xina. A partir del petit nucli inicial de Woburn van anar arribant cérvols del pare David a diferents parcs i zoològics de tot el món, entre ells el de Barcelona, on es van reproduir i finalment, l'any 1986, es va poder reintroduir un petit grup al seu hàbitat natural de la Xina per primera vegada després de més de cent anys. Des d’aleshores s’han alliberat més exemplars en diferents espais protegits xinesos i en l’actualitat hi ha fins a quatre poblacions salvatges amb un total d’uns 600 exemplars.
Aquest és, per tant, un clar exemple de la importància que tenen els parcs zoològics en la conservació de les espècies animals que es troben en perill d'extinció i de les que, com el cérvol del pare David, no existirien avui si no fos per la feina que es fa en aquestes institucions.