Palmerar

Guacamai roig d'ales verdes

atenea — Tue, 13 Dec 2016 16:27:25 +0000

Guacamai roig d'ales verdes

Aquest guacamai, que ocupa la selva plujosa des de l’oest de Panamà fins al nord de l’Argentina, és encara força comú. És una espècie poc social que viu en parelles o petits grups familiars però que, a diferència dels altres guacamais, rarament forma estols més nombrosos. Les franges verdes de les ales i les petites plomes disposades en forma de línies al voltant dels ulls ens permeten diferenciar-lo del guacamai vermell.

atenea dt., 12/13/2016 - 17:27

Ara chloroptera

Nord i centre de l'Amèrica del Sud a l'est dels Andes.

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Aves

Ordre

Psittaciformes

Família

Psittacidae

1000-1700 g

90 - 95 cm

Més de 15 anys

Habitat

Selva

Vida social

Gregària

Alimentació

Frugívora

Ovípara

Dies

25-30

Cria

Descripció

El guacamai roig d’ales verdes presenta el plomatge de la part superior del cos de color vermell, amb l'esquena i les ales verdes i blaves. La cua, més llarga que la resta del cos, té plomes vermelles i blaves. La cara, desproveïda de plomes, és de color blanc amb estries fosques, l'iris és de color groc i el bec és bicolor: la grossa i corbada mandíbula superior és blanca i la mandíbula inferior, negra.

Hàbitat

Habita a les selves tropicals de terres baixes i de muntanya fins als 1.500 m d'alçària, encara que pot penetrar també en zones més obertes de sabana seguint els boscos de ribera que voregen els cursos d'aigua. En algunes zones se'l pot veure ben a prop de la costa. La seva àrea de distribució s'estén pel centre i el nord d'Amèrica del Sud, a l'est de la serralada dels Andes, des del sud del Panamà, a través de Colòmbia, Veneçuela, les Guaianes, el Brasil, l’Equador, el Perú i Bolívia fins al Paraguai i el nord de l'Argentina.

Alimentació

S'alimenta de llavors, nous, fruita, baies i diferents tipus de matèries vegetals que troba dalt dels arbres.

Reproducció

Fa els nius en forats d'arbres i, ocasionalment, en plataformes excavades a les vores escarpades dels rius, on pon entre dos i tres ous.

Conducta

Acostuma a viure en parelles o petits grups familiars, encara que en alguns llocs, com els dipòsits d'argila de les parets verticals dels rius, poden agrupar-se bàndols nombrosos, sovint barrejats amb exemplars d'altres espècies de psitàcids.

Estatus i programes de conservació

Com tots els guacamais, les seves poblacions es troben avui en perill a causa de la destrucció de l'hàbitat forestal en el qual viuen i per l'excés de captures per destinar-lo al comerç d'animals de companyia.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Palmerar

Guacamai de front vermell

atenea — Tue, 13 Dec 2016 16:14:31 +0000

Guacamai de front vermell

Aquest petit guacamai, d’uns 60 cm de longitud, es troba exclusivament a la selva plujosa de les províncies de Cochabamba, Potosí i Santa Cruz, a Bolívia, entre els 1.000 i els 3.000 m d’altura. Donada la seva petita àrea de distribució i els pocs exemplars que es mantenen en captivitat, és un dels psitàcids sud-americans menys coneguts i es troba en greu perill d’extinció.

atenea dt., 12/13/2016 - 17:14

Ara rubrogenys

Bolívia

Degree of risk

En perill crític

Classe

Aves

Ordre

Psittaciformes

Família

Psittacidae

450-650 g

55 - 60 cm

Més de 15 anys

Habitat

Bosc

Vida social

Gregària

Alimentació

Frugívora

Ovípara

Dies

25-27

Cria

1 a 3

Descripció

El guacamai de front vermell té el plomatge del cos de color verd, amb l'extrem de les ales blaves, i la cua, més llarga que la resta del cos, també verda. Presenta nu el voltant de l'ull, el front i les espatlles són vermelles, així com una taca rodona situada darrera de l'ull i té el bec negre.

