Hipopòtam comú
És, juntament amb rinoceronts i elefants, un dels gegants d’Àfrica, amb un pes que en els mascles pot superar els 4.000 kg. De costums gregaris i sedentaris, sol passar la major part del dia a l’aigua per protegir-se del sol i de l’alta temperatura ambiental.
Al capvespre, i sempre per rutes prefixades, surten de l’aigua i es dirigeixen cap als territoris d’alimentació, on ingereixen gran quantitat de vegetals. Són espectaculars les lluites entre els mascles per motius territorials o de reproducció.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Distribuït irregularment des de l'alt Nil al Sudan fins al Senegal i Mali i, cap al sud, fins a diverses zones de l'Àfrica meridional.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
La forma del cos, de color gris amb tonalitats rosades, permet a aquest animal de vida amfíbia moure's amb facilitat pel medi aquàtic. Les orelles, els ulls i els narius, que pot tancar i obrir a voluntat, estan situats a la part superior del cap de manera que, només emergint una mica, pot vigilar el seu entorn mentre la resta del cos es manté submergit. Té la pell llisa, greixosa, desproveïda de pèls i amb una epidermis molt prima. Té les potes molt curtes i la boca i els ullals molt grossos.
Tota mena d’hàbitats aquàtics amb aigües permanents i de no massa fondària: rius, rierols, llacs, llacunes, pantans.
S’alimenta bàsicament de l'herba que obté al terra fèrtil de les vores de l’aigua, però també menja plantes aquàtiques que arrenca del fons del riu i que va menjant tranquil·lament a la superfície de l’aigua. A les proximitats dels poblats els hipopòtams poden irrompre en els sembrats per alimentar-se i són capaços de destruir una plantació sencera durant una sola nit. Per aquest motiu, en moltes zones de la seva àrea de distribució és perseguit per la població local, que els considera una greu amenaça per als conreus.
A l'inici de l'època seca comença el període de zel i uns vuit mesos després de la còpula, durant l’època de pluges, neix l’única cria, que en néixer pesa més de 40 kg. Generalment el part té lloc a l’aigua perquè la mare no aixafi el petit sota el gran pes. Als set anys el mascle ja és apte per a la reproducció, encara que continua el desenvolupament corporal durant força més temps i no sol conquerir el seu propi territori fins als 20 anys. Normalment viuen fins als 40 anys, encara que hi ha exemplars que n’arriben a viure més de 50.
De costums gregaris i sedentaris, sol passar la major part del dia descansant a l’aigua per protegir-se de l’elevada temperatura ambiental que li pot assecar ràpidament la delicada pell. Generalment es troba dins de rius, llacs i basses de fang en grups de femelles i joves, més o menys compactes, amb els mascles –que són molt agressius i, per tant, de comportament més individual– situats al voltant. Les baralles, extremadament violentes, formen part de la vida quotidiana d'aquest animal, i és normal que els mascles presentin cicatrius espectaculars produïdes pels enormes ullals dels contrincants, que poden assolir fins a 50 cm de llargària.
Malgrat els costums pràcticament amfibis, no pot resistir gaire temps immers a l’aigua sense respirar (5/6 minuts com a màxim). Per això, quan se’l molesta, pot pujar a la superfície sense ser vist, deixant que només sobresurtin els narius per respirar, els ulls i les orelles. També es pot submergir silenciosament i pujar a la superfície en un punt diferent del riu.
Quan al capvespre baixa la temperatura, els grups d’hipopòtams surten de l'aigua per rutes prefixades i es dirigeixen cap als territoris d’alimentació on resten alimentant-se tota la nit.
Els darrers anys, les poblacions han sofert una forta davallada a causa de la persecució a la qual són sotmesos per tal d'aconseguir la seva carn i sobretot els ullals, tot i que en l’actualitat el comerç d'ivori està molt més perseguit i regulat internacionalment. També el perjudica greument la pèrdua d’hàbitat com a conseqüència de la pressió de les poblacions humanes i les activitats extractives sobre el medi.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’ESB d’aquesta espècie.
