Foto: El José Mª Santamaría i l'Àlex Zubero amb les elefantes del Zoo.
Al Zoo de Barcelona, hi viu un grup de tres elefantes africanes (Loxodonta africana), una espècie en perill d’extinció, provinents totes elles de centres diferents però que van arribar al Zoo de Barcelona en circumstàncies similars: totes tres s’havien quedat soles o havien estat rebutjades pel seu grup.
Re-socialitzar la Yoyo, la Susi i la Bully, que són els seus noms, va ser un gran repte, però el Zoo va decidir treballar pel seu benestar i acollir-les, posant-hi tots els seus coneixements i un gran esforç per part del seu personal. Com que de joves havien estat separades del seu grup, va caldre ajudar-les reforçant els comportaments socials imprescindibles i esperar el moment adequat per aconseguir que, poc a poc, tinguessin ganes d’estar juntes i formessin un grup cohesionat. Va ser un procés curós i llarg que va durar mes d’un any.
Durant aquest període, equip tècnic, veterinaris i cuidadors van tenir cura no només de la salut física sinó també de l’estat emocional dels animals, ja que van arribar al nostre Zoo amb alguns problemes mèdics i comportamentals. Per fer-ho el millor possible, el Zoo va contactar un dels millors experts en elefants cuidats per humans del món, l’Alan Roocroft, per assessorar l’equip de Barcelona. Finalment, i després de molta feina, el maig del 2013 vam poder ajuntar les tres elefantes, que van establir un grup social, tocant-se i acaronant-se amb les seves trompes des del primer moment. Des d’aquell moment, són amigues inseparables i se les pot veure juntes menjant i socialitzant, això sí, sense oblidar mai qui mana en el grup i té per tant sempre la prioritat.
La Susi és la més tranquil·la de totes i no en coneixem l’edat exacta, tot i que creiem que és la més gran i que té com a mínim uns 50 anys. Va ser capturada a la natura per anar a un circ. Finalment es va quedar sola a la darrera institució on vivia, i va ser acollida al nostre Zoo, on porta ja gairebé 15 anys.
La Yoyo té una història molt similar i creiem que té també uns 50 anys pel cap baix. És la cap del grup i malauradament durant una gran part de la seva vida va estar encadenada, cosa que li ha deixat lesions físiques i psíquiques (estereotípies), i de vegades se la veu movent el cap d’una banda a l’altra, que és l’únic moviment que podia fer quan estava lligada. Actualment, gràcies a la dedicació del personal del Zoo, després de 10 anys amb nosaltres, s’ha aconseguit controlar-ne els problemes físics i disminuir molt les estereotípies amb les quals va arribar.
La Bully va ser l’última a unir-se a la família i és la més jove. Tampoc en sabem l’edat exacta, però per la informació que tenim, deu estar prop dels 40. El seu cas és una mica diferent, ja que després de passar per un circ, al seu nou destí va ser rebutjada pel grup de femelles que convivien amb ella i va haver de ser reubicada. Això no era un bon presagi, i tot feia pensar que costaria d’integrar. Així i tot, vam decidir donar-li una segona oportunitat al nostre Zoo i després d’avaluar el problema de comportament que presentava, derivat molt probablement del tipus d’entrenament que havia seguit al circ, vam fer-li un programa d’ensenyament i entrenament durant alguns mesos fins aconseguir el que tots desitjàvem, integrar-la al grup! I porta ja 6 anys amb nosaltres.
En aquest vídeo, El Pep Xarles i l’Albert Pàmies, del nostre equip, ens parlen de la seva experiència amb la Bully i com de gratificant és la feina vocacional que fan amb ella.
Ara continuem treballant per al nostre grup d'elefantes millorant el seu hàbitat, que va engrandint-se a mesura que es van reubicant altres animals, i que arribarà als 6.000 m2. La seva llar al Zoo té un bon nombre d’arbres --que s’incrementaran en el futur i complementaran amb més vegetació-- i un substrat sorrenc perquè una superfície tova és important per a les articulacions dels elefants. Els dormitoris estan calefactats i en poden entrar i sortir a voluntat. A través de les seves parets de vidre, els visitants poden veure-les també quan trien estar a cobert. D’altra banda, estem recreant artificialment els seus sistemes d’alimentació i exploració naturals amb l’ús de l’enriquiment comportamental. Per exemple, hem instal·lat un “arbre-grua programable” que ofereix aliment de manera seqüencial durant el dia i la nit perquè les elefantes tinguin sempre al seu abast ‘fulles’ d’aquest arbre metàl·lic. Si vens a veure-les, observaràs que entre els pals provisionals que limiten el seu pati en funció de l’avenç de les obres, hi ha uns cables que no són molt macos però que col·loquem de manera que tinguin el màxim espai possible i que utilitzem també per fixar-hi elements que els serveixen de joc i estímul.
La Yoyo, la Susi i la Bully són ateses diàriament pels seus cuidadors i cuidadores, que en fan un seguiment regular i observen els seus patrons de son, alimentació i comportament, entre d’altres. A més, cada dia, revisen el substrat de la instal·lació, els preparen llits de sorra, els dissenyen enriquiments conductuals, els fan joguines amb les seves pròpies mans... i moltes altres coses perquè es trobin el millor possible. També diàriament, a través d’una tanca especial d’entrenament, els fan treure les potes, trompa i orelles, perquè quan calgui se’ls pugui fer la pedicura --molt important per al seu benestar--, o extreure mostres per a analítiques amb facilitat i sense que s’estressin. Aquest entrenament mèdic, que és voluntari i que es fa sempre utilitzant únicament el reforç positiu, és molt bo per a elles i, a més, els encanta! Anunciem aquestes activitats per megafonia perquè les persones que ens visiten puguin veure de prop com són i com cuidem les nostres estimades elefantes amb afecte i professionalitat!
Tres fotos de la Susi a la tanca d'entrenament:
