Guacamai gorjablau
El seu aspecte és molt semblant al del guacamai blau, amb una distribució de la coloració al plomatge força semblant, tot i que es distingeix d’aquest per la presència d’una taca blava a la gola que li dóna el nom.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Nord de Bolivia
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Biologia
El seu aspecte és molt semblant al del guacamai blau, amb una distribució de la coloració al plomatge força semblant, tot i que es distingeix d’aquest per la presència d’una taca blava a la gola que li dóna el nom.
La seva àrea de distribució és extremadament restringida, ja que ocupa només la regió de Los Llanos de Moxos, al nord i l’est de Bolívia. Viu en sabanes i boscos inundables de clima tropical, generalment entre els 200 i 300 metres d’alçària
S’alimenta principalment de fruits i llavors.
Nidifica en forats d’arbres d’escorça dura i palmeres, generalment entre l’agost i el desembre –finals de l’època seca–, on ponen entre dos i cinc ous que coven durant períodes propers als 26 a 28 dies.
De comportament bàsicament gregari com altres guacamais, tot i que es reprodueix de manera solitària. És resident i sedentari a tota l’àrea de distribució.
Aquesta espècie, una de les més amenaçades de la família dels psitàcids, es troba en perill crític a causa de la desforestació i la captura per al tràfic il·legal de mascotes. El seu futur és poc esperançador, ja que dels 1.000 o 1.200 exemplars que es comptaven a principi dels anys vuitanta, avui dia només en queden uns 150, fet que suposa un declivi poblacional excepcionalment preocupant. Actualment es troba en perill crític d’extinció.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.