Terra de Dragons

Guineu voladora de Lyle

atenea — Mon, 12 Dec 2016 08:23:56 +0000

Guineu voladora de Lyle

Les guineus voladores són els ratpenats més grossos que existeixen, ja que algunes espècies poden assolir fins a 2 m d’envergadura alar i un pes d’1,5 kg.

A diferència de la majoria de quiròpters, que són nocturns, insectívors i s’orienten gràcies a l’ecolocalització mitjançant ultrasons, les guineus voladores són crepusculars, s’alimenten de fruita, flors i nèctar i utilitzen la vista per guiar-se en els vols i localitzar el menjar.

atenea dl., 12/12/2016 - 09:23

Pteropus lylei

Amb una població aïllada a Yunnan (la Xina), s’estén per Cambodja, Tailàndia i el Vietnam.

Degree of risk

Vulnerable

Classe

Mammalia

Ordre

Chiroptera

Família

Pteropodidae

600-1100 g

15-20 cm

15-30 anys

90-140 g

Habitat

Selva

Vida social

Gregària

Alimentació

Frugívora

Vivípara

Dies

140-190

Cria

1, rarament 2

Descripció

Les guineus voladores són els ratpenats més grossos que existeixen, ja que algunes espècies poden assolir fins a 2 m d’envergadura alar i un pes d’1,5 kg. No tenen cua, presenten una urpa al segon dit de cada ala i tenen dues dents incisives a cada maxil·lar. La cara recorda la d’una petita guineu, la qual cosa li atorga el nom comú.

Hàbitat

Selves plujoses, boscos monsònics i manglars.

Alimentació

Estrictament vegetarianes, les guineus voladores s'alimenten de fruita madura, flors i nèctar.

Reproducció

La gestació dura entre 140 i 190 dies i neix una sola cria en cada part, ocasionalment dues. Els petits són recollits pel patagi de la mare en el moment de néixer i romanen els primers dies arrapats al seu cos. Passat aquest primer període, els petits resten a les branques i forats dels arbres quan la mare surt a alimentar-se.

Conducta

Animals de comportament gregari, formen grans colònies que es reuneixen a descansar en els immensos arbres de la jungla. La colònia més gran coneguda a Tailàndia, per exemple, està formada per uns 3.000 exemplars.

A diferència de la majoria de quiròpters, que són nocturns, insectívors i s'orienten gràcies a l'ecolocalització mitjançant ultrasons, les guineus voladores són crepusculars, s'alimenten de fruita madura, flors i nèctar, i utilitzen la vista per guiar-se en els vols i per localitzar el menjar.

Estatus i programes de conservació

Les seves poblacions estan minvant considerablement els darrers anys a causa de la caça directa, la desforestació i la degradació progressiva del seu hàbitat. Segons la UICN (Unió Internacional per a la Protecció de la Natura), la davallada de l’espècie ha estat al voltant del 30% els darrers quinze anys.

Reating

Mamífers

Space in the Zoo

Terra de Dragons

Muntjac comú

atenea — Mon, 12 Dec 2016 06:37:32 +0000

Muntjac comú

Cérvol de petites dimensions que presenta canins superiors força desenvolupats, de fins a 25 cm de llargària en els mascles. De vida solitària, a vegades els membres de la parella viuen junts durant un cert temps. Defensen un petit territori que marquen amb les secrecions de les glàndules odoríferes. Quan s’espanten, emeten una mena de lladruc per avisar de la presència d’algun perill.

atenea dl., 12/12/2016 - 07:37

Muntiacus muntjak

Originari de les selves i boscos del sud d’Àsia, la seva àrea de distribució abasta des de l’Índia i el sud del Nepal fins al sud de la Xina, tot el sud-est asiàtic continental, Malàisia i Indonèsia.

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Mammalia

Ordre

Artiodactyla

Família

Cervidae

20-35 kg

50-70 cm

fins a 17 anys en captivitat

1,2-1,5 kg

Habitat

Selva

Vida social

Solitària

Alimentació

Omnívora

Vivípara

Dies

208-214

Cria

Descripció

És un cérvol de petita grandària que presenta uns canins superiors molt desenvolupats, semblants a ullals. El mascle presenta unes banyes petites, mentre que la femella només hi té unes protuberàncies òssies recobertes de pèl. El pelatge és d’un color marró clar, blanquinós a la part del ventre i amb les potes i la cara d’un marró més fosc.

Hàbitat

El seu hàbitat inclou selves plujoses, boscos monsònics, boscos secundaris, zones de plantacions tropicals i fins i tot zones més obertes properes als marges forestals. Li agrada mantenir-se sempre no massa allunyat dels recursos hídrics disponibles al seu entorn.

Alimentació

L’alimentació es pot considerar omnívora, ja que, malgrat que s’alimenta principalment d’herbes, fulles, arrels, escorça, fruita i llavors, és també capaç de menjar ous d’ocells i petits animals que localitza al terra de la selva. Per caçar aquestes petites preses fan servir els canins i les extremitats, amb les quals colpegen l’animal.

Reproducció

Tant el mascle com la femella són solitaris i territorials i es troben només durant el curt període del zel.

Les femelles assoleixen la maduresa sexual abans de l’any de vida i es poden reproduir en qualsevol època de l’any. Les cries s’independitzen als sis mesos.

Conducta

A diferència de la major part dels cérvols, és un animal de comportament solitari que es pot mostrar actiu tant de dia com de nit. Anomenat en anglès “cérvol que borda”, emet una mena de lladrucs semblants als d’un gos quan sent la presència d’un depredador. Ho fa amb més freqüència quan es troba en un ambient amb poca visibilitat a causa de l’espessa vegetació. Com que té unes petites dimensions, els depredadors són nombrosos i pot formar part de la dieta de lleopards, tigres, panteres nebuloses, cocodrils i serps pitons.

