Aviari

Cotinga metàl·lic

atenea — Tue, 13 Dec 2016 14:57:58 +0000

Cotinga metàl·lic

Els cotingues metàl·lics són uns ocells tropicals vistosos que viuen als boscos i selves del nord de l’Amèrica del Sud, des de Veneçuela i les Guaianes fins a Colòmbia, Bolívia i la regió amazònica del Brasil.

D’alimentació fonamentalment frugívora, presenten un clar dimorfisme sexual: els mascles tenen un plomatge espectacularment acolorit, mentre que les femelles són d’una tonalitat marronosa molt més discreta.

atenea dt., 12/13/2016 - 15:57

Cotinga cayana

Nord de l’Amèrica del Sud, des de Veneçuela i les Guaiabes fins a Colòmbia, Bolívia i la regió amazònica del Brasil.

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Aves

Ordre

Passeriformes

Família

Cotingidae

56-72 g

18 - 22 cm

Més de 10 anys

Habitat

Selva

Vida social

Gregària

Alimentació

Frugívora

Ovípara

Dies

23-25

Cria

1 a 3

Descripció

Els cotingues metàl·lics són uns ocells tropicals vistosos i acolorits que destaquen essencialment pel marcat dimorfisme sexual que presenten: els mascles tenen un plomatge espectacularment acolorit –blau i turquesa, amb tons porpres a les ales, la cua i les plomes escapulars, i amb una zona gular porpra brillant–, mentre que les femelles són d’una tonalitat marronosa molt més discreta amb tons grisos a l’esquena i el dors d’un marró més pàl·lid a les zones ventrals.

Hàbitat

Viuen als boscos i les selves del nord de l’Amèrica del Sud, des de Veneçuela i les Guaianes fins a Colòmbia, Bolívia i la regió amazònica del Brasil, fins als 600 metres d’alçària. Rarament poden arribar a alçàries superiors.

Alimentació

D’alimentació fonamentalment frugívora, tot i que en període de cria incorpora diverses espècies d’insectes a la dieta.

Reproducció

Nidifica en arbres d’una certa alçària i constitueix un niu en forma de copa arranjada amb matèria vegetal d’origen divers, on pon un sol ou que cova durant un període no superior a vint dies.

Conducta

Quan algun depredador s’apropa al niu, els cotingues pugen a les capçades dels arbres i fan diverses acrobàcies aèries i despleguen la cua a mode de ventall per tal d’atreure l’intrús i foragitar-lo. Aquest comportament de distracció és força conspicu i espectacular.

És resident i sedentari, tot i que a Veneçuela es registren periòdicament moviments nòmades de l’espècie, sempre depenent del clima i el rang de pluges.

Estatus i programes de conservació

Es troba fora de perill i és abundant i habitual en boscos i selves de tota la seva àrea de distribució.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Aviari

Rul-rul crestat

atenea — Tue, 13 Dec 2016 08:48:25 +0000

Rul-rul crestat

El rul-rul és un petit ocell d’hàbits terrestres, emparentat amb les guatlles, perdius i faisans, que viu als boscos i selves tropicals humides del sud-est asiàtic i les illes de Sumatra i Borneo. De dieta omnívora i costums solitaris, fa el niu a terra, amagat entre la vegetació, on diposita de 5 a 6 ous que incuba durant 18 o 19 dies. Presenta un clar dimorfisme sexual: la coloració dels dos sexes és força diferent i el mascle presenta una vistosa cresta vermella.

atenea dt., 12/13/2016 - 09:48

Rollulus rouloul

Sud-est asiàtic i illes de Sumatra i Borneo.

Degree of risk

Gairebé amenaçat

Classe

Aves

Ordre

Galliformes

Família

Phasianidae

202-232 g

25-27 cm

Fins a 8 anys

Habitat

Selva

Vida social

Solitària

Alimentació

Omnívora

Ovípara

Dies

18-19

Cria

5 a 6

Descripció

El rul-rul crestat és un petit ocell d'hàbits terrestres, emparentat amb les guatlles, les perdius i els faisans. És un ocell d’allò més enigmàtic i feréstec, d’uns 25 cm d’alçada, que presenta un clar dimorfisme sexual: la coloració dels dos sexes és força diferent i el mascle, a més, presenta una vistosa cresta vermella. De fet, el mascle és completament blavós i negrós –tot i que el dors i carpó prenen tons olivacis i les ales són més aviat marronoses–, mentre que la femella és més aviat verdosa en tot el plomatge a excepció de les ales, marrons, i el cap, totalment gris.

