Pingüí de Humboldt

Spheniscus humboldti

Els pingüins són aus adaptades a la vida marina que han perdut la capacitat de volar però que  han esdevingut formidables nedadors que s’alimenten de peixos, crustacis i calamars. Totes les espècies viuen a l’hemisferi sud i són animals característics de les fredes regions antàrtiques, encara que el pingüí de Humboldt habita més al nord, a les costes de Xile i Perú, a la regió banyada pel corrent de Humboldt.  

Hàbitat Natural

Costa pacífica de Xile i Perú.
Pingüí  de humboldt - Zoo Barcelona
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Vulnerable

Taxonomia

Classe
Aves
Ordre
Sphenisciformes
Família
Spheniscidae

Característiques físiques

3-5 kg
Pes en néixer:
65-73 cm
Fins a 40 anys

Biologia

Habitat
Mar
Vida social
Gregària
Alimentació
Piscívora

Reproducció

Gestació
38-42 dies
Dies
Cria
2

Descobreix com són

Biologia

Descripció
Els pingüins de Humboldt, com totes les espècies de pingüins, són ocells adaptats a la vida marina que han perdut la capacitat de volar i que, en canvi, són nedadors excel·lents. S'han adaptat quasi del tot a la vida aquàtica, ja que pràcticament només surten a terra durant l'època de reproducció. En consonància, les ales han esdevingut aletes i la forma del cos és hidrodinàmica. El plomatge és molt dens i impermeable, amb tres capes de plomes distribuïdes uniformement per tot el cos, per no oferir resistència a l'aigua i per protegir el cos del fred i la humitat. Les potes estan situades molt enrere i tenen els tres dits davanters units per una membrana interdigital. El bec és fort i amb les vores esmolades, com també la llengua, d'aparença espinosa, adaptacions que els permeten capturar millor els crustacis, cefalòpodes i peixos dels quals s'alimenten.
Hàbitat
Aquesta espècie de pingüí és una de les que no viu en llocs extremadament freds, sinó que habita a les costes de Xile i el Perú, quasi a tocar la línia de l'equador, de manera que bona part de la seva àrea de distribució es troba dins de la regió tropical. Això és possible gràcies a l'existència del corrent marí de Humboldt, que porta aigües fredes, riques en nutrients, des de l'Antàrtida, al llarg de la costa occidental d'Amèrica del Sud.
Alimentació
S’alimenta essencialment de peixos i calamars, a més de crustacis en diferents proporcions i depenent de l’abundància i l’època de l’any. Per capturar aquestes preses poden arribar a capbussar-se fins a 30 metres de profunditat i, durant el període de cria, ambdós membres de la parella, de manera alternativa, fan sortides a buscar aliment, així poden passar al mar més de 24 hores consecutives fins tornar al niu un altre cop.
Reproducció
Fa el niu en forats a terra, esquerdes o caus subterranis abandonats per altres animals i gairebé sempre ponen dos ous. Forma petites colònies de cria, en les quals cada parella defensa tan sols un reduït al voltant de l'entrada del cau, i és curiós d'escoltar els seus crits territorials, que recorden els brams dels rucs.
Conducta
Acostuma a viure en parelles o petits grups familiars, encara que en alguns llocs, com els dipòsits d'argila de les parets verticals dels rius, poden agrupar-se bàndols nombrosos, sovint barrejats amb exemplars d'altres espècies de psitàcids.
Estatus i programes de conservació
Els seus enemics naturals són les orques, els taurons i algunes aus marines que depreden els polls quan són petits, encara que el responsable de la seva situació actual crítica és l'ésser humà. Així, les seves poblacions han experimentat una davallada important els darrers anys a causa de les flotes pesqueres que sobreexploten els bancs de sardines i anxoves de les quals s'alimenten, així com la contaminació provocada en els ecosistemes marins pels freqüents accidents que pateixen els grans vaixells petroliers. És una espècie protegida en l'apèndix I del Conveni de Washington, el de màxima protecció, i que està catalogada com a Vulnerable en la llista vermella de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura). Els exemplars del Zoo de Barcelona participen en l’EEP de l'espècie.