Galeria de primats

Cercopitec de Brazza

atenea — Mon, 12 Dec 2016 12:08:38 +0000

Cercopitec de Brazza

Dins del conjunt de mones arborícoles africanes, aquesta espècie és la que explota l’estrat més baix i prefereix el bosc de galeria, prop de rius i zones pantanoses, tot i que també es troba a la selva densa, especialment de bambú.

Com la majoria de cercopitecs és sociable i viu en grups que poden arribar a ser molt nombrosos. A cada grup hi sol haver només un mascle dominant i els altres mascles adults són solitaris.

atenea dl., 12/12/2016 - 13:08

Cercopithecus neglectus

Breeding program

EEP

Àfrica central, des del Camerun fins a Etiòpia i des de Kenya fins a Angola.

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Mammalia

Ordre

Primates

Família

Cercopithecidae

3-6 kg

50-70 cm

més de 20 anys

200-250 g

Habitat

Selva

Vida social

Gregària

Alimentació

Frugívora

Vivípara

Dies

165-187

Cria

Descripció

La mona de Brazza és un petit primat africà que rep també el nom de mona bisbe per la característica barba blanca que presenta i que resulta molt vistosa en ressaltar sobre el color fosc de la resta del cos. El pelatge del cos és gris, el front, de color crema i la cua i les extremitats, negres.

Hàbitat

Ocupa els boscos de galeria i les selves plujoses, especialment les ubicades en regions pantanoses, d’una àmplia àrea del centre d’Àfrica.

Alimentació

Encara que la seva alimentació és bàsicament frugívora, ja que la fruita arriba a ser fins al 75% de la seva dieta, menja també fulles, brots tendres, insectes, ous i petits vertebrats. Com altres cercopitècids, presenta unes galtes dilatables on poden guardar el menjar mentre cerquen aliment.

Reproducció

La gestació dura entre cinc i sis mesos i neix una sola cria en cada part, que és cuidada exclusivament per la mare.

Conducta

D’hàbits fonamentalment arborícoles, baixa sovint al terra per buscar part de l’aliment. A diferència d’altres espècies de cercopitècids, no acostuma a formar grups nombrosos, sinó que viu en parelles o en petits grups familiars. Els dos sexes són de diferent grandària, ja que el mascle és quasi el doble de gran que la femella. Presenta un sistema d’aparellament poligínic, amb un mascle dominant al grup, tot i que en alguna població l’espècie tendeix a la monogàmia.

Estatus i programes de conservació

Les poblacions es troben en regressió com a conseqüència de la caça abusiva i, sobretot, de la desforestació del seu medi natural.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.

Reating

Mamífers

Space in the Zoo

Galeria de primats

Macaco de Barbaria

atenea — Mon, 12 Dec 2016 11:51:03 +0000

Macaco de Barbaria

És l’única espècie de macaco que viu fora del continent asiàtic, ja que ocupa els boscos d’alzines, avets i cedres de la serralada de l’Atles, a Algèria i el Marroc. És famosa la població, introduïda per l’ésser humà, del penyal de Gibraltar.

Els darrers anys el nombre ha disminuït dràsticament a causa de l’alteració del seu hàbitat provocada per l’augment de les activitats humanes.

atenea dl., 12/12/2016 - 12:51

Breeding program

ESB

És l’única espècie de macaco que habita fora del continent asiàtic, ja que la seva àrea de distribució s’estén per les regions muntanyoses del nord del Marroc i d’Algèria, a més de la petita i famosa població, introduïda per l’ésser humà, que ocupa el penyal de Gibraltar.

Degree of risk

En perill

Classe

Mammalia

Ordre

Primates

Família

Cercopithecidae

9-14 kg

55-65 cm

més de 20 anys

400-500 g

Habitat

Bosc

Vida social

Gregària

Alimentació

Omnívora

Vivípara

Dies

158-170

Cria

Descripció

És un primat de mida mitjana, amb un pelatge dens de color grogós, la cara de color rosa i absència de cua. Els mascles pesen entre 7 i 14 kg i les femelles, entre 5 i 9 kg. No hi ha un gran dimorfisme sexual, però el mascle és una mica més gran que la femella.

Hàbitat

El seu hàbitat natural africà es troba sobretot als boscos muntanyencs d’alzines, roures, avets i cedres de l’Atles, que poden estar a 1.600-2.000 m d’alçària, però també es poden trobar en zones arbustives i penya-segats. És un primat molt adaptable que pot viure a 40 ºC durant els mesos d’estiu i suportar temperatures sota zero durant l’hivern.

