Rèptils

cocodril d'estuari

jsangenis — Tue, 14 Jan 2025 10:04:42 +0000

cocodril d'estuari

Aquesta espècie té una gran tolerància a la salinitat i es troba a estuaris, pantans d’aigües salades i, fins i tot, en alta mar, i per això també rep el nom de cocodril marí. Té una àmplia distribució per tot el sud-est asiàtic. Els joves s’alimenten d’insectes, amfibis, crustacis i petits rèptils, mentre que els adults mengen tot tipus de vertebrats. És el cocodril que assoleix una mida més gran, ja que pot arribar fins a 6-7 de llargària i pesar més de 1.000 kg.

jsangenis dt., 01/14/2025 - 11:04

Crocodylus porosus

Costes de l'Índia, Bangla Desh, Sri Lanka, el sud-est asiàtic, Indonèsia, Malàisia, les Filipines, el nord d'Austràlia, Nova Guinea i petites illes del Pacífic.

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Reptilia

Ordre

Crocodylia

Família

Crocodylidae

500-1200kg

3-7m

40-50 anys

Habitat

Aigua dolça

Vida social

Solitària

Alimentació

Carnívora

Ovípara

Dies

75-100

Cria

40-90 ous

Descripció

Cocodril de cap molt gran amb el musell molt allargat, presenta un parell de crestes que enllacen les òrbites dels ulls en el punt mitjà que hi ha entre ells. Presenta una armadura poc ossificada de la qual destaca l'absència de grans escates postoccipitals. La coloració és molt variable, amb quatre o cinc bandes negres que acostumen a desaparèixer en els individus més vells. L'abdomen és de color uniforme, crema o groc daurat.

Hàbitat

Viu als estuaris, pantans, llacs i zones d'aigües salabroses i, en ocasions, es troba a mar obert.

Alimentació

És un carnívor oportunista que captura les preses quan s'aproximen a l'aigua per beure. Aleshores, el cocodril les enganxa per sorpresa amb les potents mandíbules, les arrossega i ofega a l'aigua. Les cries s’alimenten d’insectes, amfibis i petits peixos, però els adults mengen peixos, amfibis, aus, rèptils i mamífers, tant de petita com de certa grandària. Si el cocodril no té preses a l’abast, tampoc no menysprea la carronya. Aquesta espècie mata i devora diverses persones cada any.

Reproducció

El període de reproducció es dóna en l’època humida, entre els mesos de novembre i març, quan els mascles defensen el territori davant dels altres. Després de l’aparellament, la femella pon normalment entre quaranta i seixanta ous, encara que pot arribar a posar-ne fins a noranta, en un niu enterrat al terra i fet amb restes fang i de matèria vegetal. Atès que els ous són dipositats durant la temporada de pluges, els nius han de ser construïts en àrees elevades per evitar la pèrdua a causa de les inundacions. La femella vigila el niu per protegir-lo dels depredadors mentre dura la incubació i, un cop neixen els petits, els transporta amb la boca fins a l'aigua. La determinació del sexe està directament relacionada amb la temperatura del niu. Els mascles es produeixen en el rang d’entre 30 i 32 ºC, mentre que naixeran femelles si aquesta temperatura augmenta o disminueix.

Conducta

És el rèptil vivent més gran del món, amb exemplars que poden atènyer 7 m i pesar més de 1.000 kg. Està estretament emparentat amb el cocodril del Nil (Crocodylus niloticus) i guarda amb ell un gran nombre de similituds, entre aquestes la de ser perillós per als humans. Aquest cocodril pot ser excepcionalment àgil dins de l'aigua, amb velocitats de natació de fins a 43 km/h i pot avançar fins a 4 metres d'un sol impuls de cua. També és bastant ràpid en terra ferma, però tan sols durant curts períodes de temps. És el cocodril que s'endinsa més freqüentment al mar i se’l troba en diferents ocasions a molta distància de terra ferma. Una membrana protectora translúcida li protegeix cada ull durant la natació, fet que li permet veure perfectament sota l'aigua. Té la capacitat de mantenir-se fins a dues hores sota l'aigua i, per aconseguir-ho, alenteix el metabolisme i modifica el ritme del cor; sota l'aigua el cor d'aquest animal pot dirigir la sang gairebé exclusivament al centre vital, que és el cervell.