Hàbitat

Viu als boscos i selves tropicals humides del sud-est asiàtic i les illes de Sumatra i Borneo.

Alimentació

De dieta omnívora, aprofita les èpoques d’abundància de fruits per alimentar-se’n, mentre que, quan hi ha escassetat, aprofita per menjar insectes i llavors. De vegades s’associen amb porcs salvatges per aprofitar les restes de fruits que aquests consumeixen.

Reproducció

Els rul-ruls crestats fan el niu a terra, amagat entre la vegetació, on dipositen entre cinc i sis ous. El període d'incubació és de 18-19 dies i és dut a terme completament, des del principi fins al final, per la femella.

Conducta

Solitari i resident en tota l’àrea de distribució.

Estatus i programes de conservació

Les poblacions es troben avui en perill d’extinció a causa principalment de la desforestació del seu hàbitat selvàtic. No gaudeix d’una atenció conservacionista gaire elevada als països d’origen, fet que la fan molt vulnerable a tota mena de destrucció del seu hàbitat.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Aviari

Turac de Guinea

atenea — Tue, 13 Dec 2016 08:01:36 +0000

Turac de Guinea

Aquests vistosos ocells selvàtics de l’oest d’Àfrica s’alimenten de fruita, flors i brots. Ocupen els boscos de galeria i les vores dels camps de conreu des del nivell del mar fins als 1.100 metres d’altura.

En el plomatge presenten dos pigments que no existeixen en cap altra au: la turacina (de color vermell) i la turacoverdina (de color verd). El color vermell es troba sota les ales i només és visible quan volen.

atenea dt., 12/13/2016 - 09:01

Tauraco persa

Selves de l'Àfrica occidental

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Aves

Ordre

Cuculiformes

Família

Musophagidae

225-290 g

40-43 cm

Fins a 12 anys

Habitat

Selva

Vida social

Solitària

Alimentació

Frugívora

Ovípara

Dies

21-23

Cria

Descripció

El turac del Senegal és un ocell de mida mitjana d’uns 40 cm de llargada que presenta una coloració verdosa al cap, pit i dors, que esdevé blavosa o lila cap a les ales i parts final del ros, enllaçant amb una llarga cua del mateix color. Presenta una cresta molt cridanera de color verdós i un bec petit i combat de color rogenc. A l’àrea dels ulls, una marca blanca a la part frontal i l’arc orbital de color vermell li donen una aparença acolorida a la part de la cara. La subespècie present al Zoo no mostra la marca blanca allargada envoltant-li la galta per la part superior. En el plomatge, els turacs presenten dos pigments que no existeixen en cap altra au: la turacina (de color vermell) i la turacoverdina (de color verd). El color vermell es troba sota les ales i només és visible quan volen.

Hàbitat

Ocupen els boscos de galeria i les vores dels camps de conreu des del nivell del mar fins als 1.100 metres d’alçària.

Alimentació

Aquests vistosos ocells selvàtics de l’oest d’Àfrica s’alimenten de fruita, flors i brots.

Reproducció

Generalment es reprodueix entre el maig i el juny, tot i que en algunes àrees de la seva distribució pot fer-ho entre el desembre i el febrer. Construeix una plataforma de branques i branquillons entrellaçats amb matèria vegetal de diversos orígens a uns 5 metres d’alçària, on generalment pon dos ous esfèrics de color blanquinós, que coven ambdós membres de la parella durant uns 21 a 23 dies.

Conducta

Sedentari i altament territorial. Els territoris es mantenen tot l’any i es defensen agressivament. En ocasions poden fer moviments entre àrees més humides o més seques depenent de les fonts d’aliment disponibles.

Estatus i programes de conservació

Abundant i comú a la major part del seu territori.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Aviari

Faisà d'esperons de Palawan

atenea — Tue, 13 Dec 2016 07:02:34 +0000

Faisà d'esperons de Palawan

Aquest petit faisà viu a la selva plujosa de les illes Palawan, a l’arxipèlag de les Filipines. A causa de la seva petita àrea de distribució i de l’excés de captures que ha sofert per part de col•leccionistes, es troba actualment en greu perill d’extinció.

