Galeria de titís

Tití pigmeu

atenea — Mon, 12 Dec 2016 10:37:58 +0000

Tití pigmeu

El tití pigmeu, amb una llargària d’uns 15 cm i un pes d’entre 85 i 140 g, és el més petit de tots els simis. Viu a les selves plujoses inundables i als boscos de les vores dels rius del sud de Colòmbia, l’est del Perú i l’Equador i l’oest del Brasil.

Tot i ser un dels pocs titins capaç d’adaptar-se als ambients degradats per l’ésser humà, les seves poblacions han disminuït darrerament.

atenea dl., 12/12/2016 - 11:37

Cebuella pygmaea

Sud de Colòmbia, est del Perú, l'Equador i Bolívia i oest del Brasil.

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Mammalia

Ordre

Primates

Família

Callithricidae

85-140 g

17-23 cm

10 - 12 anys

13-15 g

Habitat

Selva

Vida social

Gregària

Alimentació

Omnívora

Vivípara

Dies

125-142

Cria

2, rarament 1 o 3

Descripció

El tití pigmeu, el més petit de tots els simis, té el pelatge de color grisós o castany al dors i ataronjat o blanquinós al ventre, i una mena de crinera al voltant de la cara i el clatell que li amaga les orelles. Les potes del darrere són més llargues que les davanteres i tots els dits de les extremitats, excepte el dit gros del peu, presenten urpes i no ungles planes.

Hàbitat

Viu a les selves plujoses que s’inunden periòdicament i als boscos de les vores dels rius.

Alimentació

S’alimenta sobretot de resines vegetals i de petits invertebrats, però pot menjar també fruits, brots tendres, flors i nèctar.

Reproducció

La gestació dura entre dos i tres mesos i acostumen a néixer bessons en cada part. Els petits són alletats per la mare uns tres mesos, però poden ser transportats pel pare i per tots els membres del grup.

Conducta

D’activitat fonamentalment diürna, el tití pigmeu forma grups familiars de dos a deu individus que es mouen amb gran agilitat per les branques dels arbres. Poden fer salts de fins a 5 metres per agafar-se a un altre arbre o branca quan ho necessiten.

Les màximes densitats de les seves poblacions sempre s’assoleixen ben a prop de l’aigua, és a dir les zones on són més abundants els arbres resinosos que aquesta espècie prefereix. Presenta unes dents incisives inferiors amb una forma estreta i allargada que l’ajuden a rossegar l’escorça dels arbres per fer fluir la sàvia. Tenen també un cec engrandit al digestiu que incrementa el temps per digerir aquestes substàncies vegetals. Les ungles amb forma d’urpes els permeten aguantar el seu pes mentre pugen de forma quadrúpeda per un arbre i poden girar el cap 180 graus per tal d’observar l’entorn i detectar possibles depredadors.

Estatus i programes de conservació

Malgrat que les poblacions han disminuït darrerament a causa de la desforestació del seu hàbitat i de la captura d’exemplars per al comerç d’animals, és una de les poques espècies de titins capaç d’adaptar-se als ambients degradats per l’ésser humà i encara és una espècie força comuna en bona part de la seva àrea de distribució.

Reating

Mamífers

Space in the Zoo

Galeria de titís

Tití lleó de cap daurat

atenea — Mon, 12 Dec 2016 09:55:40 +0000

Tití lleó de cap daurat

El tití de cap daurat ocupa tan sols una petita franja de selva plujosa atlàntica de l’estat de Bahia, al sud-est del Brasil, encara que també se’l pot veure a l’interior de les denses plantacions de cacau de la mateixa regió.

Es troba avui dia en greu perill d’extinció com a conseqüència de la destrucció de les selves i de l’excés de captures.

atenea dl., 12/12/2016 - 10:55

Leontopithecus chrysomelas

Breeding program

EEP

Estat de Bahia, a la costa atlàntica del sud-est del Brasil.

Degree of risk

En perill

Classe

Mammalia

Ordre

Primates

Família

Callithricidae

480-700 g

33-39 cm

més de 20 anys en captivitat

50-60 g

Habitat

Selva

Vida social

Gregària

Alimentació

Omnívora

Vivípara

Dies

125-132

Cria

2, rarament 1 o 3

Descripció

Els titins lleó reben aquest nom per la presència d’una destacada crinera al voltant del cap. En el cas d’aquesta espècie, la crinera és de color daurat, a l’igual que la part superior de la cua i dels braços, mentre que la resta del pelatge del cos, la cua i la cara són de color negre.

Hàbitat

Selva plujosa costanera atlàntica.