Estatus i programes de conservació

Ha estat caçat intensivament a tota l’àrea de distribució perquè la seva pell és d'una qualitat excel·lent. Va estar, doncs, al caire de l'extinció a Austràlia i en altres zones. Tot i així, amb un control racional de la caça i l'establiment de granges de cria per a la producció de pell, no solament s'ha salvat l'espècie, sinó que avui dia és un animal abundant en determinades regions d'Austràlia i Nova Guinea, on se'n controlen periòdicament els exemplars més grans i agressius.

Reating

Rèptils

Space in the Zoo

Terrari

Cocodril de Siam

atenea — Sun, 11 Dec 2016 21:23:28 +0000

Cocodril de Siam

Aquest cocodril habita en ambients d’aigua dolça tropicals de poca altitud del sud-est asiàtic i Indonèsia.

De grandària mitjana, tot i que els mascles poden arribar a fer gairebé 4 metres, en general no se’ls considera perillosos per a les persones. És un dels cocodrils més amenaçats en estat salvatge, tot i que està molt estès en captivitat, ja que es cria per obtenir la seva valuosa pell

atenea dg., 12/11/2016 - 22:23

Crocodylus siamensis

Tailàndia, Laos, Cambodja, el Vietnam, Malàisia i algunes illes d'Indonèsia com Java i Borneo.

Degree of risk

En perill crític

Classe

Reptilia

Ordre

Crocodylia

Família

Crocodylidae

60-70

3-4 m

40 - 50 anys

Habitat

Aigua dolça

Vida social

Gregària

Alimentació

Carnívora

Ovípara

Dies

70 - 80

Cria

15 - 50 ous

Descripció

El cocodril de Siam no és un cocodril gran, ja que no sol fer més de 3 metres de longitud, màxim 4. Té un cap gran comparat amb el cos, uns ulls i narius que sobresurten pel seu estil de vida aquàtic. Les extremitats són com les dels altres cocodrils, amb cinc dits a la potes davanteres i quatre a les posteriors, però els dits són més allargats.

El cos està acolorit amb ratlles que alternen entre el color oliva i el marró. Els joves són de color daurat o castany amb ratlles i taques negres al llarg del cos.

Hàbitat

Llacs, rierols, rius de corrent lent, pantans i maresmes d’aigua dolça de terres baixes.

Alimentació

S’alimenta preferentment de peixos, però també pot capturar rèptils, amfibis, aus i petits mamífers. Aprofita també la carronya. Els individus joves s’alimenten d’artròpodes, insectes, crancs i amfibis. Com la resta de cocodrils, no poden mastegar, de manera que han de sacsejar la presa per tal d’espedaçar-la amb les dents.

Reproducció

L’època reproductora té lloc durant l’estació humida. Les femelles construeixen una mena de niu allunyat diversos metres de l’aigua, on ponen de quinze a cinquanta ous. Aquest niu té forma de monticle format per una barreja de terra, fulles i altres materials vegetals que fa uns 150 cm de diàmetre i uns 30 cm d’alt. La femella hi va fent visites periòdiques fins que els ous eclosionen i llavors transporta les cries a la boca fins a l’aigua.

Conducta

De grandària mitjana, tot i que els mascles poden arribar a fer gairebé 4 metres, en general no se’ls considera perillosos per a les persones. D’hàbits generalment sedentaris, durant l'estació plujosa els individus es dispersen a través dels diferents paisatges inundats del seu hàbitat. L'espècie ha estat registrada fins a 600 m d’altitud.

