Tortuga gegant de les Galápagos

Chelonoidis nigra

Aquesta espècie passa molta estona al fang o mig submergida a l’aigua per regular la temperatura del cos i protegir-se dels paràsits. S’alimenta d’herba i de fulles, encara que la dieta varia d’una illa a una altra.

 

Es calcula que abans de l’arribada dels exploradors blancs vivien unes 250.000 tortugues a l’arxipèlag però avui, a causa de l’excessiva explotació i de la competència amb la fauna introduïda, només en queden unes 15.000, desigualment repartides entre les diferents subespècies.

 

 

Breeding program

ESB_Zoo_Captura

Hàbitat Natural

Illes Galápagos.

Illes Galápagos
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Vulnerable

Taxonomia

Classe
Reptilia
Ordre
Testudinata
Família
Testudinidae

Característiques físiques

100 - 300
Birth Weight:
110 - 180
Més de 100 anys

Biologia

Habitat
Sabana
Vida social
Solitària
Alimentació
Herbívora

Reproducció

Gestació
98 - 220
Dies
Cria
4 - 14 ous

Descobreix com són

Biologia

Descripció

Són les tortugues terrestres més grans que hi ha, juntament amb les tortugues del grup de les Seychelles a l'oceà Índic. Els exemplars de més grandària poden mesurar fins a 1,8 m i a pesar més de 300 kg.

Hàbitat

El seu hàbitat el constitueixen les terres àrides de lava que formen el sòl de les illes Galápagos. Es passa les hores més fresques del dia al terra completament sec de lava de les terres baixes de les illes, on el terreny és generalment àrid i cobert d'herba, però durant les hores de més calor del dia, solen desplaçar-se a les terres altes volcàniques, més humides, on troben tolls d’aigua i s'alimenten de l'exuberant vida vegetal que hi creix.

Alimentació

L’alimentació és fonamentalment herbívora, ja que mengen herbes, fulles, borrons i fruits de diferents espècies de plantes, entre elles cactus, encara que també es poden alimentar de carronya i d’altres restes orgàniques.

Reproducció

De reproducció ovípara, la femella pon de quatre a catorze ous en petits forats fets a la sorra. Durant la còpula, el mascle emet sorollosos brams que es poden sentir a distàncies considerables.

Conducta

En l'època de pluges passen bona part del temps entre el fang o semisubmergides a fi de termoregular-se o protegir-se dels paràsits. Formen una estructura social molt laxa que es basa en una jerarquia definida bàsicament per la grandària dels animals, que es manifesta en el fet que sovint interaccionen agressivament entre elles, entrexocant les closques i mossegant-se les extremitats, tant en les lluites entre mascles com en el festeig.

 

Té una longevitat espectacular, una de les més llargues de tot el món animal. Uns dels exemplars més famosos d’aquesta espècie van ser una femella anomenada Harriet, que va morir l’any 2006 en un zoo australià a l’edat de 176 anys i que suposadament va ser estudiada pel mateix Charles Darwin, i un mascle de nom George el Solitari, l’últim exemplar de les tortugues de l’illa Pinta, que va morir l’any 2012 amb 112 anys d’edat.

Estatus i programes de conservació

Com que el medi ambient, el paisatge i el clima varien molt d'una illa a l'altra, i fins i tot dins d'una mateixa illa, la morfologia, la mida i el pes de les diferents poblacions de tortugues també canvien, fins al punt que es reconeixen fins a quinze subespècies, de les quals només en sobreviuen onze. Darrerament alguns autors consideren que aquestes subespècies són en realitat espècies diferenciades, encara que aquest criteri no és acceptat de moment per tots els especialistes.

 

L'abundància impressionant de tortugues que van trobar els primers visitants de les illes és cosa del passat a causa de l’excessiva caça patida per aquesta espècie, sobretot durant el segle XIX, per part dels mariners que les portaven a bord dels vaixells com a font de carn fresca durant les llargues travessies marítimes, aprofitant la resistència d'aquests animals a la manca d'aigua i aliment.

 

D'altra banda, la introducció d'espècies exòtiques com ara rates, gossos, gats o cabres en el fràgil ecosistema de les illes Galápagos també ha contribuït a la gran disminució de les poblacions i a l’extinció definitiva de fins a tres subespècies.

 

El Parc Zoològic de Barcelona participa en el Llibre de Registre Europeu (ESB) d'aquesta espècie en captivitat.