Terrari

cocodril d'estuari

jsangenis — Tue, 14 Jan 2025 10:04:42 +0000

cocodril d'estuari

Aquesta espècie té una gran tolerància a la salinitat i es troba a estuaris, pantans d’aigües salades i, fins i tot, en alta mar, i per això també rep el nom de cocodril marí. Té una àmplia distribució per tot el sud-est asiàtic. Els joves s’alimenten d’insectes, amfibis, crustacis i petits rèptils, mentre que els adults mengen tot tipus de vertebrats. És el cocodril que assoleix una mida més gran, ja que pot arribar fins a 6-7 de llargària i pesar més de 1.000 kg.

jsangenis dt., 01/14/2025 - 11:04

Crocodylus porosus

Costes de l'Índia, Bangla Desh, Sri Lanka, el sud-est asiàtic, Indonèsia, Malàisia, les Filipines, el nord d'Austràlia, Nova Guinea i petites illes del Pacífic.

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Reptilia

Ordre

Crocodylia

Família

Crocodylidae

500-1200kg

3-7m

40-50 anys

Habitat

Aigua dolça

Vida social

Solitària

Alimentació

Carnívora

Ovípara

Dies

75-100

Cria

40-90 ous

Descripció

Cocodril de cap molt gran amb el musell molt allargat, presenta un parell de crestes que enllacen les òrbites dels ulls en el punt mitjà que hi ha entre ells. Presenta una armadura poc ossificada de la qual destaca l'absència de grans escates postoccipitals. La coloració és molt variable, amb quatre o cinc bandes negres que acostumen a desaparèixer en els individus més vells. L'abdomen és de color uniforme, crema o groc daurat.

Hàbitat

Viu als estuaris, pantans, llacs i zones d'aigües salabroses i, en ocasions, es troba a mar obert.

Alimentació

És un carnívor oportunista que captura les preses quan s'aproximen a l'aigua per beure. Aleshores, el cocodril les enganxa per sorpresa amb les potents mandíbules, les arrossega i ofega a l'aigua. Les cries s’alimenten d’insectes, amfibis i petits peixos, però els adults mengen peixos, amfibis, aus, rèptils i mamífers, tant de petita com de certa grandària. Si el cocodril no té preses a l’abast, tampoc no menysprea la carronya. Aquesta espècie mata i devora diverses persones cada any.

Reproducció

El període de reproducció es dóna en l’època humida, entre els mesos de novembre i març, quan els mascles defensen el territori davant dels altres. Després de l’aparellament, la femella pon normalment entre quaranta i seixanta ous, encara que pot arribar a posar-ne fins a noranta, en un niu enterrat al terra i fet amb restes fang i de matèria vegetal. Atès que els ous són dipositats durant la temporada de pluges, els nius han de ser construïts en àrees elevades per evitar la pèrdua a causa de les inundacions. La femella vigila el niu per protegir-lo dels depredadors mentre dura la incubació i, un cop neixen els petits, els transporta amb la boca fins a l'aigua. La determinació del sexe està directament relacionada amb la temperatura del niu. Els mascles es produeixen en el rang d’entre 30 i 32 ºC, mentre que naixeran femelles si aquesta temperatura augmenta o disminueix.

Conducta

És el rèptil vivent més gran del món, amb exemplars que poden atènyer 7 m i pesar més de 1.000 kg. Està estretament emparentat amb el cocodril del Nil (Crocodylus niloticus) i guarda amb ell un gran nombre de similituds, entre aquestes la de ser perillós per als humans. Aquest cocodril pot ser excepcionalment àgil dins de l'aigua, amb velocitats de natació de fins a 43 km/h i pot avançar fins a 4 metres d'un sol impuls de cua. També és bastant ràpid en terra ferma, però tan sols durant curts períodes de temps. És el cocodril que s'endinsa més freqüentment al mar i se’l troba en diferents ocasions a molta distància de terra ferma. Una membrana protectora translúcida li protegeix cada ull durant la natació, fet que li permet veure perfectament sota l'aigua. Té la capacitat de mantenir-se fins a dues hores sota l'aigua i, per aconseguir-ho, alenteix el metabolisme i modifica el ritme del cor; sota l'aigua el cor d'aquest animal pot dirigir la sang gairebé exclusivament al centre vital, que és el cervell.