Estatus i programes de conservació

És un dels cocodrils més amenaçats en estat salvatge, tot i que està molt estès en captivitat, ja que es cria per obtenir la seva valuosa pell. A partir d’animals en captivitat s’han fet algunes introduccions al medi salvatge, on havia estat quasi totalment exterminat. Les principals amenaces són la transformació de l’hàbitat en terrenys agrícoles i la caça per obtenir la seva pell. En algunes zones de la seva àrea de distribució, la població local els protegeix en considerar-los animals sagrats.

Reating

Rèptils

Space in the Zoo

Terrari

Tortuga gegant d'Aldabra

atenea — Sun, 11 Dec 2016 19:12:11 +0000

Tortuga gegant d'Aldabra

Aquesta espècie era coneguda fins fa poc com a Geochelone gigantea. És originària de l’atol d’Aldabra, situat a l’oceà Índic, on encara hi ha una població de més de 150.000 tortugues salvatges. També ha estat introduïda a les mateixes Seychelles i en altres illes com la Reunió, Maurici o Zanzíbar.

És principalment vegetariana i s’alimenta d’herbes i de fulles de plantes baixes.

atenea dg., 12/11/2016 - 20:12

Aldabrachelys gigantea

Atol d’Aldabra, a l’arxipèlag de les Seychelles.

Degree of risk

Vulnerable

Classe

Reptilia

Ordre

Testudinata

Família

Testudinidae

160 - 250

90 - 140 cm

Més de 100 anys

Habitat

Sabana

Vida social

Solitària

Alimentació

Herbívora

Ovípara

Dies

110 - 250

Cria

9 - 25 ous

Descripció

És un dels rèptils més grans que hi ha al món, ja que els animals adults assoleixen una longitud mitjana de 120 cm i un pes de 200 kg, encara que es coneixen exemplars excepcionals que han arribat a superar els 160 cm i els 400 kg. Es diferencia de l’única espècie amb la qual es pot confondre, la tortuga gegant de les Galápagos, per la presència d’una petita placa nucal que aquesta no té.

Té la pell d’un color gris fosc a negre, presenta una closca prominent i bombada, un llarg coll que l’ajuda a alimentar-se de les fulles dels arbusts i unes extremitats curtes i robustes. Les extremitats i el cap es troben coberts d’escates ossificades.

Hàbitat

Amb un clima sec i inhòspit, al seu hàbitat de l’atol d’Aldabra no hi ha gaire vegetació, i les tortugues ocupen sobretot els boscos de mangles, on troben ombra i refugi, i les zones properes a la gran llacuna central, cobertes per grans extensions d’herba.

Alimentació

S’alimenten preferent d’herba, tiges i brots tendres. Curiosament, com que el menjar no és gaire abundant al seu restringit hàbitat, aquestes tortugues complementen el règim vegetarià amb la ingestió de la carn de les tortugues mortes de fa poc temps que troben mentre es desplacen d’un lloc a l’altre.

Reproducció

La maduresa sexual ve determinada per la mida més que per l’edat, per això la majoria dels individus es comença a reproduir quan assoleixen aproximadament la meitat de la mida total, normalment al voltant dels 25 anys d’edat. L’aparellament es produeix de bon matí o al capvespre, amb el mascle que puja sobre la closca de la femella i va fent empentes acompanyades d’un grunyit de forma intermitent, i es dóna principalment entre els mesos de febrer i maig. Les femelles fan la posta durant l’estació més seca, entre juny i setembre. Els nius són petits forats d’uns 25 cm de fondària que elles mateixes excaven amb les potes del darrere, encara que a vegades aprofiten les depressions protegides del terreny. El nombre d’ous varia entre 9 i 25 per niu i el període d’incubació oscil·la entre els tres i els vuit mesos depenent de la temperatura ambient.