Hàbitat

Viu només als boscos secs d'una limitada zona de Bolívia central, a les províncies de Santa Cruz, Cochabamba i Chuquisaca, entre els 1.000 i els 2.500 m d'alçària.

Alimentació

S'alimenta de llavors, nous, fruita, baies i diferents tipus de matèries vegetals.

Reproducció

Fa el nius en forats dels arbres i, més ocasionalment, en plataformes excavades a les vores escarpades dels rius. Hi pon entre un i tres ous que cova durant un període d’uns 26 dies (dada extreta de les experiències amb aquesta espècie en captivitat en diferents parcs zoològics).

Conducta

Es mou en parelles o en petits grups familiars, a vegades formats per més d'una desena d'individus.

Estatus i programes de conservació

Com tots els guacamais, les poblacions es troben avui en perill a causa de la destrucció del seu l'hàbitat i l'excés de captures per destinar-lo al comerç d'animals de companyia. En aquest cas, la situació es veu agreujada per la restringida àrea de distribució de l'espècie i per la limitada població original.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP d'aquesta espècie.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Palmerar

Cacatua blanca

atenea — Tue, 13 Dec 2016 15:34:33 +0000

Cacatua blanca

És una espècie molt poc coneguda en estat salvatge, que habita les zones boscoses de les illes Halmahera, Tidore, Batjan i Obi, entre d’altres de l’arxipèlag de les Moluques. De costums molt arborícoles, se sol trobar en parelles o petits grups a les branques més altes dels arbres més grans del bosc. Tot i que fins fa uns anys era abundant, avui les seves poblacions han davallat molt i és difícil de veure.

atenea dt., 12/13/2016 - 16:34

Cacatua alba

Boscos de les illes Moluques

Degree of risk

En perill

Classe

Aves

Ordre

Psittaciformes

Família

Cacatuidae

500-630 g

46 cm

Fins a 30 anys

Habitat

Bosc

Vida social

Gregària

Alimentació

Frugívora

Ovípara

Dies

27-28

Cria

2 a 3

Descripció

La cacatua blanca és un ocell de la família dels cacatúids, dins de l’ordre dels psitaciformes, que es caracteritza principalment pel color blanc nuclear a tot el plomatge. A les parts inferiors de les ales i la cua presenta un lleuger tintat grogós i l’arc orbital, que es troba desproveït de plomes, és de color blavós. Presenta una cresta considerablement llarga que pot eriçar cap endavant. Té la forma clàssica d’un lloro, tot i que força més robust i compacte.

Hàbitat

Habita principalment boscos primaris a poca alçària i en terrenys poc abruptes i planers de les illes Moluques.

Alimentació

S’alimenta principalment de llavors i de fruits, tot i que recents estudis demostren que pot complementar la dieta amb insectes d’una certa mida.

Reproducció

Generalment l’època reproductiva comença el maig, tot i que s’han registrat intents de nidificació abans i tot. Fa els nius en forats en arbres, on diposita entre dos i tres ous que cova durant un període d’entre 27 i 28 dies.

Conducta

És força solitària –generalment en parella– i només se l’ha registrat en contades ocasions en agrupacions més grans, però sempre de pocs individus.

Estatus i programes de conservació

Es troba en perill d’extinció. A causa de la pèrdua d’hàbitat i la captura d’ocells per al mercat de mascotes, aquesta espècie ha patit fortes davallades, fet que l’han fet passar en poc temps de situació vulnerable a situació de perill greu. Actualment es considera que, si continua el ritme d’explotació de l’illa i dels individus al mateix ritme, en pocs anys es podria trobar en una situació irreversible de cara a la seva conservació.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Palmerar