Estatus i programes de conservació

Ha estat caçat intensivament a tota l’àrea de distribució perquè la seva pell és d'una qualitat excel·lent. Va estar, doncs, al caire de l'extinció a Austràlia i en altres zones. Tot i així, amb un control racional de la caça i l'establiment de granges de cria per a la producció de pell, no solament s'ha salvat l'espècie, sinó que avui dia és un animal abundant en determinades regions d'Austràlia i Nova Guinea, on se'n controlen periòdicament els exemplars més grans i agressius.

Reating

Rèptils

Space in the Zoo

Terrari

Cocodril de Siam

atenea — Sun, 11 Dec 2016 21:23:28 +0000

Cocodril de Siam

Aquest cocodril habita en ambients d’aigua dolça tropicals de poca altitud del sud-est asiàtic i Indonèsia.

De grandària mitjana, tot i que els mascles poden arribar a fer gairebé 4 metres, en general no se’ls considera perillosos per a les persones. És un dels cocodrils més amenaçats en estat salvatge, tot i que està molt estès en captivitat, ja que es cria per obtenir la seva valuosa pell

atenea dg., 12/11/2016 - 22:23

Crocodylus siamensis

Tailàndia, Laos, Cambodja, el Vietnam, Malàisia i algunes illes d'Indonèsia com Java i Borneo.

Degree of risk

En perill crític

Classe

Reptilia

Ordre

Crocodylia

Família

Crocodylidae

60-70

3-4 m

40 - 50 anys

Habitat

Aigua dolça

Vida social

Gregària

Alimentació

Carnívora

Ovípara

Dies

70 - 80

Cria

15 - 50 ous

Descripció

El cocodril de Siam no és un cocodril gran, ja que no sol fer més de 3 metres de longitud, màxim 4. Té un cap gran comparat amb el cos, uns ulls i narius que sobresurten pel seu estil de vida aquàtic. Les extremitats són com les dels altres cocodrils, amb cinc dits a la potes davanteres i quatre a les posteriors, però els dits són més allargats.

El cos està acolorit amb ratlles que alternen entre el color oliva i el marró. Els joves són de color daurat o castany amb ratlles i taques negres al llarg del cos.

Hàbitat

Llacs, rierols, rius de corrent lent, pantans i maresmes d’aigua dolça de terres baixes.

Alimentació

S’alimenta preferentment de peixos, però també pot capturar rèptils, amfibis, aus i petits mamífers. Aprofita també la carronya. Els individus joves s’alimenten d’artròpodes, insectes, crancs i amfibis. Com la resta de cocodrils, no poden mastegar, de manera que han de sacsejar la presa per tal d’espedaçar-la amb les dents.

Reproducció

L’època reproductora té lloc durant l’estació humida. Les femelles construeixen una mena de niu allunyat diversos metres de l’aigua, on ponen de quinze a cinquanta ous. Aquest niu té forma de monticle format per una barreja de terra, fulles i altres materials vegetals que fa uns 150 cm de diàmetre i uns 30 cm d’alt. La femella hi va fent visites periòdiques fins que els ous eclosionen i llavors transporta les cries a la boca fins a l’aigua.

Conducta

De grandària mitjana, tot i que els mascles poden arribar a fer gairebé 4 metres, en general no se’ls considera perillosos per a les persones. D’hàbits generalment sedentaris, durant l'estació plujosa els individus es dispersen a través dels diferents paisatges inundats del seu hàbitat. L'espècie ha estat registrada fins a 600 m d’altitud.

Estatus i programes de conservació

És un dels cocodrils més amenaçats en estat salvatge, tot i que està molt estès en captivitat, ja que es cria per obtenir la seva valuosa pell. A partir d’animals en captivitat s’han fet algunes introduccions al medi salvatge, on havia estat quasi totalment exterminat. Les principals amenaces són la transformació de l’hàbitat en terrenys agrícoles i la caça per obtenir la seva pell. En algunes zones de la seva àrea de distribució, la població local els protegeix en considerar-los animals sagrats.

