Les interaccions interespecífiques entre els carnívors poden tenir implicacions importants per a la demografia i la distribució de les espècies involucrades. Les relacions entre el linx ibèric (Lynx pardinus) i altres carnívors mediterranis han estat escassament estudiades. En aquests treballs es presenta el linx ibèric com un controlador de les poblacions d’algunes espècies de carnívors. Tanmateix, no queden resolts els dubtes respecte als mecanismes subjacents a aquest fet, com els mecanismes de segregació temporal o segregació en l’ús de l’espai.

Aquest paper del linx ibèric com a controlador de les poblacions de la resta d'espècies de la comunitat de carnívors és un dels arguments utilitzats pels organismes implicats en la conservació del linx ibèric en campanyes de divulgació i conscienciació del sector cinegètic. Aquestes campanyes compleixen amb la funció d’exposar el linx com un aliat del caçador, fent la funció del millor control de depredadors natural, que té a ratlla la resta de carnívors.

Mitjançant tècniques de fotoparany, s'establiran patrons de presència i de ritmes d’activitat diària de les espècies de carnívors, fet que ens permetrà establir els efectes que la presència del linx pugui tenir sobre aquests paràmetres per a cadascuna de les espècies de carnívors de l’àrea d’estudi.

Objectius:

- Estudiar les relacions espacials entre el linx i la resta d’espècies que formen la comunitat de carnívors en una població de linx ibèric creada recentment mitjançant la reintroducció (Serra Morena oriental, Castella-la Manxa).

- Estudiar les relacions temporals del linx i la comunitat de carnívors amb la seva presa principal, el conill silvestre. Estudi dels mecanismes de segregació temporal en els casos de coexistència del linx ibèric amb altres carnívors.

- Obtenir dades de qualitat que donin suport a la teoria dels beneficis que la presència del linx ibèric pot tenir a les finques de caça menor com el “control de depredadors natural” de poblacions de carnívors.