Història
1888 - L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL AL PARC DE LA CIUTADELLA
Se celebra l'Exposició Universal al recinte del parc de la Ciutadella, el primer gran parc de la Barcelona contemporània, que havia sorgit de la demolició de l'antiga ciutadella, el bastió amb què Felip V va vigilar els barcelonins a partir de la derrota catalana del 1714.
El parc de la Ciutadella va ser dissenyat per Josep Fontserè i va aconseguir descartar definitivament qualsevol pretensió urbanística sobre el solar, fet que va permetre l'existència de l'espai on es va ubicar el Parc Zoològic de Barcelona.
1892 - LA INAUGURACIÓ DEL ZOO DE BARCELONA
El banquer i empresari Lluís Martí-Codolar ofereix la seva col·lecció d’animals exòtics i autòctons a l’Ajuntament de Barcelona. L’alcalde de Barcelona a l’època, Manuel Porcar, aprova l’adquisició dels animals i la seva instal·lació en un recinte de propietat pública, el parc de la Ciutadella.
Per organitzar el nou parc zoològic de la ciutat i tenir cura dels animals es designa director Francesc Darder, veterinari, metge, taxidermista i reconegut amant dels animals. El dia 24 de setembre, festa de la Mercè, el Jardí Zoològic de Barcelona va ser obert al públic.
1893 - EL ZOO COM A ESPAI PÚBLIC PER A LA CIUTADANIA
El Zoo es concep com un espai urbà de caire públic que té com a missió prioritària la conservació de la fauna silvestre, i és per això que la Junta Tècnica del Museu de Ciències Naturals i Jardins Zoològic i Botànic de Barcelona, creada aquest any per l'Ajuntament de la ciutat per fomentar la recerca i el coneixement de la natura, estableix com a objectiu principal garantir el caràcter científic de la institució, a més d'assolir els objectius d’entreteniment i esbarjo per al ciutadà.
1899 - EL ZOO S’ORGANITZA
Es redacta un informe organitzatiu on s’explica la necessitat d’adaptar els museus i parcs municipals per garantir el coneixement de la diversitat faunística catalana i les múltiples aplicacions econòmiques que l’ésser humà pot obtenir dels éssers vius.
En aquesta mateixa data, el Zoo es distribueix en tres grans seccions: primats, animals aquàtics i grans quadrúpedes, a més d'un gran espai dedicat als ànecs i les gallines de diverses varietats, principal font de finançament de la col·lecció amb la venda dels seus ous, cries, plomes o fems.
1906-1909 - EL ZOO ES RENOVA I ES RECUPERA L’ANTIC AQUARI
Sota el mandat de l'alcalde Domènec Joan Sanllehy es crea la Junta de Ciències Naturals amb l’objectiu d’administrar i fomentar les col·leccions científiques municipals, incloent-hi el Parc Zoològic, així com organitzar mitjans de cultura pública relacionats amb les ciències naturals. Es torna a obrir l’antic aquari de la cascada monumental de la Ciutadella amb la incorporació d'un nou laboratori ictiològic dedicat a la cria de peixos, creat com a secció dependent del Parc Zoològic. Dotat de modernes instal·lacions, aquest laboratori de reproducció va produir una notable quantitat de peixos que van servir per al repoblament de rius i estanys de tot el país
1915 - DESPRÉS DE L’AVI, ARRIBA LA JÚLIA
Amb la mort d’un dels animals més emblemàtics del Parc, l'Avi, el primer elefant del Zoo de Barcelona, que ja formava part de la col·lecció originària d'en Martí-Codolar i que es va convertir en una entranyable institució ciutadana protagonista d'autèntiques llegendes urbanes, arriba un altre paquiderm, la Júlia, un regal del virrei del Marroc Muley Hafid que es va convertir en la icona més famosa del Zoo, fins al punt que Àngel Guimerà i el mestre Amadeu Vives li van dedicar un himne que es cantava a les escoles municipals
1918 - FRANCESC DARDER MOR I EL SEU FILL ASSUMEIX LA DIRECCIÓ DEL PARC
Francesc Darder, el primer director del Zoo, mor a causa de la mossegada d’una serp i assumeix la direcció del Parc el seu fill Jeroni, que compta amb la col·laboració del veterinari Pere Màrtir Rossell com a conservador de la col·lecció. Les dificultats econòmiques de la Junta de Ciències Naturals repercuteixen en el funcionament del Parc Zoològic i en el manteniment de les instal·lacions, de manera que es planteja per primer cop el trasllat de les seves instal·lacions cap a un altre indret.