Cucaburra comú

atenea — Mon, 12 Dec 2016 17:13:33 +0000

Cucaburra comú

El cucaburra, que assoleix més de 40 cm de longitud, és un El cucaburra, que assoleix més de 40 cm de longitud, és un dels representants més grans de la família dels blauets. Viu en grups familiars en sabanes i boscos oberts de l’est d’Austràlia. Ha estat introduït a l’oest d’Austràlia, a Tasmània i a Nova Zelanda.
S’alimenta de petits animals i fa el niu en forats d’arbres o de termiters. El seu cant recorda una riallada que puja i baixa de volum mentre tots els membres del grup s’afegeixen al cor.

atenea dl., 12/12/2016 - 18:13

Dacelo novaeguineae

Est d'Austràlia

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Aves

Ordre

Coraciiformes

Família

Alcedinidae

200-450 g

39-42 cm

Fins a 12 anys

Habitat

Bosc

Vida social

Solitària

Alimentació

Carnívora

Ovípara

Dies

24-29 dies

Cria

2 a 3

Descripció

El cucaburra comú, que assoleix més de 40 cm de longitud, és un dels representants més grans de la família dels blauets. Estèticament és un ocell molt gran de color blanquinós a tot arreu a excepció de les ales, que són de color marró fosc, i la cua de colors més canyelles amb franges negres longitudinals. Presenta un cap molt gran en comparació amb el cos de color blanc i amb una àmplia franja negra que li va cap al clatell.

Hàbitat

Viu en grups familiars en sabanes i boscos oberts de l’est d’Austràlia, però també el podem trobar a l’oest d’Austràlia, a Tasmània i a Nova Zelanda, on ha estat introduït. És freqüent trobar-lo a prop d’aglomeracions humanes.

Alimentació

S’alimenta d’invertebrats i de petits vertebrats com ara peixos, amfibis, rèptils i ocells de mida petita que localitza a l’aguait des d’una branca o posició elevada.

Reproducció

El cucaburra comú forma parelles estables, que poden durar tota la vida, i fa el niu en forats d’arbres o de termiters, on pon entre dos i quatre ous que coven tots dos membres de la parella durant 24-26 dies. Durant la cura dels polls sovint els progenitors reben l’ajuda dels joves nascuts en una niuada anterior i que també col·laboren en la defensa del territori.

Conducta

El cant, que es pot sentir sobretot a l’alba, recorda una riallada que puja i baixa de volum mentre tots els membres del grup s’afegeixen al cor. És un ocell sedentari que fa moviments molt curts dins la seva àrea de distribució i en general en funció de l’abundància d’aliment.

Estatus i programes de conservació

Pel seu caràcter poc feréstec i per la facilitat d’adaptació a àrees poblades i molt humanitzades, es troba fora de perill en gran part de la seva àrea de distribució.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Palmerar

Guacamai jacint

atenea — Sat, 10 Dec 2016 17:32:27 +0000

Guacamai jacint

Aquest guacamai, el més gran de tots els psitàcids, viu a la selva plujosa del centre i el sud del Brasil. Té el bec gros, ja que està adaptat per trencar els fruits d’una palmera que només creix en una regió molt petita del Brasil, la qual cosa ha facilitat la seva captura excessiva i ha posat aquesta espècie en greu perill d’extinció.

atenea ds., 12/10/2016 - 18:32

Anodorhynchus hyacinthinus

Breeding program

EEP

Brasil, Paraguai i Bolívia.

Degree of risk

En perill

Classe

Aves

Ordre

Psittaciformes

Família

Psittacidae

1,4-1,6

95 - 100

Més de 30 anys

Habitat

Bosc

Vida social

Gregària

Alimentació

Frugívora

Ovípara

Dies

27-30

Cria

Descripció

El guacamai jacint és el més gros de tots els guacamais, ja que arriba a mesurar 1 m de llargària i a pesar més d’1,5 kg. De plomatge totalment blau, més fosc a les ales, presenta la base de la mandíbula inferior i el voltant dels ulls té un color groc. El bec, fort i poderós, és de color negre i la cua és blava i més llarga que la resta el cos.

Hàbitat

Viu a les sabanes i els boscos oberts del centre de l'Amèrica del Sud, des del centre i el sud del Brasil fins al nord del Paraguai i l'est de Bolívia.

