El Zoo de Barcelona és un dels indrets de la ciutat on es pot veure una vegetació més variada, creixent sense restriccions i desenvolupant-se plenament. No es fàcil trobar arbres centenaris en una ciutat que a finals del segle XIX quasi no tenia jardins!

Al recinte del Zoo, de fet, hi ha més de 1300 arbres de 332 espècies vegetals, entre arbres (1024), palmeres (293) i arbustos. Moltes d’aquestes espècies no són originaries de Catalunya, ni tan sols de les regions mediterrànies, sinó que venen d’arreu del món, ja que el clima de Barcelona facilita la supervivència de moltes espècies que no es possible veure més al nord. Així, moltes d’elles són ben rares i excepcionals, com el bucaré originari d’Amèrica del Sud, amb les seves magnifiques flors vermelles el mes de maig, els oms, els ginkos, el cedre del Líban, els podocarps o el pitòspor de Madeira, planta raríssima a la natura i extingida a les Illes Canàries.

Més enllà del seu caràcter ornamental, la vegetació del Zoo és una eina de desenvolupament de comportaments naturals i enriquiment animal, que permet configurar cada instal·lació en un petit hàbitat que recorda el propi de cada espècie i incrementa el benestar dels animals. D’aquesta manera, el visitant pot comprendre el valor de la diversitat biològica de la fauna i la flora i les relacions complexes que es produeixen entre les diferents espècies.

Quines plantes exòtiques pots veure al Zoo?

El Zoo té editada una Guia que s’endinsa en la seva dimensió vegetal a partir de la selecció dels 50 arbres i 50 arbustos més representatius, incloent fitxes completes i mapes de distribució per facilitar la localització dels diferents exemplars. Per a cada espècie inclou dibuixos, fotografies, característiques principals, denominació, area de distribució i tipus de fulla, de fruit i de flor, entre d’altres aspectes. La Guia es completa amb quatre annexes que aprofundeixen en aspectes històrics, botànics i de relació entre plantes i animals.

Algunes de les més interessants són:

• Ginkgo (Ginko biloba): se’n coneixen restes fòssils des del Juràssic, i és de les poques espècies que ha sobreviscut fins als nostres dies. És un arbre amb capçada piramidal i fulles en forma de ventall, que només es conserva salvatge en boscos asiàtics.

• Cedre del líban (Cedrus libani): Conífera de port majestuós, amb branques horitzontals i fulles semblants a les dels pins. És originari del Líban, on està representat a la seva bandera. La fusta és una de les més fortes i aromàtiques, i s'ha utilitzat per a la construcció des de l'antiguitat. La llegenda diu que, juntament amb el xiprer, va servir per construir el temple de Salomó.

• Eritrina de Jujuy (Erythrina falcata): l’atractiu principal d’aquest arbre tropical són les seves flors vermelles, que neixen a la primavera i es disposen agrupades en branques laterals. D’aquesta espècie concreta només n’hi ha 2 exemplars a Barcelona, el del Zoo i un altre a Montjuic.

• Pitòspor de Madeira (Pittosporum coriaceum): aquest arbust de fulles perennes i flors blanques-groguenques, es troba només a les illes portugueses de Madeira degut a la seva extinció a les Canàries. És una planta extremadament rara i es troba en perill crític d’extinció.

• Ciques (Cycas revoluta): És una de les poques espècies que queden d'una família que es va originar al Triàsic i que va ser molt nombrosa fa 200 milions d'anys. Tot i que sembla una palmera, en realitat és una gimnosperma i, per tant, està emparentada amb les coníferes i el ginkgo. Té unes fulles d’un color tan fosc i brillant que semblen material plàstic.

T’animes a fer un recorregut botànic pel Zoo?