1927 - EL ZOO ES CONVERTEIX EN UN EQUIPAMENT DE PAGAMENT
Per primera vegada en la seva història, l’entrada del Zoo es fa de pagament, una nova font de finançament que permetrà introduir millores en les instal·lacions i guanyar-se el respecte dels visitants. Amb un preu d’entrada de 25 cèntims, els ingressos que es van obtenir amb les taquilles de pagament van superar en poc temps totes les previsions. S’inicia així una gran època que permet la renovació del Zoo: s’incrementa la col·lecció amb la incorporació de nous animals, com una parella de tigres, un tapir o un grup de camells, s’amplia el recinte i es duen a terme millores en les instal·lacions
1931 - L’EVOLUCIÓ CAP A JARDÍ ZOOLÒGIC
Jeroni Darder es jubila i Pere Màrtir Rossell assumeix la direcció en un període marcat per la proclamació de la Segona República. La seva idea, i la del seu successor Ignasi de Sagarra, era concebre el Zoo no com una col·lecció d’animals sinó com un jardí zoològic modern d’estudi de la natura, amb una clara funció social i científica. Aquest caràcter urbà, públic, científic i conservacionista fa que la Junta aprovi uns nous estatus on s’estableix que “la institució té per objecte exhibir, investigar i divulgar els principals tipus biològics que caracteritzen les faunes exòtiques sense menysprear l’exhibició de les espècies i races pròpies del territori, vetllant per la conservació i, per mitjà d’aquestes activitats, estimular el poble al coneixent de la zoologia”. Aquest projecte pretenia canviar d’ubicació el Zoo i traslladar-lo a la muntanya de Montjuïc però, amb l’esclat de la Guerra Civil, el projecte va restar aturat
1936-1950 - LA GUERRA SUMEIX EL ZOO EN LA PENÚRIA
La Guerra Civil espanyola marca l’inici d’una nova etapa del Parc Zoològic, sens dubte la més trista de la seva dilatada història. La manca d'aliments durant el conflicte, que va provocar la mort per inanició d'una bona part dels animals —entre ells l’elefanta Júlia—, els bombardeigs franquistes, que van produir moltes altres baixes a la col·lecció —només el dia 13 de juliol de 1938 van arribar a caure quatre bombes al Parc— i després els anys de la llarga postguerra, amb les seves negatives conseqüències econòmiques, socials i polítiques per al país i per a la ciutat, sumeixen el Zoo en la penúria
1956 - EL RESSORGIMENT DEL ZOO DE BARCELONA
El Zoo va tornar a rebre un impuls important per a la seva modernització amb l’aprovació del projecte de reforma i ampliació sota la direcció d’Antoni Jonch i Cuspinera, una figura que esdevindria cabdal en la història moderna de la col·lecció zoològica barcelonina. Sota el mandat de l’alcalde Josep Ma de Porcioles se substitueixen les tradicionals gàbies per espais més amplis i adequats a les necessitats dels animals, que proven de reproduir el seu hàbitat natural, i s'amplia la superfície del recinte, un fet transcendental que permet guanyar un espai considerable per a la millora de les instal·lacions
1960 - LA CREACIÓ DEL CENTRE D’ADAPTACIÓ D’IKUNDE
