La qualitat del medi marí del front litoral de Barcelona ha millorat considerablement gràcies al seguit d’actuacions que s’han dut a terme en els darrers anys en tot aquest àmbit: l’eliminació de l’emissari submarí de fangs amb la posada en servei de l’assecat tèrmic, l’ampliació amb tractament biològic i remodelació de la planta depuradora del Besòs, la finalització de la recuperació ambiental del tram final del riu Besòs, la construcció d’un nou dipòsit de retenció d’aigües pluvials dins de les obres del Fòrum 2004, etc..

L’any 2003 es va crear el Parc d’Esculls de Barcelona. L’objectiu del PEBCN, era que aquesta àrea es convertís, amb el temps, en un lloc de característiques similars a les d’uns fons rocosos, donat que aquest espai simula les superfícies y els forats d’aquests habitats naturals i, d’aquesta forma, millorés l’estat dels fons marins degradats del litoral de Barcelona, a més de convertir-se en una àrea on es poguessin desenvolupar activitats subaquàtiques i contribuir a la recuperació de les comunitats piscícoles de la zona.

La generació dels biòtops mitjançant agrupacions d’estructures formant un gran escull artificial ha permès la colonització dels fons sedimentaris gràcies a la introducció de substrats durs que han incrementat la heterogeneïtat del medi i per tant han afavorit la diversitat d’uns fons fortament antropitzats. Des de l’any 2009, El Zoo de Barcelona va fer-se càrrec del seguiment científic-tècnic que té com a objectiu obtenir dades característiques de l’estat de les estructures enfonsades, de la seva colonització per éssers vius, de la seva eventual incidència en les platges i costes pròximes i de l’evolució de les comunitats pesqueres i marines.

En l’actualitat el grau de recobriment de totes les estructures submergides és superior al 100%, inclosos els elements metàl·lics, ja que es localitzen diferents capes d’organismes sobre el substrat rugós artificial de formigó. És remarcable la presència de components macroalgals en la totalitat de les estructures. Malgrat la profunditat a la qual es troben els mòduls i el grau de terbolesa de l’aigua que provoca una baixa lluminositat, s’ha pogut identificar l’establiment de productors primaris (algues), cada cop més nombrosos, que obtenen la seva energia directament a partir de la llum solar que penetra a l’aigua. En les estructures trobem diverses espècies de porífers, cnidaris, poliquets sedentaris, briozous, mol·luscs bivalves, ascidiacis, com correspon als components de nivells baixos de la xarxa tròfica. No obstant això, l’abundància d’organismes depredadors com els mol·luscs prosobranquis i opistobranquis i com els crustacis, és significativa i demostra que la successió evoluciona cap a comunitats amb una xarxa tròfica del sistema més diversificada i estable, conformant una estructura biòtica més complexa. La presència d’ictiofauna associada a les estructures es pot considerar gairebé similar en quan a abundància i a la diversitat amb la que es podria esperar per a substrats rocosos propers de l’entitat i localització batimètrica dels mòduls.