Udolador negre
Els udoladors són els primats més corpulents d’Amèrica, ja que les femelles arriben a pesar més de 5 kg i els mascles més de 9. Són animals socials que es desplacen en grups pel seu territori, on s’alimenten bàsicament de fulles, encara que també mengen fruits, llavors, flors i brots tendres.
Gràcies a modificacions de l’aparell bucal i a la presència de sacs laringis, que s’inflen i formen una gran càmera de ressonància, poden emetre el seu característic udol, que es pot sentir a més de 4 km de distància.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Bolívia, el Paraguai, el centre del Brasil i el nord de l’Argentina.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
L’udolador negre presenta un dimorfisme sexual força acusat, ja que les femelles són més petites i de coloració groga o marró i els mascles són més grans i de color negre. Presenten una cua llarga, sensible i prènsil que utilitzen com un cinquè braç.
Selves i boscos d’arbres de fulla caduca i semicaduca, boscos de galeria i sabanes arbrades amb taques de vegetació densa, sempre en llocs amb presència de certa varietat d’espècies que li garanteixin l’alimentació.
S’alimenten bàsicament de fulles, encara que també mengen fruits, llavors, flors i brots tendres.
La gestació dura uns sis mesos i neix una sola cria en cada part que es manté depenent de la mare almenys un any. Durant aquest temps, els mascles col·laboren en el transport i la cura del petits.
Viuen en grups de cinc a vuit individus, tot i que s’han observat grups de fins a divuit o dinou animals. En aquests grups, les femelles solen ser més nombroses que els mascles.
Són territorials, però només protegeixen la zona on es troben en cada moment, per la qual cosa els territoris de diferents grups es poden solapar. Tots els membres del grup udolen cada matí per notificar als grups veïns la seva posició i mantenir la distància entre ells. També amunteguen excrements i es freguen contra les branques per marcar el territori.
L’espècie està amenaçada principalment per la pèrdua d’hàbitat a causa de l’expansió de l’agricultura i la ramaderia i perquè encara és caçada en algunes regions per a l’alimentació humana.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’ESB de l’espècie.