S’aproven els nous estatuts del Servei Municipal del Zoo, amb la constitució d’un Consell d’Administració presidit per l’alcalde i integrat per cinc regidors i quatre tècnics, i el Zoo es va convertint en un gran centre zoològic de vocació científica i educativa que comença a ocupar un lloc important en l’àmbit europeu. En aquest procés de modernització, s’emmarca la creació d’un servei veterinari propi i el posicionament del Zoo com una institució capdavantera amb la primera experiència de recerca in situ que comporta la creació del Centre d’Adaptació i Experimentació Animal d’Ikunde, dirigit per Jordi Sabater Pi, a la Guinea Equatorial
1962 - TEMPS DE NEU
La gran nevada a Barcelona del dia de Nadal de 1962 va causar estralls en tota la ciutat, que va quedar pràcticament paralitzada durant uns dies. La temperatura baixa per sota dels -3º C i en alguns barris s’acumulen gruixos de neu de fins a 70 centímetres. El funcionament de tramvies i autobusos va quedar anul·lat i serveis municipals com el de recollida d’escombraries van quedar inoperants. El Zoo també en paga les conseqüències i algunes espècies, especialment les originàries de països càlids, se’n veuen afectades. Malgrat els esforços dels treballadors del Zoo, durant aquells dies moren molts animals de fred
1963 - LA NOVA SABANA AFRICANA ES FA REALITAT
Començada l’any 1962, s’acaba la construcció de l’espectacular instal·lació anomenada Gran Fauna Africana. Amb una superfície de quasi 8.000 m2 i formada per una sèrie de plataformes en forma de penínsules totalment envoltades d’aigua, allotja una gran representació d’espècies característiques de la sabana africana: elefants, búfals, hipopòtams, rinoceronts, zebres, girafes, cudús, nyus i diferents espècies d’aus. L’observació del conjunt, que es fa a peu pla o des d’una passarel·la elevada que envolta tot el seu perímetre, resulta innovadora perquè produeix en el visitant la impressió que no hi ha separació entre les diferents instal·lacions.
1966 - ARRIBA EN FLOQUET DE NEU
El dia 1 d’octubre de 1966 uns indígenes van portar al Centre d’Ikunde, a la Guinea Equatorial, un petit goril·la albí, de pelatge blanc i pell rosada, en molt mal estat de salut. El director del Centre, Jordi Sabater Pi, conscient de la seva importància, l’acull per tal de facilitar la seva recuperació i, un cop es troba en bones condicions, l’envia al Zoo de Barcelona, on arriba el dia 1 de novembre d’aquell mateix any.
Va rebre el nom de Floquet de Neu; aquesta adquisició va fer ràpidament la volta al món, en bona part gràcies al fet de ser portada de la prestigiosa revista de viatges National Geographic, i va proporcionar des del primer moment un reconegut prestigi universal al nostre Zoo.
1968 - ES POSA EN FUNCIONAMENT EL PROJECTE DE PAVELLÓ DE DOFINS I L’AQUARAMA
Com a un signe més de la modernitat que impulsa la direcció d’Antoni Jonch, a la primeria de la dècada de 1960 es planteja per primera vegada la possibilitat d’exhibir dofins al nostre Zoo. Aquest projecte es consolidarà i tindrà la seva culminació el dia de la Mercè de 1968 amb la inauguració del darrer component, el pavelló cobert. El conjunt del que serà un dels primers dofinaris d’Europa està format per dues instal·lacions: una de tancada per a l’hivern, amb grades encarades a una piscina principal, i una d’oberta, de forma circular, amb un gran tanc central a l’aire lliure i dues plantes dedicades a l’exhibició de peixos al seu voltant
