Iguana rinoceront
Aquesta espècie rep aquest nom per les tres grosses escates del musell, que recorden les banyes d’un rinoceront. És predominantment vegetariana, encara que també menja petits animals, tant vertebrats com invertebrats.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
La República Dominicana i Haití.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
Té una coloració de tonalitats brunes i grises i es caracteritza per la presència d’una protuberància en forma de banya a la part superior del cap, més desenvolupada en els mascles, motiu pel qual rep el nom. Els mascles són força més grossos que les femelles.
El seu hàbitat el constitueixen àrees rocalloses i seques sense gaire coberta forestal de Santo Domingo i Haití, situades generalment a les zones baixes costaneres, cais i petits illots propers a la costa o situats en llacs i pantans.
D’alimentació bàsicament herbívora, menja llavors, flors, fulles, brots tendres i fruits de diferents espècies de plantes, inclosos també els cactus. Més ocasionalment mengen també insectes, ous, crancs terrestres i fins i tot carronya, especialment restes d'ocells marins i de peixos arrossegats a les platges.
Les femelles excaven túnels subterranis de més d’1 m de longitud amb una petita cambra al final, on dipositen fins a trenta ous. Passats entre tres i quatre mesos neixen les cries, de quasi 20 cm de llargària, que es mostren molt actives des del mateix moment de l'eclosió.
És una robusta iguana de costums fonamentalment terrestres que rarament puja als arbres com fan moltes altres espècies d’iguanes. D’hàbits diürns, passa la nit amagada en caus subterranis. Per descansar, durant els dies es refugia també en esquerdes de les roques, coves o forats d’arbres. Els mascles són territorials i defensen amb molta agressivitat el seu terreny davant de qualsevol competidor.
És una espècie en perill d’extinció a causa de la degradació del seu hàbitat, l’excés de caça per al consum humà i la predació que exerceixen sobre l’espècie els animals domèstics i silvestres introduïts a les illes on viu.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en el Llibre de Registre Europeu (ESB) d’aquesta espècie en captivitat.