Les poblacions de grans simis estan disminuint a nivell global i aquesta situació suposa que es redueix dràsticament l'oportunitat d'analitzar la variabilitat genètica de les mateixes. La majoria dels escenaris projecten l’extinció de diverses subespècies en els propers 50 anys. La comprensió de la diversitat genòmica permet crear eines genòmiques aplicades a la conservació de les espècies des d’una nova perspectiva més eficient.
Les últimes investigacions desenvolupades a l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, UPF-CSIC) han creat el que avui dia és el catàleg més ampli de variants genòmiques de primats, analitzant el genoma complet de diferents espècies de grans simis mitjançant mostres de sang. Una gran part del coneixement actual sobre la diversitat genètica dels grans simis ha estat determinat a través de la investigació detallada d'uns pocs loci autosòmics, microsatèl·lits o reconstruccions i comparacions de la hipervariable mitocondrial. En contraposició, la genètica humana s'ha mogut molt més ràpidament utilitzant SNPs (single nucleotide polymorphisms), i en alguns casos les anàlisis de la seqüència completa del genoma donen un resultat més precís i per tant suposen una eina més útil per a la investigació aplicada a la conservació de grans simis.
Aquests nous i més eficients protocols i kits específics faciliten que actualment es pugui obtenir una millor quantitat i qualitat de ADN i això ha de permetre genotipar els individus en captivitat mantinguts a zoos que participin en el Programa Europeu d’Especies (EEP) de la EAZA, el que facilitarà tenir més criteris informats amb base genètica per aplicar a futurs programes de creuament entre individus en captivitat. Amb la tècnica del SNP, es presenta la oportunitat per a realitzar una anàlisi global de tota la població captiva a nivell europeu, tot realitzant probes genètiques de tot aquell individu que sigui examinat durant els controls veterinaris rutinaris o bé utilitzant mostres que ja hagin estat emmagatzemades amb anterioritat.
Els objectius més importants de l’estudi proposat són (1) determinar genèticament el màxim nombre d’individus de les poblacions EEP, prioritzant els individus silvestres capturats, per tal de determinar la subespècie i dilucidar afiliacions dubtoses dins la EEP, (2) determinar la variabilitat genètica real de la població EEP, i (3) determinar els pedigrís en comparació amb els Studbooks actuals.