Conducta

D’hàbits diürns i terrestres, viu tant en solitari com en grups, els quals tendeixen a formar-se principalment en pastures obertes. Estan més actives durant els matins, moment en el qual estan cercant aliment. Caven caus sota terra o descansen dins de tolls d’aigua o fang per mantenir-se fresques durant la part més càlida del dia.

Encara que són característicament lentes i cauteloses, són capaces d'assolir una velocitat considerable, especialment quan se senten amenaçades.

Estatus i programes de conservació

Com que a l’atol no tenen depredadors, les causes naturals de mortalitat més importants d’aquests animals en el seu hàbitat natural són les elevadíssimes temperatures a què s’arriba durant les hores més caloroses del dia, així com les caigudes als nombrosos forats i escletxes que hi ha en el desigual substrat coral·lí, d’on no poden sortir. Val a dir, a més, que els habitants de les Seychelles no representen cap perill per a les tortugues, ja que les respecten perquè les consideren animals totèmics familiars i, fins i tot, les anomenen amb el simpàtic mot de “reina Malila”.

No és una espècie que avui es trobi en perill d’extinció, ja que es calcula que encara en sobreviuen més de 150.000 exemplars distribuïts de manera desigual en els tres illots que formen l’atol d’Aldabra. Però les amenaces sobre una única població localitzada en un petit territori sempre són presents i, per tant, es continua considerant una espècie extremadament fràgil.

Reating

Rèptils

Tortuga gegant de les Galápagos

atenea — Sun, 11 Dec 2016 18:46:59 +0000

Tortuga gegant de les Galápagos

Aquesta espècie passa molta estona al fang o mig submergida a l’aigua per regular la temperatura del cos i protegir-se dels paràsits. S’alimenta d’herba i de fulles, encara que la dieta varia d’una illa a una altra.

Es calcula que abans de l’arribada dels exploradors blancs vivien unes 250.000 tortugues a l’arxipèlag però avui, a causa de l’excessiva explotació i de la competència amb la fauna introduïda, només en queden unes 15.000, desigualment repartides entre les diferents subespècies.

atenea dg., 12/11/2016 - 19:46

Chelonoidis nigra

Breeding program

ESB

Illes Galápagos.

Degree of risk

Vulnerable

Classe

Reptilia

Ordre

Testudinata

Família

Testudinidae

100 - 300

110 - 180

Més de 100 anys

Habitat

Sabana

Vida social

Solitària

Alimentació

Herbívora

Ovípara

Dies

98 - 220

Cria

4 - 14 ous

Descripció

Són les tortugues terrestres més grans que hi ha, juntament amb les tortugues del grup de les Seychelles a l'oceà Índic. Els exemplars de més grandària poden mesurar fins a 1,8 m i a pesar més de 300 kg.

Hàbitat

El seu hàbitat el constitueixen les terres àrides de lava que formen el sòl de les illes Galápagos. Es passa les hores més fresques del dia al terra completament sec de lava de les terres baixes de les illes, on el terreny és generalment àrid i cobert d'herba, però durant les hores de més calor del dia, solen desplaçar-se a les terres altes volcàniques, més humides, on troben tolls d’aigua i s'alimenten de l'exuberant vida vegetal que hi creix.

Alimentació

L’alimentació és fonamentalment herbívora, ja que mengen herbes, fulles, borrons i fruits de diferents espècies de plantes, entre elles cactus, encara que també es poden alimentar de carronya i d’altres restes orgàniques.

Reproducció

De reproducció ovípara, la femella pon de quatre a catorze ous en petits forats fets a la sorra. Durant la còpula, el mascle emet sorollosos brams que es poden sentir a distàncies considerables.

Conducta

En l'època de pluges passen bona part del temps entre el fang o semisubmergides a fi de termoregular-se o protegir-se dels paràsits. Formen una estructura social molt laxa que es basa en una jerarquia definida bàsicament per la grandària dels animals, que es manifesta en el fet que sovint interaccionen agressivament entre elles, entrexocant les closques i mossegant-se les extremitats, tant en les lluites entre mascles com en el festeig.