Com tots el faisans, presenta un marcat dimorfisme sexual. Durant la parada nupcial el mascle obre la cua de costat per impressionar la femella amb els vistosos ocels.

atenea dt., 12/13/2016 - 08:02

Polyplectron napoleonis

Breeding program

EEP

Aquest petit faisà viu tan sols a la selva plujosa de les illes Palawan, a l'arxipèlag de les Filipines.

Degree of risk

Vulnerable

Classe

Aves

Ordre

Galliformes

Família

Phasianidae

322-426 g

40 - 50 cm

Fins a 15 anys

Habitat

Selva

Vida social

Solitària

Alimentació

Herbívora

Ovípara

Dies

18-20

Cria

Descripció

Presenta un clar dimorfisme sexual, de manera que els mascles tenen un vistós plomatge de color negre i blau, amb la cara tacada de blanc, mentre que les femelles són d’un color bru més discret. Durant la parada nupcial, el mascle desplega de costat la seva vistosa cua.

Hàbitat

Aquest petit faisà viu tan sols a la selva plujosa de les illes Palawan, a l'arxipèlag de les Filipines.

Alimentació

S’alimenta pel terra de la selva de llavors, fruites, baies, brots tendres i petits invertebrats.

Reproducció

Malgrat la manca de dades en relació amb la reproducció d’aquesta espècie en llibertat, en captiveri acostuma a pondre dos ous que són covats únicament per la femella entre divuit i vint dies.

Conducta

Resident i sedentari.

Estatus i programes de conservació

Atesa la petita àrea de distribució i l'excés de captures que ha sofert per part de col·leccionistes, es troba actualment en greu perill d'extinció. Avui dia es troba en situació vulnerable.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Aviari

Alció de collar blanc

atenea — Mon, 12 Dec 2016 17:00:39 +0000

Alció de collar blanc

Aquest acolorit ocell forestal viu preferentment en àrees costaneres, en especial als manglars, però també en hàbitats més oberts. Malgrat que pot pescar peixos com el seu parent proper el blauet, té una alimentació molt més variada que inclou crancs, insectes, cucs, cargols i petits vertebrats. Acostuma a mantenir-se immòbil en llocs elevats a l’aguait de les seves preses.

atenea dl., 12/12/2016 - 18:00

Todiramphus chloris

Diferents punts de l'est de l'Àfrica, oest de l'Índia, sud est asiàtic, Nova Guinea i nord d'Austràlia

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Aves

Ordre

Coraciiformes

Família

Alcedinidae

51-100 g

23-25 cm

Fins a 11 anys

Habitat

Aiguamolls

Vida social

Solitària

Alimentació

Piscívora

Ovípara

Dies

20-22

Cria

2 a 5

Descripció

Aquesta espècie d’alció, de distribució molt àmplia, presenta una variabilitat física enorme, fet que fa, fins i tot, força complicat trobar trets distintius comuns entre les cinquanta subespècies que componen aquesta espècie. La subespècie present al Zoo, però, és la nominal, que es caracteritza per tenir un bec llarg i potent de color negre amb la base grogosa, la cara, el pit i el ventre de color blanc, el capell de color verd al igual que el dors, i les ales i la cua, blaves. Presenta una profusa mascareta negra que li acaba al clatell. Aquest alció rep el nom per la part blanca del coll que li envolta el cap a mode de collar.

Hàbitat

És un ocell que tria ambients aquàtics arreu de la seva distribució, amb una preferència clara per manglars i boscos inundats arran de costa del sud-est asiàtic, Indonèsia, les Filipines, Nova Guinea i el nord d’Austràlia.

Alimentació

Les poblacions més properes a àrees de costa s’alimenten bàsicament de crancs, crustacis, mol·luscs i petits peixos que capturen amb l’enorme i potent bec. A mesura que les poblacions es van allunyant del mar, el rang alimentari varia i arriba a incloure petits rèptils, mamífers i amfibis, i en gran part insectes i invertebrats.

Reproducció

A causa de la varietat d’ambients que ocupa, amb climes i microclimes variables, l’època reproductiva no es pot definir igual per a totes les poblacions i subpoblacions. Fins i tot el niu pot tenir diferents substrats i estar fet de diferent manera depenent de l’àrea en la qual es trobi. Pot arribar a fer servir termiters i bancs de sorra per excavar els nius o aprofitar forats en arbres podrits o caiguts, sempre emprant un forat fet per alguna altra espècie. De fet, més de la meitat dels nius d’aquesta espècie se situen a termiters, generalment els que s’han construït emprant un arbre com a suport. En aquests nius hi pon entre dos i cinc ous, tot i que el més habitual és que en pongui tres, que coven durant entre 29 i 30 dies ambdós membres de la parella.