Alimentació

És omnívor, s’alimenta de fruita, fulles, escorça i petits invertebrats en proporcions variables segons l’època de l’any, però és més important la ingesta d’escorça i agulles de cedre a l’hivern.

Reproducció

Amb una reproducció estacional, fan coincidir els naixements amb els períodes de més abundància de menjar, des d’abril fins a juny. Normalment les femelles donen a llum una sola cria i el mascle també participa en la cura del petit. Assoleixen la maduresa sexual als 4 anys i a la natura tenen una vida mitja d’uns 20 anys.

Conducta

De comportament diürn i força terrestre, forma grups nombrosos d’ entre deu i trenta individus que es mouen constantment a la recerca de l’aliment. L’organització social és matriarcal, amb els grups dirigits per les femelles de més experiència.

Estatus i programes de conservació

Des de finals dels anys 80 s’ha vist que les poblacions de la mona de Barbaria en llibertat estan disminuint de manera alarmant. L’any 2008 va passar de la categoria “Vulnerable”, a la llista vermella de la UICN, a ser classificada com “En perill”.

Les principals causes de la seva desaparició són la destrucció de l’hàbitat i la interacció amb l’ésser humà. La destrucció de l’hàbitat es deu per un costat a l’augment de l’agricultura i a la forta degradació dels boscos pel pasturatge de ramats d’ovelles i cabres i, per l’altre, per l’increment d’incendis a causa de les fortes sequeres dels darrers temps, possiblement degudes al canvi climàtic.

La interacció amb l’ésser humà es deu d’una banda al fet que els habitants locals consideren les mones com una plaga que competeix amb els ramats per la pastura dels boscos i també són caçades per evitar que facin malbé les collites. Per altra banda, hi ha la problemàtica del tràfic il·legal de cries que entren a Europa per ser venudes com a mascotes. L’entrada principal és la frontera espanyola.

Es calcula que la mitjana d’individus extrets de les poblacions anualment és d’uns 300, una xifra insostenible tenint en compte que les poblacions ja es troben molt minvades. A més, aquestes cries fora del seu entorn natural poden arribar a tenir comportaments conflictius quan arriben a la maduresa, fet que en provoca l’abandonament.

El Zoo de Barcelona ha establert un conveni de col·laboració amb Depana (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural) per tal d’implementar mesures de conservació i protecció d’aquesta espècie, així com per millorar les condicions de vida dels animals que han estat objecte del tràfic il·legal i que es troben recollits al centre d’acollida que Depana té a la comarca de l’Anoia.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’ESB de l’espècie.

Reating

Mamífers

Space in the Zoo

Galeria de primats

Mangabei de corona vermella

atenea — Mon, 12 Dec 2016 11:19:30 +0000

Mangabei de corona vermella

Aquest mangabei, de costums marcadament arborícoles, es mou per les branques durant les hores del dia en grups de fins a quaranta individus, però a les nits es dispersa en petits grups per dormir.

És d’alimentació omnívora. Menja principalment fruita, llavors i baies, però també captura insectes, saqueja nius d’ocells per aconseguir els ous i, ocasionalment, aprofita les restes d’animals morts pels predadors.

atenea dl., 12/12/2016 - 12:19

Cercocebus torquatus

Breeding program

ESB

Est d'Àfrica: el sud de Nigèria, el Camerun, Guinea Equatorial, Gabon i el sud-oest de la República Democràtica del Congo.

Degree of risk

En perill

Classe

Mammalia

Ordre

Primates

Família

Cercopithecidae

5-13 kg

50-76 cm

25 - 30 anys

300-500 g

Habitat

Selva

Vida social

Gregària

Alimentació

Omnívora

Vivípara

Dies

160-182

Cria

Descripció

El pelatge de les parts dorsals és de color gris, mentre que les parts ventrals són de color blanc, de la mateixa manera que l’extrem de la llarga cua. La cara és negra, les celles i les galtes, blanques i és totalment inconfusible per la corona de color vermell que presenta a la part superior del cap.

Hàbitat

Viu a les selves plujoses denses, selves pantanoses, manglars i boscos de galeria, però també pot ser observat en boscos secundaris i fins i tot al voltant de les àrees conreades properes al bosc.

