La llúdria comuna (lutra lutra) es troba en una situació preocupant a bona part de la seva antiga àrea de distribució a Europa, Àsia i el nord d’Àfrica, on les poblacions n’estan davallant a causa de la contaminació, la sobreexplotació de l’aigua, la destrucció dels boscos de ribera i la caça directa.

Per sort, a Catalunya s’ha recuperat notablement els darrers anys gràcies a la millora de la qualitat de l’aigua dels nostres rius i també a l’èxit obtingut en el projecte de reintroducció de l’espècie que es va iniciar a les conques de la Muga i el Fluvià i als Aiguamolls de l’Empordà a finals del segle passat. El Zoo hi va participar activament, com també ho fa en el programa dels zoos europeus EEP (Programa europeu d’espècies en perill) dedicat a la seva conservació. Recentment, una femella de llúdria, la Talida, ha arribat a Barcelona des del Zoo de Zürich i ben aviat el coordinador d’aquest programa li trobarà un company per contribuir al manteniment d’una població estable de l’espècie en reserva.

Però el Zoo ha continuat col·laborant en la preservació d’aquest petit mamífer autòcton també al seu hàbitat natural. Actualment, a través de la Fundació Barcelona Zoo, col·laborem en l’estudi de la llúdria a les conques del Besòs i la Tordera que du a terme el biogeògraf Arnau Tolrà amb el Consorci Besòs Tordera i l’Observatori Rivus, i que té com a principal objectiu establir mesures de conservació que permetin la protecció de l’espècie i de tota la seva comunitat ecològica. Per fer-ho, es du a terme un seguiment exhaustiu dels grups familiars i s’avalua quins factors condicionen en major grau la seva probabilitat de reproducció. Els resultats permetran integrar nous criteris ecològics en la gestió del medi fluvial.

Per a satisfacció de tots, la llúdria ha tornat a reproduir-se per segon any consecutiu a la Tordera després de la seva extinció local a finals del segle passat, i també l’any passat per primera vegada a la conca del Besòs. La seva reproducció és un dels millors indicadors del bon estat dels sistemes fluvials i del seu correcte funcionament ecològic. La progressiva recuperació de la llúdria en aquestes conques no significa només un gran èxit per a una espècie bandera i carismàtica sinó també el de tota una comunitat ecològica que es desenvolupa sota el seu paraigües. El seu estudi permetrà definir les accions de millora que faran possible avançar en el llarg camí cap a la recuperació de l'ecosistema fluvial. 

Un episodi trist d’una història feliç

Les zones de reproducció de la llúdria coincideixen amb els sectors de riu amb una dinàmica fluvial més propera a la natural, disponibilitat de refugis a les ribes i heterogeneïtat d’ambients, amb presència d’elements com fusta morta dins la llera, aspectes tots lligats a una major abundància i accessibilitat a l’aliment, i a una major tranquil·litat. Per això, quan el mes passat es va detectar la presència continuada d’un exemplar al tram baix del Besòs, en ple parc fluvial de Santa Coloma de Gramenet, la sorpresa va ser gran i va generar molta expectació. La llúdria fuig de la pressió humana i la seva presència tan a prop de la ciutat va estranyar molt els investigadors, que van ensumar-se que alguna cosa no rutllava. Finalment, la llúdria va aparèixer morta fa una setmana i els resultats provisionals de la necròpsia indiquen que patia una greu malaltia crònica de tipus natural.

Ha estat una visita inesperada amb un final trist que tanmateix ha permès a molts  habitants de la zona veure una de les llúdries de la població que més amunt habita novament el riu. Sense dubte un motiu d’alegria i esperança!