Conducta

Resident i sedentari tot i que fa moviments de dispersió i de caràcter nòmada en alguns punts del seu rang distributiu.

Estatus i programes de conservació

És un ocell comú que es troba fora de perill a gran part de l’àrea de distribució. Així com als manglars d’Indonèsia, les Filipines i sud-est asiàtic encara és força comú, al nord d’Austràlia les seves poblacions són més escasses i poc abundants en general. En moltes parts de la seva distribució es troba en regressió a causa de la pèrdua d’hàbitat i per la degradació de les àrees costaneres.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Aviari

Tilinop superb oriental

atenea — Mon, 12 Dec 2016 15:57:56 +0000

Tilinop superb oriental

El tílop superb és un colom forestal que presenta un marcat dimorfisme sexual: la femella té el plomatge de color verd amb una taca blava a la part posterior del cap, mentre que el mascle presenta una corona porpra i la nuca taronja. Ponen un únic ou que coven ambdós membres de la parella, el mascle durant el dia i la femella
de nit.

atenea dl., 12/12/2016 - 16:57

Ptilinopus superbus

Boscos humits de Nova Guinea i est d'Austràlia.

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Aves

Ordre

Columbiformes

Família

Columbidae

80-145 g

21-24 cm

Fins a 10 anys

Habitat

Bosc

Vida social

Solitària

Alimentació

Frugívora

Ovípara

Dies

Cria

Descripció

El tilinop superb oriental és un colom forestal que presenta un marcat dimorfisme sexual: la femella té el plomatge de color verd amb una taca blava a la part posterior del cap, mentre que el mascle presenta una corona porpra i la nuca taronja.

Hàbitat

Ocupa tot tipus de boscos, manglars i zones agrícoles amb una certa coberta arbòria de Nova Guinea i les illes circumdants, i l’est d’Austràlia des de nivell de mar fins als 1.250 metres d’alçària.

Alimentació

És essencialment frugívor. Forma grans grups alimentaris sovint mesclat amb altres espècies de colúmbids.

Reproducció

Construeixen un niu senzill i simple amb branques i matèria vegetal on ponen un únic ou que coven ambdós membres de la parella, el mascle durant el dia i la femella de nit, durant uns catorze dies.

Conducta

La major part de les poblacions d’aquesta espècie són residents i sedentàries tot i que algunes subpoblacions poden tenir comportaments quelcom més nòmades.

Estatus i programes de conservació

És localment abundant i comú en gran part del seu rang de distribució. En algunes àrees, generalment en illes i zones aïllades, es troba amenaçat a causa de la destrucció dels seu hàbitat.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Aviari

Ptilinop de clatell negre

atenea — Mon, 12 Dec 2016 15:41:58 +0000

Ptilinop de clatell negre

El Ptilinop és un petit colom forestal que presenta un marcat dimorfisme sexual: la femella té tot el plomatge de color verd, mentre que el mascle té el cos de color verd, la part inferior de la cua de color groc, carbassa o vermell i el cap i el coll de color grisós, amb el clatell de color negre. D'alimentació herbívora, menja fruita, brots tendres, baies i llavors.

atenea dl., 12/12/2016 - 16:41

Ptilinopus melanospila

Breeding program

ESB

Indonèsia i Filipines.

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Aves

Ordre

Columbiformes

Família

Columbidae

90-120 g

21 - 27 cm

Fins a 8 anys

Habitat

Bosc

Vida social

Gregària

Alimentació

Herbívora

Ovípara

Dies

18-26

Cria

Descripció

El tilinop de clatell negre és un petit colom forestal que presenta un marcat dimorfisme sexual, ja que la femella té tot el plomatge de color verd, mentre que el mascle té el cos de color verd, la part inferior de la cua de color groc, carbassa o vermell, i el cap i el coll són de color blanc grisós, amb el clatell de color negre.

