La megafauna del Sàhara es troba en un declivi important i en una situació crítica de conservació, de manera que és necessari implementar mesures d'actuació que inverteixin la tendència i n’afavoreixin la conservació. Una de les àrees d'aquest desert amb més biodiversitat és el Sàhara atlàntic. Aquí destaca la presència de tres ungulats: la gasela de Cuvier (endèmica del nord de l’Àfrica), la gasela dorcas i l’arruí saharià. Aquestes espècies es troben catalogades com a vulnerables per l’UICN i en perill al Marroc, i la seva tendència és decreixent.

A causa de les condicions extremes, llunyania i duresa del terreny, cal l’ús d’eines i tècniques d’estudi adaptades a aquest context especial. Els mètodes més eficaços per obtenir informació són els basats en tècniques indirectes i no invasives, com el fotoparany. En aquest projecte es durà a terme un fotoparany sistemàtic amb la col·locació de 30 càmeres situades en tres zones representatives de l’àrea d’estudi, prèviament escollides després de dur-hi a terme un sondatge i un estudi faunístic entre 2011 i 2016. L’objectiu general és determinar la presència, la distribució actual i l’abundància de la gasela de Cuvier (Gazella cuvieri), la gasela dorcas (Gazella dorcas) i l’arruí saharià (Ammotragus lervia sahariensis ) al nord del Sàhara atlàntic, particularment a la zona del Djebel Ouarkziz, les muntanyes Aydar i l'esglaó de l’Hamada de Tindouf.

La informació obtinguda servirà per avaluar in situ el seu estat de conservació actual i implementar mesures de conservació. El desenvolupament i la continuïtat d’aquest projecte pretenen, a més, realçar el patrimoni biològic únic de la zona, augmentar les relacions bilaterals entre Espanya i el Marroc en l’àmbit de la conservació i el flux i l’intercanvi de professionals, fet que comportarà el desenvolupament de projectes nous, a més de l’impuls econòmic de la zona.