La llúdria gegant (Pteronura brasiliensis) va ser una espècie àmpliament distribuïda a l’Amèrica del Sud des del nord de l’Argentina fins a Colòmbia i Veneçuela. Tanmateix, la intensa cacera de la qual van ser objectes per comercialitzar-ne la pell a les dècades dels anys cinquanta i seixanta, va portar al col·lapse a aquesta espècie i va originar-ne l'extinció geogràfica en una bona part del seu rang de distribució original. Aquestes circumstàncies l’han portada a estar protegida en molts països com Colòmbia, i també a estar catalogada per l’UICN com a espècie en perill (EN).

A principis del segle XXI, la Fundació Omacha va liderar un programa d’investigació a l'extrem més oriental del departament del Vichada, a la zona d’influència de Puerto Carreño, conca del riu Orinoco, Colòmbia, gràcies al qual es va evidenciar la importància d’aquesta àrea per a la conservació de les llúdries gegants, fet que va portar a formular, l’any 2008, un “Pla de maneig per a espècies amenaçades de la reserva de Biosfera El Tuparro”, en el qual està inclosa aquesta espècie. Des d’aleshores, es fa, al menys, un monitoratge a la reserva natural Bojonawi (conca del riu Orinoco, Colòmbia), amb una periodicitat d’entre 3 i 5 anys.

Aquest projecte pretén donar continuïtat al programa esmentat de monitoratge per determinar l’estat poblacional, l’ecologia, activitats impactants i estratègies de maneig per a l'espècie Pteronura brasilensis a la reserva Bojonawi i la conca baixa del riu Bita.

Els objectius específics del projecte són els següents:

• Caracteritzar els grups i individus de l'espècie Pteronura brasilensis a l’àrea d’estudi.

• Establir la distribució de l'espècie a l’àrea d’estudi.

• Establir la dieta de la llúdria gegant als diferents rius i canals de la zona d’estudi.

• Estudiar el coneixement, la percepció i els usos que la població humana dona a la llúdria gegant a l’àrea d’influència de Puerto Carreño.

• Establir i publicar un “Protocol de maneig i rehabilitació de llúdries decomissades”.

La distribució i la mida poblacional s'estimaran mitjançant la realització de transsectes sistemàtics, i no sistemàtics, en barca de motor, canoa o a peu per vores de rius i canals. S’identificaran els grups i els individus que els formen gràcies a les fotografies obtingudes en albiraments directes de l’espècie, que es basaran en informació recollida amb campanyes de fotoparany situades als caus localitzats. S'avaluaran les espècies que componen la dieta de l’espècie mitjançant la comparació de restes òssies i escates col·lectades als seus caus amb col·leccions de referència, i es faran entrevistes a la població local per avaluar la percepció i el coneixement de l’espècie.