Ocell sol

Eurypyga helias

Aquest estilitzat ocell de plomatge pigallat viu a les vores de rius i llacs de les zones selvàtiques sud-americanes. Presenta un dibuix molt característic a la part dorsal de les ales i a la cua, amb franges i taques de diferents colors que, vist frontalment quan l’animal les desplega, transmet la sensació de ser davant d'un animal molt més gran.

Programa de Cria

ESB_Zoo_Captura

Hàbitat Natural

Bolívia, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, l'Equador, Guayana francesa, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, el Perú, Surinam i Veneçuela.

Ocell sol
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Preocupació menor

Taxonomia

Classe
Aves
Ordre
Gruiformes
Família
Eurypygidae

Característiques físiques

189 g
Birth Weight:
43 -48 cm
Fins a 7 anys

Biologia

Habitat
Aiguamolls
Vida social
Gregària
Alimentació
Carnívora

Reproducció

Gestació
30-32
Dies
Cria
1 a 2

Descobreix com són

Biologia

Descripció

Aquest estilitzat ocell de plomatge pigallat i barrat arreu del cos, especialment al dors i les ales, presenta una coloració terrosa, que esdevé rogenca al coll, mentre que les ales i la cua són bigarrades amb colors vermells, grisos i negres. Presenta una llista supraciliar blanca que li arriba al clatell, una llista malar blanca que li acaba al coll i la gola i el mentó són blancs. Els iris són de color vermellós i el bec és llarg, però fort i contundent, amb l’hemimandíbula superior negrosa i l’inferior, groguenca i pàl·lida. Presenta un dibuix molt característic a la part dorsal de les ales, amb franges marrons, negres, grises, grogues i blanques que, vist frontalment quan l’animal desplega les ales, transmet la sensació que ens trobem davant d’un animal més gran i amb una mirada intimidadora. Per aquest motiu, aquesta coloració és una defensa davant dels intrusos.

Hàbitat

Viu a les vores de rius i rierols de les zones selvàtiques d’Amèrica del Sud.

Alimentació

S’alimenta d’invertebrats aquàtics i de les seves larves, així com d’amfibis i petits peixos.

Reproducció

El període de cria comença a principis de l’època humida, quan hi ha prou fang i matèria vegetal adequada per a la construcció dels nius. Construeix els nius –una cistella de fang, branques i matèria vegetal diversa– en branques i arbres de poca alçària, generalment a prop de l’aigua o als mateixos cursos fluvials que habiten. Els nius solen ser emprats per la mateixa parella cada any. Pon entre un i dos ous, de color rosat pàl·lid, que coven, tant el mascle com la femella, durant un període proper als trenta dies. També presenten un altre comportament per distreure els possibles depredadors que s’acosten al niu que consisteix a simular que té una ala trencada.

Conducta

Sedentari, resident i no migrador arreu de la seva distribució. Només hi ha una certa mobilitat d’ocells que es troben en àrees que siguin propenses a patir sequeres acusades.

Estatus i programes de conservació

És encara una espècie comuna en moltes regions de la seva àmplia àrea de distribució.

 

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’ESB de l’espècie.