Alimentació

D’alimentació omnívora, menja fruita, flors, nèctar i petits animals com artròpodes, cucs, cargols, granotetes, llangardaixos, petites serps i ous d’ocell.

Reproducció

Sol tenir bessons, que cuiden de manera cooperativa la resta de membres del grup i així disminueix el desgast energètic de la mare i es facilita la supervivència de les cries.

Conducta

De costums diürns i arborícoles, viu en petits grups de no més de vuit individus que defensen un territori

Dormen dins de cavitats de grans arbres, la presència de les quals suposa una limitació de les poblacions, ja que afecta a la distància que han de recórrer al matí per arribar a les zones d’alimentació i per la nit per tornar-hi.

Presenta ungles amb forma d’urpa, que l’ajuden a agafar-se a la superfície vertical dels troncs i a mantenir l’estabilitat a sobre de branques petites. Com la resta de titins, es desplaça de forma quadrúpeda, a més de poder saltar d’arbre en arbre.

Estatus i programes de conservació

Es troba actualment en greu perill d’extinció com a conseqüència de la destrucció de les selves atlàntiques, que han quedat reduïdes a petites clapes aïllades les unes de les altres.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.

Reating

Mamífers

Space in the Zoo

Galeria de titís

Tití emperador

atenea — Mon, 12 Dec 2016 09:44:24 +0000

Tití emperador

El tití emperador, inconfusible pels llargs bigotis blancs, es troba a les selves plujoses del sud-est del Perú, el nord-oest de Bolívia i el nord-oest del Brasil.

De costums exclusivament arborícoles, menja tota mena de fruits, fulles i brots tendres, encara que també captura insectes i petits vertebrats.

Les poblacions es troben actualment en regressió com a conseqüència de la destrucció del seu hàbitat.

atenea dl., 12/12/2016 - 10:44

Saguinus imperator

Breeding program

EEP

Sud-est del Perú, nord-oest de Bolívia i nord-oest del Brasil.

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Mammalia

Ordre

Primates

Família

Callithricidae

400-550 g

35-42 cm

més de 15 anys en captivitat

30-40 g

Habitat

Selva

Vida social

Gregària

Alimentació

Omnívora

Vivípara

Dies

140-145

Cria

2, rarament 1 o 3

Descripció

Aquest tití de pelatge grisós a brunenc en tot el cos i la cua ataronjada resulta inconfusible pels seus llargs bigotis blancs, presents en ambdós sexes.

Hàbitat

Selves plujoses primàries i secundàries de plana i de mitja muntanya, estacionalment ocupa també els boscos inundables.

Alimentació

D’alimentació omnívora, menja tota mena de fruits, fulles, flors, nèctar, saba i brots tendres, encara que també captura insectes i petits vertebrats.

Reproducció

La gestació dura uns 145 dies i neix una o dues cries en cada part, excepcionalment fins a tres, que són carregades a l’esquena pel pare quan la mare les ha alletat, cada dues o tres hores.

Conducta

De costums diürns i exclusivament arborícoles, viu en grups familiars d’entre tres i quinze individus, normalment amb més d’un mascle adult i una sola femella reproductora, que acostumen a formar a la vegada grups mixtos amb altres espècies de titins per ajudar-se mútuament en la detecció de depredadors. Mentre que el tití emperador sembla tenir més habilitat per detectar depredadors aeris, altres titins semblen detectar millor els terrestres. Són força territorials i defensen territoris d’entre 30 i 40 hectàrees davant dels altres grups.

Estatus i programes de conservació

Les poblacions es troben actualment en regressió com a conseqüència de la destrucció accelerada del seu hàbitat selvàtic.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.

Reating

Mamífers

Space in the Zoo

Galeria de titís

Tití de mans rosses

atenea — Mon, 12 Dec 2016 09:31:48 +0000

Tití de mans rosses

El tití de mans rosses es caracteritza pel contrast entre el pelatge fosc del cos i el color daurat de peus i mans. De fet, el seu nom científic fa referència al mitològic rei Mides, que transformava en or tot el que tocava.

D’alimentació omnívora, viu en grups familiars de fins a deu individus a les selves plujoses, boscos inundables i sabanes arbrades del nord-est del Brasil, el Surinam i les Guaianes.

atenea dl., 12/12/2016 - 10:31

Saguinus midas

Breeding program

ESB

Nord-est de Brasil, el Surinam i les Guaianes.