Té una longevitat espectacular, una de les més llargues de tot el món animal. Uns dels exemplars més famosos d’aquesta espècie van ser una femella anomenada Harriet, que va morir l’any 2006 en un zoo australià a l’edat de 176 anys i que suposadament va ser estudiada pel mateix Charles Darwin, i un mascle de nom George el Solitari, l’últim exemplar de les tortugues de l’illa Pinta, que va morir l’any 2012 amb 112 anys d’edat.

Estatus i programes de conservació

Com que el medi ambient, el paisatge i el clima varien molt d'una illa a l'altra, i fins i tot dins d'una mateixa illa, la morfologia, la mida i el pes de les diferents poblacions de tortugues també canvien, fins al punt que es reconeixen fins a quinze subespècies, de les quals només en sobreviuen onze. Darrerament alguns autors consideren que aquestes subespècies són en realitat espècies diferenciades, encara que aquest criteri no és acceptat de moment per tots els especialistes.

L'abundància impressionant de tortugues que van trobar els primers visitants de les illes és cosa del passat a causa de l’excessiva caça patida per aquesta espècie, sobretot durant el segle XIX, per part dels mariners que les portaven a bord dels vaixells com a font de carn fresca durant les llargues travessies marítimes, aprofitant la resistència d'aquests animals a la manca d'aigua i aliment.

D'altra banda, la introducció d'espècies exòtiques com ara rates, gossos, gats o cabres en el fràgil ecosistema de les illes Galápagos també ha contribuït a la gran disminució de les poblacions i a l’extinció definitiva de fins a tres subespècies.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en el Llibre de Registre Europeu (ESB) d'aquesta espècie en captivitat.

Reating

Rèptils

Tortuga d'esperons africana

atenea — Sun, 11 Dec 2016 18:20:54 +0000

Tortuga d'esperons africana

La tortuga d’esperons africana viu a les regions subdesèrtiques del Sahel, al sud del Sàhara, i s’alimenta de l’escassa vegetació que creix en aquesta zona. És la tortuga terrestre més gran que hi ha després de les de les Galápagos i les Seychelles, amb una closca que pot arribar a fer fins a 85 cm de longitud. En èpoques de sequera i a la nit s’enterra en caus subterranis per tal de protegir-se de les condicions extremes del seu hàbitat. Alguns autors la classifiquen amb el nom de Centrochelys sulcata.

atenea dg., 12/11/2016 - 19:20

Geochelone sulcata

El Sahel: Etiòpia, Egipte, el Txad, Eritrea, Mali, Mauritània, Nigèria, el Senegal i el Sudan

Degree of risk

Vulnerable

Classe

Reptilia

Ordre

Testudinata

Família

Testudinidae

60 - 100

45 - 85

Més de 50 anys

Habitat

Desert

Vida social

Solitària

Alimentació

Herbívora

Ovípara

Dies

85-220

Cria

15 - 32 ous

Descripció

El nom comú li prové dels esperons parcialment ossificats que aquesta tortuga presenta a la cuixa i a la vora posterior de les extremitats posteriors. És una tortuga terrestre de grans dimensions, l'espècie continental més gran que hi ha, ja que pot arribar a mesurar més de 80 cm de llargària i pesar gairebé 100 kg. Molt característica també és la seva closca, molt bombada, amb els escuts del marge gairebé en posició vertical.

Els escuts, de color groc, presenten uns solcs concèntrics més foscos, però les sutures entre els escuts són més fosques. La vora anterior de la closca es troba tan sols lleugerament serrada, mentre que la vora posterior ho està molt més i també està girada cap a dalt. El cap i les extremitats són de color groc i, a les extremitats davanteres, presenta, per la part del davant, gran quantitat d’escames còrnies.