1972 - EL TERRARI I L’AVIARI OBREN LES PORTES
Inaugurats el mes de juliol de 1972, aquests dos edificis singulars permeten el manteniment d’espècies tropicals que necessiten unes condicions ambientals controlades al llarg de tot l’any. L’Aviari, d’una planta i amb 4.200 m2 de superfície, disposa de l’equipament necessari per mantenir una completa col·lecció d’aus de diferents selves tropicals del món amb la climatització adequada, de la mateixa manera que passa al Terrari, de 1.200 m2. Per la seva banda, aquesta instal·lació disposa de dues plantes, la primera es dedica a la presentació d’una àmplia varietat d’amfibis i rèptils tropicals al visitant i la segona és d’ús intern tècnic i d’aprofitament educatiu per a les escoles
1975 - L’EDUCACIÓ, UN DELS PILARS DEL ZOO
S’inaugura el Departament d’Educació del Zoo, aleshores denominat Escuela Teórico Práctica, un dels primers d’Europa i el primer que va existir a Espanya. Des de l’inici, va dirigir els seus esforços vers els centres educatius reglats i també a tot tipus de públic interessat en la temàtica animal i naturalista, primordialment els estudiants universitaris. Al començament, les visites comentades per a escolars i els cursos de divulgació zoològica van centrar les tasques del Departament. Més endavant, amb el pas dels anys, l’oferta educativa del Zoo de Barcelona es va anar diversificant, ampliant i adaptant als nous temps i tendències
1983 - ARRIBA L’ORCA ULISSES
El Zoo dóna la benvinguda a un dels animals que ha estat més estimat pels visitants del Zoo en els darrers anys: l'orca Ulisses, que en poc temps es va convertir en una de les estrelles indiscutibles del Parc Zoològic. Capturat l'any 1980 als mars d'Islàndia, aquest jove mascle d'un dels mamífers més grans i poderosos del món va arribar primer a les instal·lacions d'una empresa zoològica privada situada al Vendrell, que al cap de dos anys no podia ja mantenir l'animal en les condicions adequades. La seva nova llar va ser el Zoo de Barcelona i durant onze anys va viure al gran tanc de l'Aquarama en companyia dels dofins; en aquest temps va aconseguir guanyar-se el cor de tots els barcelonins
1985 - EL ZOO, SOCIETAT PRIVADA MUNICIPAL
Es jubila el director del Zoo, Antoni Jonch, una figura inseparable de la història recent del Parc Zoològic de Barcelona, dels seus canvis i de la seva evolució conceptual.
Aquell mateix any, el Parc deixa de dependre del Servei Municipal de Parcs i Jardins, amb el qual havia estat fusionat des de l'any 1968, per convertir-se en una societat privada municipal. Aquesta nova societat aconsegueix el rellançament del Parc Zoològic i la potenciació dels seus lligams internacionals. Es milloren els recursos econòmics i s’implanta la fórmula de patrocini del Zoo per part d’empreses privades
1989 - EL ZOO INICIA UNA PROFUNDA RENOVACIÓ GENERAL
Es produeix un canvi d’estratègia i una nova etapa per als zoos d’arreu del món. Es crea l’Associació Mundial de Zoos i Aquaris (WAZA), que reivindica els principis i les pràctiques sobre el maneig correcte dels animals i el seu benestar. El Zoo de Barcelona comparteix aquesta filosofia i l’aplica, així arriba a encapçalar l’Associació Espanyola de Zoos i Aquaris (AEZA) d’aquella època.