Alimentació

D'alimentació bàsicament frugívora, menja tota mena de fruita i llavors, fins i tot les que estan protegides per les closques més dures, que pot trencar amb facilitat gràcies a la força del bec.

Reproducció

Forma parelles que es mantenen estables al llarg del temps i es mouen per un territori més o menys ampli durant tot l'any. Fa els nius en forats d'arbres, on la femella pon generalment dos o tres ous.

Conducta

Es mou en parelles o en petits grups familiars, que s’agrupen en un cert nombre d'individus en localitats on l'aliment és abundant. Acostuma a mantenir-se sempre no massa allunyat dels cursos d'aigua i dels boscos de ribera que els envolten.

Estatus i programes de conservació

És una espècie que es troba en greu perill d'extinció a causa de la destrucció del seu hàbitat per l'expansió de l'agricultura, la caça directa dels exemplars i la captura d'animals joves per destinar-los al comerç il·legal d'ocells de companyia.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP d'aquesta espècie.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Palmerar

Guacamai gorjablau

atenea — Sat, 10 Dec 2016 16:46:45 +0000

Guacamai gorjablau

El seu aspecte és molt semblant al del guacamai blau, amb una distribució de la coloració al plomatge força semblant, tot i que es distingeix d’aquest per la presència d’una taca blava a la gola que li dóna el nom.

atenea ds., 12/10/2016 - 17:46

Ara glaucogularis

Breeding program

EEP

Nord de Bolivia

Degree of risk

En perill crític

Classe

Aves

Ordre

Psittaciformes

Família

Psittacidae

600-1000

Fins a 50 anys

Habitat

Bosc

Vida social

Gregària

Alimentació

Frugívora

Ovípara

Dies

26-28

Cria

2 a 5

Descripció

Hàbitat

La seva àrea de distribució és extremadament restringida, ja que ocupa només la regió de Los Llanos de Moxos, al nord i l’est de Bolívia. Viu en sabanes i boscos inundables de clima tropical, generalment entre els 200 i 300 metres d’alçària

Alimentació

S’alimenta principalment de fruits i llavors.

Reproducció

Nidifica en forats d’arbres d’escorça dura i palmeres, generalment entre l’agost i el desembre –finals de l’època seca–, on ponen entre dos i cinc ous que coven durant períodes propers als 26 a 28 dies.

Conducta

De comportament bàsicament gregari com altres guacamais, tot i que es reprodueix de manera solitària. És resident i sedentari a tota l’àrea de distribució.

Estatus i programes de conservació

Aquesta espècie, una de les més amenaçades de la família dels psitàcids, es troba en perill crític a causa de la desforestació i la captura per al tràfic il·legal de mascotes. El seu futur és poc esperançador, ja que dels 1.000 o 1.200 exemplars que es comptaven a principi dels anys vuitanta, avui dia només en queden uns 150, fet que suposa un declivi poblacional excepcionalment preocupant. Actualment es troba en perill crític d’extinció.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Palmerar

Guacamai blau

atenea — Sat, 10 Dec 2016 16:06:47 +0000

Guacamai blau

El guacamai blau és un habitant típic de les selves plujoses i les terres pantanoses, des de l’est de Panamà i l’illa de Trinitat fins al Paraguai i el sud del Brasil. Actualment només és comú a les regions més remotes de la seva àrea de distribució i ha desaparegut o resulta molt escàs a les zones més accessibles. S’alimenta de llavors i fruites.

atenea ds., 12/10/2016 - 17:06

Ara ararauna

Des de l'est de Panamà i l'illa de Trinitat fins a Paraguai i el sud de Brasil.

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Aves

Ordre

Psittaciformes

Família

Psittacidae

995-1380

80-86

Més de 20 anys

Habitat

Selva

Vida social

Gregària

Alimentació

Frugívora

Ovípara

Dies

25-30

Cria

1 a 3

Descripció

El guacamai blau és un ocell que pot arribar a mesurar més de 85 cm de llargada, de la família dels psitàcids, que es caracteritza pel color blau del plomatge arreu, a excepció del coll i el pit de color groc, les galtes i la cara de color blanc, la gola negra i el front verdós. És un ocell força gran i robust, tot i que la cua extremadament llarga li dóna una aparença molt més gràcil de la que en realitat té.