Hàbitat

Ocupa les sabanes seques, les estepes arbustives i les regions semidesèrtiques del Sahel.

Alimentació

És una tortuga vegetariana que s’alimenta en gran part de les plantes suculentes de les regions seques on viu. En aquestes regions sovint només disposa d’aigua durant un període de temps limitat, per la qual cosa depèn en gran mesura de l’aigua metabòlica i de la humitat que porti l’aliment que ingereix.

Reproducció

L’aparellament pot tenir lloc del juny al març, però és més freqüent del setembre al novembre. Durant el festeig, el mascle fa voltes al voltant de la femella i ocasionalment l’envesteix amb la closca; tot seguit el mascle es col·loca damunt la femella i es dóna la còpula, durant la qual el mascle emet unes vocalitzacions molt característiques. La posta, d’entre 15 i 32 ous, se sol fer a la tardor o a l’hivern i el període d’incubació, bastant llarg, pot arribar a durar més de 200 dies.

Conducta

Per tal d’evitar la dessecació i les temperatures elevades de la regió, excava caus on passa les hores centrals del dia i centra la màxima activitat a l’alba o al capvespre. És un animal solitari i territorial, i els mascles sovint no accepten ni tan sols la femella fora del període d'aparellament. Aquesta espècie no hiverna, ja que el seu clima és càlid durant tot l'any.

Estatus i programes de conservació

Les poblacions han disminuït molt les darreres dècades a causa de l'excés de captures per al consum humà i l’ús en la medecina tradicional, a més de la desertització i la degradació de l’hàbitat per l’extensió de l’agricultura i les pastures per al bestiar domèstic. Ha desaparegut d'àmplies regions de l’àrea de distribució original i en moltes d’altres es troba avui en greu perill d'extinció de manera que gairebé només sobreviu dins de parcs nacionals i reserves de fauna.

Reating

Rèptils

Al·ligàtor de la Xina

atenea — Sun, 11 Dec 2016 16:04:35 +0000

Al·ligàtor de la Xina

És un caiman de mida petita que difícilment ultrapassa els dos metres de llargària i que habita tan sols el curs inferior del riu Iangtsé, a la Xina. S’alimenta principalment de peixos, cargols, bivalves aquàtics, invertebrats, petits mamífers o aus aquàtiques.

L’àrea de distribució es redueix ràpidament pel desenvolupament de l’agricultura i l’expansió humana i avui es pot dir que és un dels crocodílids que està en més greu perill d’extinció a la natura.

atenea dg., 12/11/2016 - 17:04

Alligator sinensis

Breeding program

EEP

Curs inferior del riu Iangtsé, a les províncies de la costa del Pacífic d’Anhui, Jiangsu i Zhejiang, a la Xina.

Degree of risk

En perill crític

Classe

Reptilia

Ordre

Crocodylia

Família

Crocodylidae

30 - 45

1,4 - 2,2 m

Més de 50 anys

Habitat

Aigua dolça

Vida social

Solitària

Alimentació

Carnívora

Ovípara

Dies

60 - 80

Cria

10 - 40 ous

Descripció

L’al·ligàtor de la Xina és, respecte al seu aspecte general, una versió en petit de l’al·ligàtor del Mississippí, tot i que difereix d’aquest en múltiples caràcters: el musell està lleugerament aixecat i afuat, les parpelles tenen una placa òssia, està completament cuirassat, fins i tot la panxa, ja que les escates ventrals tenen osteoderms, i els ulls són de color castany clar, a més d’altres petites diferències. És de color fosc amb bandes més clares al llarg del cos i la seva mida màxima es troba al voltant dels 2 metres.

Els al·ligàtors i els caimans es diferencien dels altres cocodrils principalment en què les dents de la mandíbula inferior s’insereixen en petites cavitats del maxil·lar superior de manera que no són visibles amb la boca tancada.