Reating

Rèptils

Space in the Zoo

Terrari

Al·ligàtor de la Xina

atenea — Sun, 11 Dec 2016 16:04:35 +0000

Al·ligàtor de la Xina

És un caiman de mida petita que difícilment ultrapassa els dos metres de llargària i que habita tan sols el curs inferior del riu Iangtsé, a la Xina. S’alimenta principalment de peixos, cargols, bivalves aquàtics, invertebrats, petits mamífers o aus aquàtiques.

L’àrea de distribució es redueix ràpidament pel desenvolupament de l’agricultura i l’expansió humana i avui es pot dir que és un dels crocodílids que està en més greu perill d’extinció a la natura.

atenea dg., 12/11/2016 - 17:04

Alligator sinensis

Breeding program

EEP

Curs inferior del riu Iangtsé, a les províncies de la costa del Pacífic d’Anhui, Jiangsu i Zhejiang, a la Xina.

Degree of risk

En perill crític

Classe

Reptilia

Ordre

Crocodylia

Família

Crocodylidae

30 - 45

1,4 - 2,2 m

Més de 50 anys

Habitat

Aigua dolça

Vida social

Solitària

Alimentació

Carnívora

Ovípara

Dies

60 - 80

Cria

10 - 40 ous

Descripció

L’al·ligàtor de la Xina és, respecte al seu aspecte general, una versió en petit de l’al·ligàtor del Mississippí, tot i que difereix d’aquest en múltiples caràcters: el musell està lleugerament aixecat i afuat, les parpelles tenen una placa òssia, està completament cuirassat, fins i tot la panxa, ja que les escates ventrals tenen osteoderms, i els ulls són de color castany clar, a més d’altres petites diferències. És de color fosc amb bandes més clares al llarg del cos i la seva mida màxima es troba al voltant dels 2 metres.

Els al·ligàtors i els caimans es diferencien dels altres cocodrils principalment en què les dents de la mandíbula inferior s’insereixen en petites cavitats del maxil·lar superior de manera que no són visibles amb la boca tancada.

Hàbitat

Habita a llacunes, pantans, maresmes, estanys i riberes dels rius i rierols de la conca baixa del riu Iangtsé, d’ambient temperat o subtropical.

Alimentació

S’alimenta principalment de peixos, cargols, bivalves aquàtics, invertebrats, petits mamífers o aus aquàtiques i fins i tot pot capturar i devorar tortugues aquàtiques.

Reproducció

L’època d’aparellament es dóna poc després de començar l’època de pluges, normalment cap al mes de juny, moment en el qual els dos sexes emeten una mena de brams força audibles a distància. Les femelles ponen els ous en un niu que construeixen amb vegetació i fang a la vora de l’aigua, i que és defensat per la mare mentre dura la incubació. En el moment de l’eclosió, cap al mes de setembre, la mare ajuda a trencar la closca dels ous i porta les cries a l’aigua agafant-les delicadament amb la boca.

Els ous d’aquesta espècie són els més petits de tots els cocodrils.

Conducta

D’octubre a març o abril hivernen en caus que excaven a prop del riu. Arribada la primavera els abandonen, però els continuen utilitzant ocasionalment durant tot l’any. Passen la major part del dia escalfant-se al sol i surten a caçar les preses a la nit.

Els al·ligàtors de la Xina són considerats els de caràcter més dòcil i menys agressiu de tot l’ordre del crocodilis.

Estatus i programes de conservació

Aquesta espècie es troba en greu perill d’extinció al seu hàbitat natural. Es calcula que la població salvatge total de l’espècie és d’uns 300 exemplars, amb un èxit reproductiu molt escàs.

Les amenaces mes importants a les quals està sotmès són la degradació del seu hàbitat aquàtic a causa de la contaminació, la construcció d’infraestructures viàries i industrials i la transformació dels terrenys en conreus d’arròs, a més de la caça, que es continua produint per aprofitar-ne la carn per a l’alimentació humana i els òrgans interns per ser utilitzats en la medicina tradicional xinesa.

Per sort, es reprodueix amb facilitat en captivitat en diferents zoos del món i també en alguns de la mateixa Xina, que té engegats diferents projectes de reintroducció de l'espècie al seu hàbitat natural.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP d'aquesta espècie amenaçada.

Reating

Rèptils

Space in the Zoo

Terrari