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Mammalia

Ordre

Primates

Família

Callithricidae

380-500 g

31-44 cm

fins a 20 anys en captivitat

40-50 g

Habitat

Selva

Vida social

Gregària

Alimentació

Omnívora

Vivípara

Dies

140-150

Cria

2, rarament 1 o 3

Descripció

El tití de mans rosses es caracteritza pel contrast entre el pelatge fosc del cos i el color daurat o ataronjat de peus i mans. El pelatge del cos, la cua, la cara i les orelles és negre, amb un disseny pigallat de taques clares a l’esquena.

Hàbitat

Ocupa una àmplia varietat de zones forestals: selves plujoses, boscos inundables, sabanes arbrades i altres hàbitats més oberts.

Alimentació

D’alimentació omnívora, menja fruits, nèctar, flors i brots tendres, però una gran part de la dieta està formada per insectes i altres artròpodes. Captura també ocasionalment petits vertebrats com granotetes i petits rèptils.

Reproducció

Només una femella del grup es reprodueix i, després d’uns 150 dies de gestació, neixen dues cries que són carregades pel pare i altres integrants del grup que l’entreguen a la mare només per a la lactància.

Conducta

Viu en grups familiars de fins a una quinzena d’individus que defensen un territori davant dels altres grups. D’activitat diürna i d’hàbits molt arborícoles, acostuma a moure’s per les branques i pels troncs dels arbres d’entre deu i vint metres del terra de la selva.

Estatus i programes de conservació

Espècie força adaptable als canvis en l’ambient provocats per l’ésser humà, és encara freqüent a moltes regions de la seva àrea de distribució.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’ESB d’aquesta espècie.

Reating

Mamífers

Space in the Zoo

Galeria de titís

Tití de Goeldi

atenea — Mon, 12 Dec 2016 09:20:30 +0000

Tití de Goeldi

El tití de Goeldi habita les selves plujoses no inundables de l’oest del Brasil, el nord de Bolívia, el sud de Colòmbia i l’est del Perú. Encara que se’l veu a vegades per terra, és un animal arborícola capaç de fer salts de fins a 5 metres entre els arbres.

A diferència de la major part dels titins, que acostumen a tenir bessons, en aquesta espècie neix una sola cria per part.

atenea dl., 12/12/2016 - 10:20

Callimico goeldii

Breeding program

EEP

Oest del Brasil, nord de Bolívia, sud de Colòmbia i est del Perú.

Degree of risk

Vulnerable

Classe

Mammalia

Ordre

Primates

Família

Callithricidae

355-600 g

26-35 cm

més de 15 anys en captivitat

45-66 g

Habitat

Selva

Vida social

Gregària

Alimentació

Omnívora

Vivípara

Dies

151-159

Cria

Descripció

El pelatge d’aquest tití és de color negre en tot el cos, incloent-hi la cara, les orelles, la cua, les mans i els peus, i presenta una mena de crinera de pèl més llarg també del mateix color. Mans i peus tenen urpes en tots els dits menys el polze, que té una ungla plana.

Hàbitat

El tití de Goeldi habita als boscos de bambú i a les selves plujoses no inundables de plana tant primàries com secundàries, amb preferència per zones amb vegetació densa.

Alimentació

S’alimenta de fruita, nèctar, insectes, petits vertebrats i, en un percentatge elevat de la dieta, fongs, un fet no gaire habitual en els titins.

Reproducció

A diferència de la majoria dels titins, que acostumen a tenir bessons, en aquesta espècie neix una sola cria en cada part, que creix més ràpidament que en els altres cal·litrícids. Els primer dies s’agafa al ventre de la mare, però a les dues setmanes ja és transportada a l’esquena, normalment pel pare, que només torna el petit a la mare en el moment de l’alletament. Poden criar dues vegades a l’any.

Conducta

Viu en petits grups familiars de cinc o sis individus formats per una parella d’adults i animals joves. La seva activitat és diürna i, encara que se’l veu a vegades per terra, és un animal arborícola capaç de fer salts de fins a 5 metres entre els arbres. De tota manera, busca amb freqüència l’aliment entre l’espessa vegetació de la part inferior de la selva.

Estatus i programes de conservació

Avui dia es troba en perill d’extinció a causa de la desforestació del seu hàbitat provocada per augmentar els conreus i les pastures, així com per la construcció de grans infraestructures, de manera que les poblacions són petites i aïllades les unes de les altres.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.

Reating

Mamífers

Space in the Zoo

Galeria de titís

Tití argentat

atenea — Mon, 12 Dec 2016 09:07:35 +0000

Tití argentat

El tití argentat té el pelatge predominantment blanc amb la cua fosca. Com la major part dels titins, a més d’alimentar-se de fruita, brots i petits animals, menja sovint diferents tipus de resines vegetals.