Estatus i programes de conservació

És considerada una espècie comuna en bona part de la seva àrea de distribució i ha estat introduïda a diferents parts del món.

Reating

Mamífers

Space in the Zoo

Terra de Dragons

Dragó de Komodo

atenea — Sun, 11 Dec 2016 15:30:31 +0000

Dragó de Komodo

El dragó de Komodo, que pot arribar a fer més de 3 metres de longitud i a pesar més de 150 quilograms, és el sauri més gros del món. Habita únicament a les petites illes d'Indonèsia de Komodo, Rinca, Flores, Gili Motang i Gili Dasami.

Es mou amb agilitat pel terra malgrat tenir un pes considerable (pot córrer a 20 km/h en distàncies curtes), neda molt bé i és capaç fins i tot de desplaçar-se entre illes properes quan els corrents marins són favorables.

D'alimentació carnívora i carronyaire, té una saliva força tòxica. És el predador més poderós de les illes en les quals habita, ja que en aquestes no es troben grans mamífers caçadors com ara tigres o lleopards.

atenea dg., 12/11/2016 - 16:30

Varanus komodoensis

Breeding program

EEP

Habita únicament a les petites illes d'Indonèsia de Komodo, Rinca, Flores, Gili Motang i Gili Dasami.El seu hàbitat natural són les zones més aviat planes de sabana i bosc obert que creixen en aquestes illes d'origen volcànic, de clima sec i calorós, amb uns 750 mm de precipitació anual, però que cauen en tan sols durant tres o quatre mesos, de desembre a març.

Degree of risk

En perill

Classe

Reptilia

Ordre

Squamata

Família

Varanidae

70-160

Fins a 3,2 m

Fins a 50 anys

Habitat

Bosc

Vida social

Solitària

Alimentació

Carnívora

Ovípara

Dies

220-260 dies

Cria

20-40 ous

Descripció

En estat salvatge, un dragó de Komodo adult pesa al voltant d’uns 70 quilograms, tot i que els exemplars en captivitat poden arribar a pesar-ne més de 160. Pot superar els 3 m de longitud i té una cua tan llarga com el cos, així com unes seixanta dents en forma de serra, que es canvien sovint i que poden mesurar fins a 2,5 centímetres de llarg. La llengua és llarga i de color groc, marcadament bifurcada. La coloració és grisa o brunenca, amb diferents tonalitats verdoses i rogenques per tot el cos.

Hàbitat

El seu hàbitat natural són les zones més aviat planes de sabana i bosc obert que creixen en aquestes illes d'origen volcànic, de clima sec i calorós, amb uns 750 mm de precipitació anual, però que cauen en tan sols durant tres o quatre mesos, de desembre a març.

Alimentació

D'alimentació carnívora i carronyaire, és el predador més poderós de les illes en les quals habita, ja que no s'hi troben grans mamífers caçadors com tigres o lleopards. Quan assoleix l'estat adult, pot capturar preses de grandària tan considerable com cérvols, búfals aquàtics, cabres o porcs salvatges, encara que també depreda micromamífers, aus, ous, peixos, crancs i fins i tot cries i joves de la seva pròpia espècie. Caça a l'aguait, mossegant les preses amb les poderoses mandíbules i, si la víctima escapa després de l'atac, mor a les poques hores a causa de la infecció produïda pels més de 50 bacteris que conté la seva saliva.

Reproducció

La reproducció és ovípara: després de la còpula, la femella pon de vint a quaranta ous en un niu excavat al terra, on naixeran les cries després de set o vuit mesos. A més, però, és una de les poques espècies de vertebrats que es pot reproduir per partenogènesi, un tipus de reproducció asexual en la qual les femelles poden produir nous exemplars viables sense ser fecundades per un mascle.

Conducta

La seva activitat es desenvolupa principalment a primera hora i en caure el sol, ja que evita moure's a la nit i durant les hores més caloroses del dia, i presenta un marcat comportament territorial; els mascles defensen un territori que pot arribar fins als 2 km2.

Es mou amb molta agilitat pel terra malgrat el considerable pes (s'ha arribat a registrar una velocitat de 20 km/h en distàncies curtes), neda molt bé i és capaç fins i tot de desplaçar-se entre illes properes quan els corrents marins són favorables, i fins i tot puja als arbres amb facilitat, sobretot els exemplars joves.

Estatus i programes de conservació

La població actual del dragó de Komodo s'estima entre 5.000 i 6.000 exemplars i, malgrat que més de la meitat d'ells viuen dins els límits del Parc Nacional de Komodo, que comprèn la majoria de les illes habitades per l'animal, tots els estudis elaborats les darreres dècades assenyalen una progressiva minva en els efectius i en l’àrea de distribució. Els motius d'aquesta davallada són d’origen humà: destrucció de l’hàbitat a causa de la transformació d'àrees naturals en conreus, fragmentació de les poblacions per l'augment progressiu dels nuclis urbans, disminució de les preses a causa de l'excés de caça i fins i tot la captura d'exemplars per subministrar al tràfic il·legal d'animals de companyia.

En captivitat, ja fa uns anys que s'ha començat assolir l'èxit en la reproducció a diferents zoos del món com els de Washington, Cincinnati, Honolulu, Miami o Jakarta. A Europa, de moment, només s'ha aconseguit reproduir als zoos de Praga, Londres, Chester i Reptilandia, a l'illa de Gran Canària, a més del nostre zoo, que participa en l’EEP de l’espècie, i on l’any 2012 van néixer dotze exemplars d’aquest amenaçat varà gegant.

Reating

Rèptils

Space in the Zoo

Terra de Dragons