Hàbitat

Habita a llacunes, pantans, maresmes, estanys i riberes dels rius i rierols de la conca baixa del riu Iangtsé, d’ambient temperat o subtropical.

Alimentació

S’alimenta principalment de peixos, cargols, bivalves aquàtics, invertebrats, petits mamífers o aus aquàtiques i fins i tot pot capturar i devorar tortugues aquàtiques.

Reproducció

L’època d’aparellament es dóna poc després de començar l’època de pluges, normalment cap al mes de juny, moment en el qual els dos sexes emeten una mena de brams força audibles a distància. Les femelles ponen els ous en un niu que construeixen amb vegetació i fang a la vora de l’aigua, i que és defensat per la mare mentre dura la incubació. En el moment de l’eclosió, cap al mes de setembre, la mare ajuda a trencar la closca dels ous i porta les cries a l’aigua agafant-les delicadament amb la boca.

Els ous d’aquesta espècie són els més petits de tots els cocodrils.

Conducta

D’octubre a març o abril hivernen en caus que excaven a prop del riu. Arribada la primavera els abandonen, però els continuen utilitzant ocasionalment durant tot l’any. Passen la major part del dia escalfant-se al sol i surten a caçar les preses a la nit.

Els al·ligàtors de la Xina són considerats els de caràcter més dòcil i menys agressiu de tot l’ordre del crocodilis.

Estatus i programes de conservació

Aquesta espècie es troba en greu perill d’extinció al seu hàbitat natural. Es calcula que la població salvatge total de l’espècie és d’uns 300 exemplars, amb un èxit reproductiu molt escàs.

Les amenaces mes importants a les quals està sotmès són la degradació del seu hàbitat aquàtic a causa de la contaminació, la construcció d’infraestructures viàries i industrials i la transformació dels terrenys en conreus d’arròs, a més de la caça, que es continua produint per aprofitar-ne la carn per a l’alimentació humana i els òrgans interns per ser utilitzats en la medicina tradicional xinesa.

Per sort, es reprodueix amb facilitat en captivitat en diferents zoos del món i també en alguns de la mateixa Xina, que té engegats diferents projectes de reintroducció de l'espècie al seu hàbitat natural.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP d'aquesta espècie amenaçada.

Reating

Rèptils

Space in the Zoo

Terrari

Dragó de Komodo

atenea — Sun, 11 Dec 2016 15:30:31 +0000

Dragó de Komodo

El dragó de Komodo, que pot arribar a fer més de 3 metres de longitud i a pesar més de 150 quilograms, és el sauri més gros del món. Habita únicament a les petites illes d'Indonèsia de Komodo, Rinca, Flores, Gili Motang i Gili Dasami.

Es mou amb agilitat pel terra malgrat tenir un pes considerable (pot córrer a 20 km/h en distàncies curtes), neda molt bé i és capaç fins i tot de desplaçar-se entre illes properes quan els corrents marins són favorables.

D'alimentació carnívora i carronyaire, té una saliva força tòxica. És el predador més poderós de les illes en les quals habita, ja que en aquestes no es troben grans mamífers caçadors com ara tigres o lleopards.

atenea dg., 12/11/2016 - 16:30

Varanus komodoensis

Breeding program

EEP

Habita únicament a les petites illes d'Indonèsia de Komodo, Rinca, Flores, Gili Motang i Gili Dasami.El seu hàbitat natural són les zones més aviat planes de sabana i bosc obert que creixen en aquestes illes d'origen volcànic, de clima sec i calorós, amb uns 750 mm de precipitació anual, però que cauen en tan sols durant tres o quatre mesos, de desembre a març.