Seguint la filosofia de la WAZA, a partir d’aquest moment el Zoo millora el seu espai i l’observació per part dels visitants amb la remodelació de la Granja o Zoo Infantil, on els nens poden estar en contacte directe amb els animals, l’Ocellera de vol de Doñana, habitada per fauna i flora autòctona, la Galeria dels Petits Primats, la Casa dels Titins, el complex dels felins i l’ampliació del servei veterinari
1992 - EL ZOO CELEBRA EL SEU CENTENARI
Un segle de relació intensa amb la ciutat. El mes de setembre del 1992, l'any de les Olimpíades, el Zoo celebra el seu centenari amb un acte commemoratiu presidit pel l'alcalde, Pasqual Maragall. En el transcurs de les celebracions de l'efemèride, cal destacar actes com la inauguració de l'escultura d'un lleó ajagut, obra feta per a l'Exposició Universal de 1988, cedida pel Museu Nacional d'Art de Catalunya i que es troba situada davant de l'Aquarama, la concepció de l'exposició "Zoo 100 anys", que informa el públic cronològicament sobre l'origen i l'evolució de la institució, i l'edició del llibre El Parc Zoològic de Barcelona. Cent anys d'història, obra d'Emili Pons
1994-1999 - EL ZOO ES RENOVA MENTRE L’ULISSES MARXA
Marxa l’orca Ulisses cap al Sea World de San Diego, als Estats Units, però al Zoo arriben moltes espècies noves: babirusses, formiguers gegants, anoes, pandes vermells, licaons, panteres de les neus, oques de Hawaii, bongos i fins i tot una parella de coales, cedida durant uns mesos pel Zoo de San Diego, la primera vegada que es pot veure aquest animal a Espanya. És un període de gran activitat en la construcció de noves instal·lacions com la del baobab de Madagascar, la de les tortugues gegants, la dels guepards o la dels gossets de les praderies, però també es remodelen moltes altres com la dels goril·les o la dels cocodrils del Terrari
2002 - EL ZOO ACULL EL XIX CONGRÉS ANUAL DE L’EAZA
Del 17 al 22 de setembre, el Zoo de Barcelona va ser l’amfitrió del XIX Congrés Anual de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA), la primera vegada que aquesta prestigiosa institució internacional es reunia a Espanya. Hi van assistir 520 experts de més de 200 zoos i aquaris provinents de 35 països, un rècord de participació.
Aquest any també es renoven moltes instal·lacions: la piscina dels lleons marins es remodela amb pedra artificial, els hipopòtams pigmeus estrenen llacs, les muntanyes de Montserrat es restauren per dedicar l’espai a la fauna ibèrica, s’amplien amb illes a l’aire lliure les instal·lacions interiors dels titins i es renova quasi totalment l’Aviari amb una important col·lecció d’aus representatives de les selves tropicals del món.
2003 - ADÉU FLOQUET, FINS SEMPRE
El dia 24 de novembre mor en Floquet de Neu a causa d’un càncer de pell. Nascut a la Guinea Equatorial, l’únic goril·la albí que s’ha conegut mai fins ara va viure 37 anys al Parc Zoològic i es va convertir en un autèntic símbol internacional de la nostra institució i de la pròpia ciutat de Barcelona. Va ser també un pare prolífic, que va tenir una nombrosa descendència de fins a 21 fills, així mateix va arribar a ser avi: la Nimba i la Batanga, les seves primeres nétes, van néixer al Zoo l’any 1989. El seu record i la seva llegenda, com bona part de la seva família, romanen ben vius entre nosaltres.
2004 - L’ESPAI GORIL·LES, EN MEMÒRIA D’EN FLOQUET DE NEU
Dedicat a tots els goril·les del món i en especial a en Floquet de Neu, l’Espai Goril·les és una exposició de 200 m2 que pretén recollir tot el coneixement que tenim sobre els goril·les. Està estructurada en cinc grans apartats: la primera visió dels goril·les que va tenir l’home; els primers estudiosos dels goril·les a la natura, entre ells Jordi Sabater Pi; la història d’en Floquet de Neu; la biologia, genètica i capacitat d’aprenentatge de l’espècie, i finalment el seu estat de conservació i les accions que es porten a terme arreu del món per assegurar-la
2008 - NOVES INSTAL·LACIONS PER A GUACAMAIS AL ZOO
Es construeixen tretze nous habitacles per a guacamais i altres psitàcids al Palmerar del Zoo, un espai de vegetació frondosa i tropical que es caracteritza per tenir palmeres de gran altura i densa vegetació arbustiva. Amb un disseny atrevit de tubs verticals i llistons de fusta de diferents colors, cada instal·lació té una superfície total de 21,5 m2, amb una part visible pel públic a través de vidres, una zona de dormitoris no visible des de l’exterior i un ampli passadís de manteniment.
