T’ho expliquem en aquest vídeo!
També pots viure en directe l’alliberament de 8 gaseles en aquest audiovisual 360º!
En els últims deu anys, el Conrad Enseñat, conservador de mamífers, i l’Hugo Fernández, cap veterinari, han viatjat moltes vegades al Senegal per treballar en el projecte de conservació de la gasela dorcas (Gazella dorcas) iniciat els anys 70 del segle passat pel CSIC (Consejo superior de investigaciones científicas). L’experiència i els coneixements desenvolupats al voltant dels projectes de cria en captivitat als zoos resulten cabdals per a l’èxit dels programes de conservació a la natura (in situ). Per això, tècnics de zoos són reconeguts com a experts necessaris en els programes de reintroducció, com és el cas del Conrad i l’Hugo a l’àmbit sahelo-saharià i en especial amb aquest petit ungulat, d’aspecte elegant i delicat, i molt amenaçat. El treball sobre el terreny és una part de la seva feina que requereix esforç i dedicació, però que també proporciona moltes satisfaccions. Poder contribuir a la reintroducció d’una espècie gairebé extingida juntament amb les comunitats locals i viure-ho en primera persona no té preu per a les persones que han fet de la protecció de la fauna la seva professió i una part molt important de les seves vides.
A petició de la Direcció de Parcs Naturals de Senegal, a finals de l’any passat, l’Hugo i el Conrad, acompanyant com sempre la Teresa Abáigar de la Estación experimental de zonas áridas del CSIC, van fer un nou viatge al nord del Senegal, en ple Sahel. L’équipe espagnol, com se’ls anomena allà, tenien aquest cop una missió important: el trasllat de 8 exemplars des de la petita reserva d’adaptació de Guembeul, on es reprodueix l’espècie en semicaptivitat, fins a la seva nova llar a la Réserve de Faune de Ferlo Nord, una extensa zona protegida de més de 6.000 km2 al costat del poblet de Katané. Aquest viatge ha significat la represa del projecte de reintroducció després d’un parèntesi per resoldre alguns problemes sanitaris al centre de Guembeul que l’equip del Zoo conjuntament amb els veterinaris senegalesos han aconseguit controlar.
La primera feina que els esperava era seleccionar les gaseles, que un cop capturades havien de rebre els tractaments i passar les proves prescrites per les autoritats sanitàries. El transport es va fer en caixes a les quals es van adaptar càmeres de visió infrarroja per al control i supervisió dels animals durant el trasllat. L’expedició va emprendre al vespre la ruta nocturna fins a Katané, 8 hores de carretera a marxa lenta amb un final feliç: l’arribada de totes les gaseles en bon estat de salut i l’alliberament al seu hàbitat per reforçar la població ja existent. Des que es va iniciar el projecte, s’hi han reintroduït 32 exemplars.
Una part molt important del projecte és la sensibilització de la població local, d’ètnia peuhl encara bastant aïllada i que conserva gairebé intactes els seus costums i tradicions, com la popular Festa de la gasela. Aquest cop, i amb motiu de l’arribada dels nous exemplars, es va organitzar aquesta festa amb tots els habitants de Katané, i altres poblats de la zona: la cirereta del viatge! La sensibilització ha abastat també altres activitats, inclosa la contribució del Zoo en material i suport educatiu divers.
La relació establerta després de tots aquests anys ha fet que el vincle amb el poble i l’escola de Katané trascendeixi les relacions professionals. La Teresa, l’Hugo i el Conrad són sempre esperats i rebuts com amics, i coneixen gairebé tothom. A més, l’escola de Katané i una escola de Barcelona, l’Institut Escola Costa i Llobera, fa temps que desenvolupen activitats de germanor, i els alumnes d’un i altre continent intercanvien i comparteixen creacions i vivències.
Nous projectes per protegir la fauna del Sahel al Senegal
Després d’anys desenvolupant un paper molt actiu en el projecte de reintroducció de les gaseles dorcas coordinat pel CSIC, el Zoo de Barcelona ha adquirit “la majoria d’edat” i ha iniciat contactes directes amb la Direction des Parcs Nationaux del Senegal per liderar al Senegal nous programes de conservació d’altres espècies en greu perill com la gasela mhorr (Nanger dama mhorr), l’òrix blanc (Oryx dammah) i la tortuga d’esperons africana (Geochelone sulcata). El viatge va servir per mantenir reunions en aquesta direcció amb els reponsables senegalesos, molt interessats a posar en marxa nous programes de conservació de la fauna que són, a més, la manera més efectiva de preservar també la flora local i combatre la desertització, ja que altres mètodes, com la reforestació no han tingut gaire èxit.
Conservació ex situ: El Sahel del Zoo
Amb la construcció d’una nova àrea destinada al Sahel, el Zoo de Barcelona s’ha involucrat decididament en la divulgació de la realitat i problemes de conservació d’aquesta banda que travessa Àfrica d’est a oest per sota del desert i que és extremament sensible a les sequeres i, per tant, al canvi climàtic.
Els animals que l’habiten han estat caçats des de fa molt temps, però ha estat en el darrer segle, amb la introducció d’armes de foc, que s’han produït i es continuen produint extincions d’espècies abans àmpliament distribuïdes.
Algunes d’aquestes les podeu veure a la nova Sabana-Sahel del Zoo, com la girafa, de la qual només en queda una única petita població al Sahel -- concretament al Níger-- o l’elefant, amb la darrera població saheliana en una àrea en conflicte de Mali. I ben aviat s’hi podrà veure també el lleó, abans present a tot el Sahel i que ara només es pot trobar en poblacions petites i aïllades. I per suposat, la gasela dorcas i la tortuga d’esperons africana, la tortuga continental més gran i exclusiva del Sahel, també en franca regressió i amb projectes de reintroducció.
En un futur, aquest espai inclourà també altres espècies com la gasela dama mhorr o l’òrix Blanc, espècies extintes en llibertat i actualment ubicades en altres parts del zoo.
De fet, les girafes, les gaseles i les tortugues d’esperons viuen des de fa poc juntes a la mateixa instal·lació del Zoo, com ho fan a la natura. Associar-les permet presentar de manera més real les espècies que es troben al Sahel formant agrupacions d’animals diversos que comparteixen espai i recursos per tal que els visitants puguin entendre millor la complexitat d’aquest hàbitat.
La flora del Sahel
A l’igual que la fauna saheliana, les plantes que componen la seva flora són úniques i estan específicament adaptades a les condicions geològiques i climàtiques del Sahel, per exemple amb llavors capaces de sobreviure anys fins que arribi la tan desitjada pluja. Per això, gràcies a la col·laboració amb el Jardí Botànic de Barcelona, el nou hàbitat de Sabana-Sahel del Zoo inclou una representació de la vegetació, especialment d’acàcies, que es poden trobar al Sahel i que consituexen una importantíssima part d’aquest fràgil ecosistema.
Imatges impactants per a la difusió del projecte
Àlex Mas i Joan de la Malla (Wildlife Photographer of the year en la modalitat Wildlife Photojournalism del 2018), de l’agència de comunicació científica Incognita, van acompanyar l’equip del projecte en aquest darrer viatge per enregistrar l’experiència del nou alliberament. El passat 16 de novembre, es va convocar al Zoo una roda de premsa per explicar els 10 anys d’aquest exitós projecte de reintroducció i es van llançar a les xarxes socials els breus audiovisuals elaborats per Incognita que pots veure clicant els enllaços de l’inici d’aquest article. No te’ls perdis!