Degree of risk

En perill

Classe

Reptilia

Ordre

Squamata

Família

Varanidae

70-160

Fins a 3,2 m

Fins a 50 anys

Habitat

Bosc

Vida social

Solitària

Alimentació

Carnívora

Ovípara

Dies

220-260 dies

Cria

20-40 ous

Descripció

En estat salvatge, un dragó de Komodo adult pesa al voltant d’uns 70 quilograms, tot i que els exemplars en captivitat poden arribar a pesar-ne més de 160. Pot superar els 3 m de longitud i té una cua tan llarga com el cos, així com unes seixanta dents en forma de serra, que es canvien sovint i que poden mesurar fins a 2,5 centímetres de llarg. La llengua és llarga i de color groc, marcadament bifurcada. La coloració és grisa o brunenca, amb diferents tonalitats verdoses i rogenques per tot el cos.

Hàbitat

El seu hàbitat natural són les zones més aviat planes de sabana i bosc obert que creixen en aquestes illes d'origen volcànic, de clima sec i calorós, amb uns 750 mm de precipitació anual, però que cauen en tan sols durant tres o quatre mesos, de desembre a març.

Alimentació

D'alimentació carnívora i carronyaire, és el predador més poderós de les illes en les quals habita, ja que no s'hi troben grans mamífers caçadors com tigres o lleopards. Quan assoleix l'estat adult, pot capturar preses de grandària tan considerable com cérvols, búfals aquàtics, cabres o porcs salvatges, encara que també depreda micromamífers, aus, ous, peixos, crancs i fins i tot cries i joves de la seva pròpia espècie. Caça a l'aguait, mossegant les preses amb les poderoses mandíbules i, si la víctima escapa després de l'atac, mor a les poques hores a causa de la infecció produïda pels més de 50 bacteris que conté la seva saliva.

Reproducció

La reproducció és ovípara: després de la còpula, la femella pon de vint a quaranta ous en un niu excavat al terra, on naixeran les cries després de set o vuit mesos. A més, però, és una de les poques espècies de vertebrats que es pot reproduir per partenogènesi, un tipus de reproducció asexual en la qual les femelles poden produir nous exemplars viables sense ser fecundades per un mascle.

Conducta

La seva activitat es desenvolupa principalment a primera hora i en caure el sol, ja que evita moure's a la nit i durant les hores més caloroses del dia, i presenta un marcat comportament territorial; els mascles defensen un territori que pot arribar fins als 2 km2.

Es mou amb molta agilitat pel terra malgrat el considerable pes (s'ha arribat a registrar una velocitat de 20 km/h en distàncies curtes), neda molt bé i és capaç fins i tot de desplaçar-se entre illes properes quan els corrents marins són favorables, i fins i tot puja als arbres amb facilitat, sobretot els exemplars joves.

Estatus i programes de conservació

La població actual del dragó de Komodo s'estima entre 5.000 i 6.000 exemplars i, malgrat que més de la meitat d'ells viuen dins els límits del Parc Nacional de Komodo, que comprèn la majoria de les illes habitades per l'animal, tots els estudis elaborats les darreres dècades assenyalen una progressiva minva en els efectius i en l’àrea de distribució. Els motius d'aquesta davallada són d’origen humà: destrucció de l’hàbitat a causa de la transformació d'àrees naturals en conreus, fragmentació de les poblacions per l'augment progressiu dels nuclis urbans, disminució de les preses a causa de l'excés de caça i fins i tot la captura d'exemplars per subministrar al tràfic il·legal d'animals de companyia.

En captivitat, ja fa uns anys que s'ha començat assolir l'èxit en la reproducció a diferents zoos del món com els de Washington, Cincinnati, Honolulu, Miami o Jakarta. A Europa, de moment, només s'ha aconseguit reproduir als zoos de Praga, Londres, Chester i Reptilandia, a l'illa de Gran Canària, a més del nostre zoo, que participa en l’EEP de l’espècie, i on l’any 2012 van néixer dotze exemplars d’aquest amenaçat varà gegant.

Reating

Rèptils

Space in the Zoo

Terra de Dragons