Impala de cara negra
L’impala és un antílop àgil i esvelt que viu a les sabanes arbrades i les regions arbustives de bona part de l’Àfrica oriental. Els mascles, que són els únics que tenen banyes, defensen petits territoris durant l’època de zel, on intenten retenir el màxim nombre possible de femelles.
La subespècie de cara negra, que viu només al sud d’Angola i el nord de Namíbia, es troba avui dia en greu perill d’extinció.
Hàbitat Natural
Angola i Namíbia.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
L’impala de cara negra és un antílop esvelt i àgil que presenta un pelatge de color lleonat, amb la part ventral i les natges blanques. La cua és també de color blanc i amb una línia negra que la travessa longitudinalment. Aquesta cua serveix a l'animal de senyal de comunicació, ja que, quan un exemplar detecta un perill, la mou nerviosament d'un costat a l'altre i adverteix els altres membres del ramat. Aquesta subespècie es caracteritza per tenir unes franges negres longitudinals a la cara, que li donen el nom.
Habita les sabanes arbrades i les regions arbustives del sud d’Angola i el nord-oest de Namíbia, sempre no gaire lluny de rius, rierols o pous d’aigua, des del nivell del mar fins als 400 m d’altitud.
S'alimenta d'herba, llavors, fruits, borrons i, sobretot, de fulles d'acàcies i de diferents tipus d'arbustos.
Durant l'època de reproducció, cada mascle se separa dels altres i defensa un territori propi, d'entre 10 i 60 hectàrees, que ocupa any rere any mentre no és vençut per cap altre contrincant. Els grups de femelles es desplacen d'un territori a l'altre, i els mascles intenten retenir-les a l'interior del seu el temps suficient per poder-les cobrir, alhora que lluiten i expulsen qualsevol altre mascle que hi aparegui.
En les lluites utilitzen les llargues banyes espiralades de fins a 90 cm de longitud i en forma de lira que els distingeixen de les femelles.
És una espècie gregària que forma dos tipus d'agrupacions: ramats de femelles, joves i cries dirigides per una femella experimentada i ramats formats exclusivament per mascles adults i subadults. Extremament àgil, quan fuig dels predadors (lleopards, licaons, guepards, hienes i lleons) ho fa corrent i fent salts de fins a 9 m de longitud i 3 m d'altura.
De les tres subespècies d'impala que hi ha, al Zoo de Barcelona hi viu l'única que es troba avui en greu perill d'extinció, l'impala de cara negra, que darrerament ha estat considerada com una espècie separada amb el nom científic d’Aepyceros petersi.
Malgrat que els darrers anys la població s’ha mantingut força estable, no queden més de 2.500-3.000 exemplars en llibertat, la major part dels quals es troben a l'interior dels parcs nacionals d'Iona (Angola) i Etosha (Namíbia).