Presentació del Consell Assessor del Zoo, format per deu experts en el camp de la biologia, la física i altres ciències, de caràcter consultiu i de suport, que assessora, impulsa i valida propostes en el camp de l’educació, la conservació i la recerca
2009 - NEIX EL PROGRAMA DE RECERCA I CONSERVACIÓ DEL ZOO
El Zoo de Barcelona impulsa un ambiciós Programa de Recerca i Conservació (PRIC), com a pilars bàsics de la nostra institució. Està plantejat seguint les directrius i estratègies d’actuació establertes pels comitès de recerca de la WAZA (Associació Mundial de Zoos i Aquaris) i de l’EAZA (Associació Europea de Zoos i Aquaris) i prova de satisfer alhora les demandes de la nostra societat. La recerca, quan els zoos l’apliquen a la conservació de les espècies i, per tant, a la preservació de la biodiversitat del planeta, és una de les eines més importants per garantir el seu futur. Les principals línies d’actuació són els programes marc i els programes específics de col·laboració amb altres entitats per a projectes de recerca, així com la convocatòria anual de la beca
2010 - TERRA DE DRAGONS: NOVA INSTAL·LACIÓ DE DRAGONS DE KOMODO
S’inaugura la instal·lació Terra de Dragons, un complex que recrea l’hàbitat dels dragons de Komodo, els sauris més grans del món. Amb un disseny totalment original per a aquest tipus d’animals pel seu concepte i per la seva presentació als visitants, amb els dragons viuen en diferents espais diverses espècies indonèsies com els mutjacks, els coloms de Nicobar, els coloms imperials o els pardals de Java. Les característiques tècniques del recinte, com els sostres retràctils per deixar passar els raigs solars o la humidificació en forma de boira, garanteixen el benestar dels animals i, al final del recorregut, hi ha un centre d’interpretació amb una projecció audiovisual que compta amb un equipament d’àudio 3D
2011 - EL ZOO GUANYA ESPAI I MILLORA LA INSTAL·LACIÓ DELS ELEFANTS
S'incorpora al recinte del Zoo una nova àrea de 5.700 m2, que fins ara ocupava el Circuit d'Educació Viària de la Guàrdia Urbana, al parc de la Ciutadella; es tracta de la primera ampliació de la nostra institució des de fa 48 anys. En aquesta nova zona, s'hi han instal·lat dues espècies autòctones amenaçades, el voltor negre i el trencalòs, que per primera vegada forma part de la col·lecció. Cal destacar també l'àmplia zona enjardinada i l'escultura Conjunt d'antílops, dedicada a Walt Disney, originalment ubicada davant de les antigues taquilles de la Ciutadella.
Es remodela la instal·lació dels elefants africans, amb la incorporació d’uns nous dormitoris de 440 m2 de superfície i estructura lleugera que deixa entrar molta llum natural i permet als animals veure l’exterior
2012 - ES COMMEMORA EL 120è ANIVERSARI DEL ZOO I ES CREA LA FUNDACIÓ BARCELONA ZOO
Amb la inauguració de l’exposició fotogràfica 1892/2012. L’evolució del Zoo: de l’exhibició al coneixement, comença la posada en marxa de les nombroses activitats programades al llarg de l’any per celebrar el 120è aniversari de l’obertura del Parc Zoològic de Barcelona, el dia de la Mercè de l’any 1892.
En l’àmbit del nou Pla Estratègic 2012-2020, establert per consolidar el Zoo com a centre de conservació i recerca del segle XXI, es posa en marxa la Fundació Barcelona Zoo, que serà l’encarregada de desenvolupar els objectius i els projectes de conservació ex situ i in situ endegats pel Programa de Recerca i Conservació del Zoo
2013 - NOVA INSTAL·LACIÓ PER ALS TRITONS DEL MONTSENY
S’obre al públic la nova instal·lació dels tritons del Montseny, el vertebrat endèmic més amenaçat de Catalunya, dissenyada amb uns sistemes d’aquaris que mantenen un elevat volum d’aigua refrigerada en circulació constant per tal de simular les condicions ambientals dels torrents del Montseny i aconseguir la reproducció de l’espècie.
