Mona vermella
La mona vermella habita a les sabanes i regions seques d’una àmplia zona d’Àfrica al sud del Sàhara. És un animal de costums terrestres, que puja als arbres només per dormir i en situacions de perill. És el més ràpid de tots els primats, ja que pot arribar a córrer a més de 50 km/h.
Viu formant grups de fins a trenta individus, en què tan sols hi ha un mascle dominant. La resta del grup està format per femelles, joves i cries. S’alimenta de fruits, llavors, arrels i fulles, així com d’insectes i petits vertebrats.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Zona saheliana al sud del Sàhara, des del Senegal, Guinea i Guinea Bissau fins a Etiòpia, Kenya i Tanzània.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
És un cercopitècid prim i estilitzat de llarga cua que es caracteritza per l’extrema llargària de les extremitats. El pelatge del dors i la part superior del cap és vermellós, i presenta les parts inferiors del cos blanquinoses i la cara fosca.
Sabanes seques i zones semidesèrtiques.
S’alimenta de tota mena de fruita, llavors, arrels, resines i fulles d’acàcia, així com d’insectes i petits vertebrats. L’aigua que necessita l’obté directament de l’aliment i no beu quasi mai, la qual cosa li permet ocupar regions més àrides que la majoria dels altres primats africans.
L’aparellament es produeix als llocs d’origen entre mitjans de juny i finals d’agost i la gestació dura entre 160 i 170 dies. Acostuma a néixer una sola cria, que durant els primers mesos és transportada per la mare ben arrapada al ventre.
És un animal de costums terrestres que puja als arbres només per dormir i en situacions de perill. Assoleix una bona grandària, ja que els mascles poden pesar fins a 13 kg, però es mou per terra amb gran agilitat. És el més ràpid de tots els primats, ja que pot córrer a una velocitat de fins a 56 km/h.
Viu formant grups de fins a trenta individus, en els quals hi ha tan sols un mascle dominant i un nombre de femelles adultes que oscil·la entre tres i dotze. La resta del grup el formen els joves i les cries. Defensen amplis territoris de fins a 52 km2 i quasi mai s’ajunten amb altres espècies de micos.
Al contrari que la gran majoria de primats africans, les poblacions es mantenen força abundants en moltes zones i no és una espècie que es trobi de moment en perill d’extinció.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’ESB de l’espècie.
