Búfal nan
És la subspècie de búfal cafre adaptada a la vida a l’interior de les selves plujoses africanes. De petita grandària en comparació amb el seu gran parent de la sabana, es distingeix també pel color vermell del pelatge.
Viu en petits ramats de no més de 20 individus, que solen estar formats per un sol mascle adult, les femelles i les seves cries. Com en el cas del búfal de sabana, són també comuns els animals solitaris i els grups constituïts tan sols per mascles joves.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Selves de plana de la República Democràtica del Congo, Gabon, la República del Congo, el sud del Camerun, el sud de Nigèria, Guinea Equatorial i les illes de Sao Tomé i Príncipe. Petites poblacions aïllades al centre i l'oest d'Angola.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
És el més petit i lleuger dels búfals africans, com a adaptació a la vida a la selva, que requereix un cos petit i compacte per tal d’endinsar-se entre la vegetació. Té el pelatge més llarg i d’una tonalitat marró més rogenca que el búfal de sabana, tot i que els búfals nans més vells poden adquirir un color marró fosc. Les banyes són d’una grandària més petita que les del búfal de sabana i no estan tan corbades cap a baix.
Habita les selves plujoses de plana del centre d'Àfrica i es mou amb preferència per les clarianes i cursos d'aigua que s'obren al seu interior.
S’alimenta d’herba, brots tendres, canyes, plantes aquàtiques i fulles.
La gestació dura gairebé un any i el període reproductor no és estacional, sinó que es pot presentar en qualsevol època de l’any. Durant les primeres setmanes de vida, el petit i la mare es mantenen al marge del grup i la femella es mostra especialment agressiva davant de qualsevol perill.
A diferència del seu parent de sabana, que pot formar grans ramats de centenars d’exemplars, el búfal nan acostuma a viure en petits grups familiars de quatre o cinc individus, i els ramats més nombrosos que s’agrupen en determinades circumstàncies no solen superar la vintena d’animals. Atesa la grandària i el caràcter agressiu, té molts pocs depredadors, de manera que, a part de l’ésser humà, només els lleons i els cocodrils poden resultar perillosos per a aquests animals.
Malgrat que encara és comú en algunes zones, especialment a l’interior dels parcs, reserves i altres àrees protegides, les darreres dècades les poblacions han sofert una considerable davallada a causa de la desforestació de les selves, l’excés de caça per al mercat de la “carn de selva”, l’aparició de malalties com l’àntrax, la pesta bovina o la tuberculosi bovina transmesa pel bestiar domèstic i l’extensió de les explotacions mineres i petrolíferes dins del seu hàbitat. De fet, ja s’ha extingit de països com Libèria, la Costa d’Ivori, Ghana, el Togo o el Benín.
Alguns autors consideren que el búfal nan és una espècie diferenciada, Syncerus nanus, i no tan sols una subespècie del búfal cafre Syncerus caffer.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’ESB de la subespècie.
