La pesca té una gran capacitat per alterar, de manera directa o indirecta, la funcionalitat i estructura dels ecosistemes marins. Els mamífers marins poden ser competidors directes de la pesca i per tant es poden veure afectats indirectament per aquesta activitat humana, i això pot fer que no només canviïn les seves mides poblacionals sinó també els seus papers ecològics. No obstant això no coneixem bé els efectes indirecte de les pesca sobre les poblacions de mamífers marins, ja que generalment, no tenim una perspectiva històrica que ens permeti comprendre quin era el seu paper ecològic en els ecosistemes prístins.

Una forma d'avaluar els possibles canvis en el paper ecològic dels mamífers marins en els nous ecosistemes creats per la pesca industrial consisteix a comparar la seva dieta actual amb la consumida en el passat, reconstruïdes les dues mitjançant l'anàlisi d'isòtops estables de material conservat en museus. Els isòtops estables, principalment els de nitrogen i carboni, són uns marcadors d’ús habitual en animals marins per a la determinació de la composició de la dieta, les relacions tròfiques i el tipus d’hàbitat utilitzat. Aquesta tècnica ha estat abastament aplicada a estudis de vertebrats, i el Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia, i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona compta amb una llarga i sòlida trajectòria en aquest camp, tal i com ho demostren les diferents col·laboracions ja realitzades per aquest grup de recerca i el propi Zoo de Barcelona, mitjançant diverses beques PRIC.

El present estudi té com a objectiu general entendre com responen les poblacions de mamífers marins al desenvolupament de la pesca industrial, prenent com a model la comunitat de depredadors apicals del Riu de la Plata. Específicament, es pretén investigar mitjançant una aproximació comparativa abans i després del desenvolupament de la pesca, i basada en l'anàlisi de múltiples isòtops estables (C, N, O) de teixit ossi, els hàbits tròfics de tres espècies de mamífers marins (dofí franciscana Pontoporia blainvillei, i els lleons marins sud-americans Otària flavescens i Arctocephalus australis) que posseeixen un important valor de conservació no només a nivell de la biodiversitat local sinó també a nivell global.