Alimentació

S’alimenta bàsicament de fruita i vegetals tendres que complementa amb llavors, insectes, ous i petits vertebrats. Com altres mangabeis, té uns incisius grans i forts que li permeten menjar els fruits i llavors de closca dura que els cercopitecs del seu entorn no poden aprofitar.

Reproducció

Després d’una gestació d’uns 170 dies, neix una sola cria en cada part. En el moment del naixement, el petit mangabei quasi no té pèl i mostra encara la corona vermella al cap. Els exemplars joves presenten el pelatge més fosc que els adults.

Conducta

Forma grups que poden arribar a ser bastant nombrosos, de fins a seixanta individus, el nucli dels quals el formen les femelles, amb una estricta jerarquia entre elles i les cries, però amb la presència de diferents mascles adults. Les femelles resten en el grup familiar, mentre que els joves mascles solen dispersar-se lluny del territori familiar un cop assoleixen la maduresa. Són animals amb gran varietat de vocalitzacions que poden emetre forts crits que se senten a força distància i que serveixen per marcar de manera sonora el seu territori.

Estatus i programes de conservació

Aquesta espècie es troba en perill d’extinció atesa la ràpida desforestació del seu hàbitat selvàtic i a causa de l’excés de caça al qual està sotmès, ja que és un animal apreciat com a “carn de bosc” de l’alimentació humana.

El Zoo de Barcelona és el coordinador de l’ESB d’aquesta espècie.

Reating

Mamífers

Space in the Zoo

Galeria de primats

Mangabei de coroneta blanca

atenea — Wed, 16 Nov 2016 09:17:01 +0000

Mangabei de coroneta blanca

Com les altres espècies de mangabeis, és un primat típicament arborícola, propi de les selves humides de l’oest de l’Àfrica equatorial. És de costums diürns i viu en grups de fins a trenta individus. És de règim omnívor i capaç fins i tot de nedar breus distàncies per aconseguir l’aliment.

Aquesta espècie es caracteritza per la taca blanca en forma de mitja lluna que presenta al clatell.

atenea dc., 11/16/2016 - 10:17

Cercocebus atys lunulatus

Breeding program

EEP

Ghana, la Costa d’Ivori i Burkina Faso.

Degree of risk

En perill

Classe

Mammalia

Ordre

Primates

Família

Cercopithecidae

4-12 kg

67-74 cm

20 - 30 anys

300-500 g

Habitat

Selva

Vida social

Gregària

Alimentació

Omnívora

Vivípara

Dies

160-170

Cria

Descripció

Té el pelatge del cos grisós al dors, la cua i la part externa de les extremitats, mentre que les parts ventrals són blanquinoses. Es caracteritza per la presència d’una taca blanca en forma de mitja lluna a la part superior del cap. Les femelles són més petites que els mascles.

Hàbitat

Ocupa una gran varietat de selves primàries i secundàries que inclou manglars, boscos inundables i boscos de galeria.

Alimentació

D’alimentació omnívora, aprofita tota classe d’aliments vegetals com llavors, fruits, fulles i brots tendres, encara que també menja invertebrats, ous, rosegadors i altres petits vertebrats. Les dents fortes els permeten menjar llavors de closca dura que no poden trencar moltes altres espècies de cercopitècids.

Reproducció

Després d’una gestació d’uns sis mesos, neix una sola cria en cada part.

Conducta

De grandària mitjana, els mangabeis tenen la cua més llarga que la resta del cos, que els serveix de balancí quan es desplacen a salts entre les branques dels arbres de la selva.

D’hàbits diürns, viu en grups nombrosos, que inclouen més d’un mascle i que defensen davant d’altres grups de la seva espècie amb vocalitzacions i actituds força agressives. Molts mascles abandonen el grup quan maduren sexualment, mentre que les femelles acostumen a quedar-se en el grup familiar i presenten una jerarquia marcada. El nucli principal del grup el formen les femelles amb les cries.

Estatus i programes de conservació

Encara que fins ara estava considerat una subespècie del mangabei gris amb el nom científic de Cercocebus atys lunulatus, en l’actualitat molts autors el consideren una espècie pròpia i separada, Cercocebus lunulatus.

La caça per al consum humà és una de les amenaces principals, juntament amb la destrucció del seu hàbitat selvàtic a causa de l’explotació de fusta, l’obertura de clarianes per obtenir espai per a les pastures per al bestiar domèstic i l’expansió dels conreus.

El Zoo de Barcelona és el coordinador de l’EEP de l’espècie.

Reating

Mamífers

Space in the Zoo

Galeria de primats