Un estudi recentment publicat a la revista Journal of Biogeography, i del que se'n fa ressò National geographic, a descobert una adaptació del llop de l'Himàlaia, que viu als cims d'aquesta serralada i de l'altiplà Tibetà, per sobre els 4000 m d'altitud, i que li permetria viure en condicions de baixa concentració d'oxigen.

Aquesta diferenciació genètica dona més arguments als científics per a demanar que sigui considerat una espècie diferenciada de llop gris (Canis lupus) i passi de ser una subespècie d'aquesta a la nova espècie Canis himalayensis.

La classificació dels llops, com amb altres espècies, ha estat qüestionada al llarg de la història, i més encara amb el perfeccionament de les tècniques d'anàlisi genètic.

Aquest llop ha estat estudiat genèticament des de finals dels 90, amb aquests estudis ja es va suggerir que caldria revisar-ne la classificació, i es va acceptar el rang de subespècie (Canis lupus chanco), i és ara amb aquests últims estudis que es proposa la reclassificació en rang d'espècie.

Un canvi de classificació tindria efectes importants en la seva conservació, ja que passaria a ser una espècia en perill crític d'extinció sent això un catalitzador per a nous estudis, d'un animal del qual se'n té poca informació, fins i tot del cens de la seva població, estimada l'any 1995, en uns 350 individus i en pocs milers a la zona Tibetana, i que implicaria l'elaboració de plans per a la seva recuperació.

El Llop gris, Canis lupus, és considerat un dels mamífers terrestres, amb la distribució més amplia en el planeta.

Al llarg dels anys ha esdevingut un animal en perill d'extinció en molts dels seus punts de distribució. Aquesta gran distribució històrica va portar a la seva diferenciació en alguns dels territoris, per aquest motiu trobem diferents subespècies com ara la Ibèrica Canis lupus signatus.

 Actualemnt la UICN descriu nou subespècies de Canis lupus a tot el món.