Grua coronada collnegra
La grua coronada és fàcil d’identificar gràcies al plomall daurat que presenta al cap. Viu, sovint en grups força nombrosos, en àrees pantanoses i obertes on s’alimenta de petits rèptils i d’invertebrats, principalment llagostes, així com de matèria vegetal. En l’època de cria, s’intensifiquen les danses nupcials que les parelles fan esporàdicament durant tot l’any. Ponen dos o tres ous de color blau verdós en un niu gran fet a terra amb canyes, joncs i herbes.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Sabanes de la franja saheliana al sud del Sàhara
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Biologia
La grua coronada collnegra és fàcil d’identificar gràcies al plomall daurat que presenta al cap, i també pel disseny histriònic i acolorit de la cara, amb tons negres a la corona i al front, blancs cap a les cobertores auriculars i vermells a les galtes. Es diferencia de l’altra espècie de grua coronada per tenir un plomatge general més fosc, per presentar unes petites carúncules que li pengen de la gola i per la coloració rogenca de la galta. Les ales són blanques i grises i la cua, rogenca amb tons terrosos. És un ocell d’una certa mida, ja que pot arribar a mesurar fins a 105 cm d’alçada.
Habita en àrees humides obertes, tot i que pot ocupar gairebé qualsevol tipus d’hàbitat que sigui prou obert i humit.
És un ocell força generalista, tot i que la seva dieta està formada principalment de llagostes, petits rèptils i d’invertebrats, així com de matèria vegetal. Pot allunyar-se força de l’aigua per cercar aliment, habitualment en planures d’alçària, que tinguin algun punt d’aigua proper.
En l’època de cria, s’intensifiquen les danses nupcials que les parelles fan esporàdicament durant tot l’any. Ponen dos o tres ous de color blau verdós en un niu gran fet a terra amb canyes, joncs i herbes, que solen situar a la vora de les ribes dels rius, llacs i maresmes que habiten. La incubació dura d’uns 28 a 31 dies i la porten a terme ambdós membres de la parella, tot i que, durant la nit, sol ser preferentment la femella qui cova els ous.
Viu sovint en grups força nombrosos i, tot i tenir un caràcter no migrant i resident en gran part de la seva distribució, regularment emprèn viatges de certa distància en la cerca d’aliment. També fa moviments en grans grups per tal de cercar punts d’aigua alternatius durant les èpoques de sequera, fet que la fan sensiblement nòmada.
És una espècie que es troba en situació vulnerable al llarg de la seva distribució, especialment en aquells països on es caça o hi ha un excés de pressió humana, hi ha sequeres prolongades o hi ha una pèrdua d’hàbitat considerable. El Parc Zoològic de Barcelona participa en el Llibre de Registre Europeu (ESB) d'aquesta espècie en captivitat.