Voltor comú
És una au carronyera que ocupa tota mena de terrenys, preferentment muntanyencs, del sud d’Europa i del nord d’Àfrica fins al centre d’Àsia. Forma grans colònies de cria en penya-segats i cada parella cria un sol poll per temporada.
La transformació agrària i ramadera del camp, l’ús de verins i la caça van fer disminuir el seu nombre a mitjan segle passat, encara que avui la seva situació ha millorat sensiblement en moltes àrees.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Sud d'Europa i Nord d'Àfrica fins al centre d'Àsia.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Biologia
De plomatge marró clar, amb més de 2 metres i mig d'envergadura alar i un pes que pot arribar fins als 9 kg, és una de les aus més grans d'Europa i també una de les que viu més anys.
Les ales són llargues i amples, vorejades de negre, a l'igual que la cua curta. Les plomes primàries dels extrems de les ales estan molt separades, com si fossin dits. El cap i el coll no tenen plomes i estan coberts d'un plomissol blanc grisós, una adaptació per poder introduir-lo a amb facilitat a l'interior dels cadàvers.
Ocupa tota mena de terrenys, preferentment muntanyencs, del sud d’Europa i el nord d’Àfrica fins al centre d’Àsia.
Exclusivament carronyaire, està especialitzat en el consum de grans ungulats, tant salvatges com domèstics, especialment important aquesta aportació d'aliment lligada a l’ésser humà al nostre país.
És un animal monògam que forma parelles estables que duren tota la vida. Nidifica en colònies més o menys nombroses, depenent dels recursos que pugui aportar la zona, en penya-segats, cingleres i parets rocalloses assolellades, normalment sota cornises, a recer del vent i la pluja.
La posta té lloc entre els mesos de gener i febrer a les nostres contrades, i es compon d'un únic ou que serà covat pels dos membres de la parella. Els torns d'incubació poden durar fins a 48 hores, temps durant el qual un adult pot dejunar sense cap problema.
Al nostre país, la transformació agrària i ramadera, la caça directa i l'ús incontrolat de verins al camp van fer disminuir dràsticament les poblacions de voltors comuns, encara que les darreres dècades del segle passat, l'estricta protecció de l'espècie, la prohibició del verí a la natura i la creació de menjadors artificials en van afavorir la recuperació.
Actualment, però, el ressorgiment de l'ús del verí, la col·lisió amb els cables de les línies elèctriques i amb les aspes dels aerogeneradors i l'aplicació estricta de les normatives sanitàries respecte a les despulles de bestiar abandonades al camp s'estan convertint en un important factor limitant de l'estabilització de la població. El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’ESB de l’espècie.