Ocupa les selves plujoses del nord-est del Brasil, al sud del riu Amazones. L’accelerada destrucció de l’Amazònia està provocant una greu disminució de les seves poblacions.

atenea dl., 12/12/2016 - 10:07

Callithrix argentata

Breeding program

ESB

Nord-est del Brasil, al sud del tram final del riu Amazones.

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Mammalia

Ordre

Primates

Família

Callithricidae

350-400 g

26-33 cm

més de 10 anys en captivitat

30-40 g

Habitat

Selva

Vida social

Gregària

Alimentació

Omnívora

Vivípara

Dies

140-145

Cria

2, rarament 1

Descripció

Aquest tití es caracteritza pel pelatge totalment blanc excepte el de la seva llarga cua, que és de color negre. En aquesta contrastada coloració destaca també el color rosat de la cara i les orelles.

Hàbitat

Selves primàries i secundàries de plana.

Alimentació

Menja petites fruites, nèctar, saba, resines, fulles, brots tendres, insectes i petits vertebrats.

Reproducció

La gestació dura al voltant dels 145 dies i neixen dues cries en cada part, rarament una de sola. Les femelles dominants acostumen a reproduir-se dos cops a l’any i les seves hormones inhibeixen la reproducció de les altres femelles del grup.

Conducta

Són animals diürns i arborícoles que es mouen amb gran agilitat entre les branques dels arbres gràcies a la presència d’urpes en lloc d’ungles als dits de mans i peus. Viuen en petits grups familiars formats per fins a una desena d’exemplars que defensen el seu territori amb marques olfactives i emissions sonores.

Estatus i programes de conservació

Les poblacions han disminuït considerablement els darrers temps a causa de la pèrdua del seu hàbitat forestal provocat per la desforestació accelerada per aconseguir espai per als conreus i les pastures per al bestiar domèstic. Malgrat que és capaç d’adaptar-se força bé a la degradació parcial dels boscos, la fragmentació de les poblacions en petits nuclis aïllats el perjudica també considerablement.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’ESB de l’espècie.

Reating

Mamífers

Space in the Zoo

Galeria de titís

Tití de cap de cotó

atenea — Mon, 12 Dec 2016 08:55:40 +0000

Tití de cap de cotó

El tití cap de cotó, que rep aquest nom per la vistosa cresta de llargs pèls blancs, ocupa les selves plujoses situades al peu de la serralada dels Andes del nord-oest de Colòmbia.

Viu en petits grups familiars que defensen un territori i s’alimenta fonamentalment de fruita, insectes i petits vertebrats.

Actualment es troba en perill d’extinció a causa de la destrucció dels boscos on habita.

atenea dl., 12/12/2016 - 09:55

Saguinus oedipus

Breeding program

EEP

Nord-oest de Colòmbia.

Degree of risk

En perill crític

Classe

Mammalia

Ordre

Primates

Família

Callithricidae

350-450 g

33-40 cm

més de 20 anys en captivitat

35-45 g

Habitat

Selva

Vida social

Gregària

Alimentació

Omnívora

Vivípara

Dies

170-183

Cria

2, rarament 1 o 3

Descripció

El tití de cap de cotó rep aquest nom per la vistosa cresta de llargs pèls blancs que presenta des del front fins a la nuca i que cau sobre les espatlles. La part inferior del cos és de color blanc mentre que l’esquena i la cua són de color ataronjat.

Hàbitat

Selves plujoses primàries i secundàries de plana, sovint en els límits del bosc.

Alimentació

S’alimenta fonamentalment de fruita, nèctar, fulles, brots tendres, insectes i petits vertebrats.

Reproducció

La gestació, que dura al voltant dels sis mesos, és relativament llarga en comparació amb la dels altres cal·litrícids. Acostumen a néixer bessons, rarament un sol petit, o fins a tres, que són transportats pel pare i que també ho poden ser pels altres components del grup.

Només acostuma a reproduir-se una femella del grup familiar durant l’estació reproductora, ja que, per mitjà d’hormones, s’inhibeix la reproducció de la resta de femelles.

Conducta

D’activitat diürna, viu en petits grups familiars de fins a una quinzena d’individus que defensen un territori davant dels grups del voltant.

Estatus i programes de conservació

Si bé en temps passats l’espècie era capturada per ser utilitzada com a animal de companyia o en recerca biomèdica, en l’actualitat es troba en greu perill d’extinció principalment a causa de la destrucció dels boscos on habita, que són ocupats pels conreus i les pastures del bestiar domèstic, i la fragmentació de les poblacions que això comporta. Els darrers censos elaborats a Colòmbia estimen una població de no més de 6.000 animals.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.

Reating

Mamífers

Space in the Zoo

Galeria de titís