Hàbitat

Habita principalment als boscos plujosos i àrees forestals més obertes del sud de les Filipines i altres illes del sud-est asiàtic, com Sulawesi (les antigues illes Cèlebes), Java, Bali o les Moluques. Se’l pot trobar en aquestes zones tant a nivell del mar com a muntanyes de més de 1.000 m d'alçària. Força adaptable, sovint freqüenta les zones de conreu i els parcs i jardins de la rodalia de les ciutats.

Alimentació

D'alimentació herbívora, menja fruita, brots tendres, baies i llavors que brosteja dalt les branques dels arbres.

Reproducció

El niu és una senzilla plataforma de branquetes que fan a les branques dels arbres a poca alçària del terra. Sol pondre un únic ou que cova durant 18 a 26 dies.

Conducta

Malgrat considerar-se eminentment sedentària, estudis recents demostrarien que l’espècie és capaç de comportar-se de manera nòmada, canviant d’illa, tot sovint, emprenent llargs viatges per sobre el mar.

Estatus i programes de conservació

És una espècie encara comuna en moltes regions de la seva àrea de distribució.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Aviari

Goura victòria

atenea — Mon, 12 Dec 2016 15:26:03 +0000

Goura victòria

La goura victòria és un colom de costums terrestres que ocupa la selva plujosa del nord de Nova Guinea i les illes Yapen i Biak. Es diferencia de les altres espècies de goures per presentar la cresta més gran i amb taques blanques, així com per tenir una franja alar fosca. Les goures són els coloms més grans que existeixen, ja que poden arribar a pesar fins a 2,5 kg.

atenea dl., 12/12/2016 - 16:26

Goura victoria

Breeding program

ESB

Nova Guinea

Degree of risk

Vulnerable

Classe

Aves

Ordre

Columbiformes

Família

Columbidae

1,8-2,4 kg

66 - 75 cm

Fins a 15 anys

Habitat

Selva

Vida social

Gregària

Alimentació

Herbívora

Ovípara

Dies

28-31

Cria

Descripció

Les goures són els coloms més grans que hi ha, amb un pes que pot arribar gairebé als 2,5 kg. El plomatge del cos de la goura victòria és de color blau, amb el pit de color marró i una conspícua taca blanca a les ales. L'ull és de color vermell, emmarcat amb una cella negra, i presenta un plomall de delicades plomes blaves pigallades de blanc i negre dalt del cap. L'altra espècie que viu al Zoo de Barcelona, la goura coronada, es diferencia d’aquesta per tenir el pit de color blau i les plomes blaves del cap sense taques blanques i negres.

Hàbitat

Habiten als manglars i a les selves plujoses de les terres baixes del nord de l'illa de Nova Guinea i altres illes properes més petites, on es mouen en petits bàndols d'entre dos i una dotzena d'individus.

Alimentació

L’alimentació és fonamentalment herbívora. Mengen fruita caiguda al terra, llavors, baies i brots tendres, encara que també poden capturar petits invertebrats.

Reproducció

Els nius són grans plataformes fetes amb fulles i branquillons que construeixen en branques a una certa altura del terra. Ponen un ou de color blanc que coven durant trenta dies.

Conducta

Són animals sedentaris que no fan migracions estacionals. D'hàbits essencialment terrestres, acostumen a passar la nit dalt de les branques dels arbres.

Estatus i programes de conservació

La població salvatge d'aquesta espècie ha sofert una forta davallada els darrers anys a causa de l'excés de caça per al consum humà i, principalment, de la desforestació del seu hàbitat forestal.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en el Llibre de Registre Europeu (ESB) d'aquesta espècie en captivitat i manté un important grup reproductor d'aquest colom amenaçat.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Aviari

Dúcula imperial

atenea — Mon, 12 Dec 2016 14:55:41 +0000

Dúcula imperial

La dúcula imperial és un colom frugívor que es caracteritza per tenir una coloració bicolor, amb el cap, el cos i les potes de color blanc i els extrems de les ales i la cua de color negre. Habita a les jungles costaneres i els manglars del sud-est asiàtic, Indonèsia, Sulawesi, les Filipines i l’oest de Nova Guinea, des del nivell del mar fins a boscos de muntanya de més de 1.000 metres d’altura.

atenea dl., 12/12/2016 - 15:55

Ducula bicolor

Malàisia, Indonèsia, Filipines, Nova Guinea.

