Mufló de Còrsega
Aquest mufló, que ha donat origen a diferents races d’ovella domèstica, és molt adaptable i té preferència pels espais oberts i secs, però sempre a prop dels boscos. Els mascles es caracteritzen per tenir unes banyes grosses i en espiral, mentre que les femelles no en tenen o són petites.
En temps prehistòrics ocupava tota la regió mediterrània però la caça excessiva el va fer desaparèixer del continent i només va sobreviure en algunes illes. En l’actualitat ha estat reintroduït a molts països d’Europa.
Hàbitat Natural
Illes de Còrsega, Sardenya i Xipre. Reintroduït a Espanya, a Catalunya i a diferents països d’Europa i del món.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
S'assembla a una ovella domèstica, però de potes i coll proporcionalment més llargs. La llana és molt més curta i de color marró fosc, blanquinosa al musell, la meitat inferior de les potes i la panxa. Els mascles són més grans i robustos que les femelles, i estan dotats de grans banyes corbades cap enrere; les femelles, en canvi, no presenten banyes o les tenen de molt escassa longitud. A l'hivern, els mascles desenvolupen als costats unes taques blanques que no apareixen als individus de l'altre sexe.
L'hàbitat natural dels muflons són els espais més o menys oberts de muntanya, preferiblement en llocs de terrenys accidentats, secs i durs no massa allunyats de les zones forestals i que a l'hivern no quedin coberts d'una gruixuda capa de neu.
D’alimentació herbívora, menja des d'herba, fulles i brots tendres fins a escorça, bolets, molses i líquens.
La gestació dura al voltant del cinc mesos i neix una sola cria en cada part, de vegades dues. A l’època de reproducció els mascles lluiten aferrissadament per les femelles, i els seus impactes frontals es poden sentir a considerable distància.
De comportament bàsicament diürn, a l'hivern se’l pot veure alimentar-se des de primera hora del dia fins a la posta del sol, mentre que a l'estiu es mostra actiu sobretot les primeres hores del matí i de la nit. És una espècie gregària que a l'hivern viu en ramats mixtos. En arribar la primavera, però, els mascles se separen i es mantenen aïllats o formen grups petits.
Els principals predadors naturals són els llops, encara que els linxs i les àguiles poden capturar els exemplars més joves.
En temps prehistòrics ocupava tota la regió mediterrània, però la caça excessiva el va fer desaparèixer completament del continent i només van sobreviure petites poblacions a les illes de Còrsega, Sardenya i Xipre. Actualment, ha tornat a ser reintroduït a molts llocs d'Europa com Alemanya, França, Itàlia o la República Txeca. A Catalunya es pot veure a llocs com els Ports de Tortosa i Beseit o a la Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases, al Ripollès.
