Conífera de tronc sovint tortuós, amb la capçada força irregular i poc densa. Produeix pinyes en abundància, estretes i apuntades, que no maduren fins a la tardor del segon any. Aquestes pinyes perduren llarg temps a la branca i per això els exemplars vells n'estan carregats. És un dels arbres més estesos i característics de la terra baixa mediterrània, on ha anat prenent territori a l'alzinar.

Té una gran capacitat de regenerar-se després d'un incendi gràcies a la disseminació de les llavors en esclatar les pinyes durant o després del pas del foc. Antigament, a Catalunya, una branca de pi penjada a la porta d'una casa indicava que s'hi venia vi.