S’inauguren també la remodelació de la instal·lació dels hipopòtams, que disposa d’un gran llac de compartiments divisibles i d’un nou sistema de filtració que comporta un important estalvi d’aigua, i la nova instal·lació de les mangostes ratllades, que ha adaptat l’antiga instal·lació dels guanacs per oferir un espai que ofereix diferents punts de visió, un enjardinament que recrea la vegetació de la sabana africana i una xarxa de galeries subterrànies com les que construeixen els animals a la natura.
En una nova fase de la transformació del gran complex de la sabana africana es duplica la superfície total de la instal·lació dels elefants fins als 3.200 m2
2014 - S’AMPLIEN ELS ESPAIS DE LES TORTUGUES GEGANTS I DELS TITINS
La instal·lació de les tortugues gegants s’amplia gairebé el doble amb un nou pati entapissat de gespa i un nou dormitori que permet observar els animals els dies que les baixes temperatures fan que no puguin sortir a l’exterior.
Es remodelen les instal·lacions exteriors dels titins, que guanyen un important espai en desaparèixer la ria que separava els animals del públic, que ha estat substituïda per una tanca i un mirador amb una gran paret de vidre
2015 - CONTINUA LA RENOVACIÓ DEL ZOO AMB LES NOVES INSTAL·LACIONS DELS ORANGUTANS, LES GIRAFES I ELS DRILS
S’inaugura la nova instal·lació dels orangutans de Borneo, amb un total de 1.000 m2 dividits en quatre zones connectades entre elles: dos espais tancats amb condicions climàtiques controlades de 103 i 56 m2 respectivament i dos espais exteriors naturalitzats de 453 i 216 m2, que disposen de diferents estructures, suports i elements aeris que permeten una bona ocupació i utilització de l’espai disponible per part dels animals. Les quatre zones són visibles pel públic des de diferents punts d’observació, entre els quals destaca l’ampli mirador central.
Integrada dins l’espai del nou bioma de la sabana del Sahel, les girafes estrenen una nova instal·lació, que té una superfície total de gairebé 1.350 m2 entre el pati i els dormitoris, que tenen una alçària mínima de 7,6 m per permetre als animals moure’s amb total comoditat.
Els drils han ocupat també la seva nova instal·lació, en l’espai on fins ara vivien les cabres salvatges, amb un gran pati central i uns dormitoris climatitzats que disposen d’una gran paret de vidre que permet observar els animals els dies que la climatologia no els deixa sortir a l’exterior
2016 - REMODELACIÓ DEL DELFINARI I DE LA GRANJA DEL ZOO, CREACIÓ DE L’EQUIP DE TREBALL PER DEFINIR EL NOU MODEL DE ZOO i NOVES INSTAL·LACIONS DE MANGABEIS I JOCS INFANTILS
Es remodela la zona de públic del delfinari i el Zoo deixa de fer les tradicionals sessions educatives programades en un horari determinat per passar a tenir una instal·lació en què el públic pot observar de manera continuada el dia a dia dels dofins en una visualització més semblant a la que es fa amb la resta d’espècies del Zoo.
S’inicia la reforma de la Granja del Zoo per potenciar-ne la vesant educativa i augmentar de manera significativa les activitats educatives que s’hi porten a terme per tal que les famílies i els infants aprenguin jugant.
S’inaugura la nova instal·lació dels mangabeis de coroneta blanca, una espècie amb la qual el Zoo de Barcelona desenvolupa un important programa de conservació en l’àmbit de l’EAZA, i una nova àrea de jocs infantils inclusius dissenyats per poder ser utilitzats per persones amb necessitats especials.
A principis de l’any 2016 l’Ajuntament de Barcelona crea una equip de treball per definir el nou model de futur del Zoo de Barcelona. Aquest equip de treball el conformen quaranta membres, representants dels diferents partits polítics i de les principals associacions animalistes, científics i experts en l’àmbit zoològic, representants de l’associació de veïns de Barcelona, tècnics del Zoo i representants dels treballadors