Hàbitat

El guacamai blau és un habitant típic de la selva plujosa i també d’altres tipus de boscos més secs de l’Amèrica del Sud, des de l’est del Panamà i l’illa de Trinitat fins al Paraguai i el sud del Brasil.

Alimentació

L’alimentació és frugívora i granívora: menja gra, llavors, fruits secs i diferents tipus de fruita fresca.

Reproducció

La maduresa sexual s’assoleix als 4 o 5 anys. És un animal monògam i la majoria de parelles resten juntes durant molts anys, sovint tota la vida. Els nius els fan en forats d’arbres i, més rarament, en forats de les roques. Sol pondre entre un i tres ous.

Conducta

D’hàbits gregaris, acostuma a ajuntar-se en bàndols nombrosos i, fins i tot, a vegades forma grups mixtos amb guacamais d’altres espècies. No obstant això, no se’l considera un ocell migrant tot i que algunes poblacions poden emprendre moviments nòmades en la cerca d’aliment, especialment a l’època humida.

Estatus i programes de conservació

El guacamai blau és molt apreciat com a ocell de gàbia. L’excessiva captura a la qual està sotmès per aquest motiu l’ha fet desaparèixer de moltes zones de la seva antiga àrea de distribució.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Palmerar

Gamarús d'ulleres

atenea — Wed, 07 Dec 2016 17:48:02 +0000

Gamarús d'ulleres

El mussol d’ulleres és una au rapinyaire de mida gran, ja que pot fer fins a 50 cm de longitud i gairebé un metre d’envergadura alar. Viu a l’Amèrica Central i del Sud, on ocupa diferents hàbitats, des de boscos tropicals plujosos fins a sabanes amb arbres dispersos entre el nivell del mar i els 1.600 metres d’altitud.

És un caçador nocturn que s’alimenta de petits mamífers, ocells, insectes, granotes i crancs, que captura a l’aguait.

atenea dc., 12/07/2016 - 18:48

Pulsatrix perspicillata

Boscos i selves des del sud de Mèxic, fins el nord de l'Argentina

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Aves

Ordre

Strigiformes

Família

Strigidae

500-900 g

50 cm

Fins a 30 anys

Habitat

Bosc

Vida social

Solitària

Alimentació

Carronyaire

Ovípara

Dies

30-35

Cria

1 a 2

Descripció

El gamarús d’ulleres és una au rapinyaire de mida gran, ja que pot fer fins a 50 cm de longitud i gairebé un metre d’envergadura alar, que es caracteritza per ser de color cafè amb el pit i el ventre de color cremós i per presentar uns plomalls blancs a les celles i els bigotis que formen una mena d’ulleres al voltant dels ulls.

Hàbitat

Viu a l’Amèrica Central i del Sud, on ocupa diferents hàbitats, des de boscos tropicals plujosos fins a sabanes amb arbres dispersos entre el nivell del mar i els 1.600 metres d’alçària.

Alimentació

És un caçador nocturn que s’alimenta de petits mamífers, ocells, insectes, granotes i crancs, que captura a l’aguait.

Reproducció

Comença l’època reproductiva a entre l’abril i el juny, a finals de l’època seca i principis de l’humida. Construeix el niu en forats d’arbres de vegades sostrets a altres espècies com picots o tucans, on pon dos ous que cova durant cinc setmanes.

Conducta

Resident i sedentari.

Estatus i programes de conservació

Tot i no trobar-se en perill d’extinció, i considerar-se prou comú en gran part del seu rang de distribució, la destrucció del seu hàbitat resultant de la desforestació i degradació dels hàbitats boscosos fa que en alguns espais comenci a tenir certes dificultats i comenci a tenir tendències de cria i abundància negatives.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Palmerar