Degree of risk

Preocupació menor

Classe

Aves

Ordre

Columbiformes

Família

Columbidae

365-510 g

35 - 42 cm

Fins a 10 anys

Habitat

Selva

Vida social

Gregària

Alimentació

Herbívora

Ovípara

Dies

25-30

Cria

Descripció

Aquest gros colom, de fins a 42 cm de llargària, es caracteritza pel plomatge bicolor, al qual fa referència el seu nom taxonòmic, ja que presenta tot el plomatge de color blanc excepte els extrems de les ales i la cua, que són de color negre.

Hàbitat

Habita als manglars i selves costaneres del sud-oest de la Indoxina, Malàisia, Indonèsia i les Filipines, generalment en les terres baixes encara que alguna subespècie es pot trobar en àrees forestals de més de 1.000 m d'alçària.

Alimentació

D'alimentació frugívora, menja tota mena de fruita i baies, que consumeix preferentment dalt dels arbres.

Reproducció

Es reprodueix en petites colònies ubicades amb preferència en petits illots amb poca interferència humana. Normalment pon un sol ou, tot i que s’han registrat postes de dos ous ocasionalment.

Conducta

Fa considerables desplaçaments entre les zones de reproducció i les d'alimentació, formant bàndols que poden estar integrats per nombrosos exemplars.

Estatus i programes de conservació

Encara és una espècie prou comuna en algunes regions de la seva àmplia àrea de distribució, es troba amenaçada en moltes d'altres bàsicament per la desforestació i la degradació del seu hàbitat selvàtic.
Aquesta espècie habita també a l'illa de Komodo i comparteix hàbitat amb els sauris més grans del món, els coneguts dragons de Komodo.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Aviari

Colom de les Nicobar

atenea — Mon, 12 Dec 2016 14:35:33 +0000

Colom de les Nicobar

Aquest colom de costums terrestres viu a les selves i boscos humits de les illes Andaman, illes Nicobar, illes de la Sonda, Filipines, Nova Guinea i illes Salomó. Aquest magnífic ocell de color verd i blau amb tons iridiscents es troba avui dia en greu perill d’extinció a causa de la progressiva desforestació del seu hàbitat selvàtic.

atenea dl., 12/12/2016 - 15:35

Caloenas nicobarica

Malàisia, Indonèsia, Filipines, Nova Guinea.

Degree of risk

Gairebé amenaçat

Classe

Aves

Ordre

Columbiformes

Família

Columbidae

460-600 g

32 - 35 cm

Més de 10 anys

Habitat

Selva

Vida social

Gregària

Alimentació

Herbívora

Ovípara

Dies

28-32

Cria

Descripció

És un colom gros de fins a 35 cm de longitud que presenta un vistós plomatge de colors verds, blaus i daurats, la cua blanca i unes plomes llargues i primes que pengen del coll i arriben més avall del pit. El bec, de color fosc, presenta una destacada protuberància a la base.

Hàbitat

Habita als manglars, selves i boscos ben conservats d'una sèrie d'illes com les de Nicobar, Andaman, les Filipines, Nova Guinea, Palau o Salomó, des del nivell del mar fins als 700 m d'alçària. En alguns llocs és capaç d'adaptar-se a boscos secundaris i àrees forestals aprofitades per l’ésser humà.

Alimentació

D'hàbits terrestres a l'hora de menjar, s'alimenta de fruita caiguda, llavors i matèries vegetals que troba pel terra de la selva, normalment en solitari o en parella. La seva activitat és més important a l’inici del dia i durant el crepuscle.

Reproducció

Cria en colònies, normalment en petites illes, que en alguns llocs sense pressió humana poden estar formades per centenars de parelles. El niu és una estructura senzilla de branquillons construïda a les branques dels arbres on diposita un sol ou de color blanc que coven ambdós membres de la parella.

Conducta

De comportament nòmada, es mou amb freqüència entre illes segons la disponibilitat d'aliment, sovint formant bàndols de més d'una cinquantena d'exemplars.

Estatus i programes de conservació

En les darreres dècades, les seves poblacions estan disminuint considerablement en moltes zones de l’àrea de distribució a causa de la desforestació del seu hàbitat selvàtic, la captura d'exemplars per al consum humà o la comercialització com a ocells de gàbia i per la depredació provocada pels mamífers introduïts en moltes de les illes en les quals habita l'espècie.

Al Parc Zoològic de Barcelona es reprodueix amb regularitat una important colònia d'aquest colom amenaçat.

Reating

Aus

Space in the Zoo

Aviari