Foto de portada: L’Emilio García, cuidador de les cabretes del Zoo
La setmana passada tres cabrits de blanca de Rasquera nascuts al Zoo van marxar cap a l’Alt Empordà amb una missió especial. La Vacuna --clara filla de la pandèmia!— i les germanes Figa i Flor pasturaran a partir d’ara el sotabosc per prevenir incendis. Des del 2014, el Zoo participa en el projecte Ramats al Bosc de l’Associació la Gaiata ja hi ha enviat 14 exemplars, els tres últims --la Bleda, la Confina i la Corona-- el març passat. Seguint les instruccions de l’Edu Balsells, coordinador del projecte, les nostres cabres s’integren en un ramat de la mateixa raça, que inclou també ovelles ripolleses, en una zona boscosa de gairebé 1.000 hectàrees situada entre Figueres i Besalú. El projecte Ramats del bosc té com a objectiu fomentar les races autòctones en perill d’extinció i ajudar a prevenir incendis forestals gràcies a la pastura.
La blanca de Rasquera és una raça pròpia de diverses comarques meridionals de Catalunya que està en greu perill d’extinció per manca de relleu generacional a les explotacions ramaderes on es criaven. Part del nom li ve de Rasquera, municipi de la Ribera d’Ebre. Ara la regressió de la raça l’està empenyent a zones més muntanyoses, on se n’hi conserven més. Es caracteritza per les orelles grans i caigudes endavant i les grans banyes amb forma de tirabuixó, rectes o cargolades. El pelatge presenta diverses capes, generalment amb taques negres sobre blanc o totalment blanc, però també tricolor o marró i blanc.
Hem parlat amb l’Edu Balsells Martínez, també pastor i president de La Gaiata, que defensa convençut la tasca dels Ramats al bosc. Ens explica que per prevenir i evitar els incendis forestals són bàsics d’una banda la vigilància i una actuació ràpida, a càrrec dels bombers i les Agrupacions de defensa forestal (ADF), i de l’altra la creació de tallafocs o franges de baixa combustibilitat allà on convingui, per fragmentar els continus forestals de manera que un focus d’incendi no es converteix en un gran incendi (més de 500 Ha). Les estratègies que s'utilitzen en la prevenció d'incendis forestals actualment --segueix l’Edu-- són la inversió en hidroavions, helicòpters i camions de bombers per intentar apagar els focs quan es produeixen, que és la predominant, i els tres mètodes que s'han utilitzat de manera tradicional per a la gestió de la vegetació: la crema controlada, el desbrossament mecànic i el desbrossament amb animals en pasturatge.
L’Edu afirma que en comparació amb les estratègies no ramaderes, el silvopastoralisme --el pasturatge extensiu del sotabosc-- no només és menys costós que les seves alternatives en termes econòmics sinó que té a més un clar valor afegit, ja que revalora el treball dels pastors, contribueix a la fixació de la població al món rural i ajuda a recuperar camins naturals, entre altres efectes positius. També té avantatges pel que fa al medi ambient, perquè contribueix a conservar la biodiversitat i els hàbitats, disminueix la càrrega de combustible a l’espai forestal i ajuda a preservar les races autòctones i el paisatge.
Per a aquest pastor orgullós del seu ofici, la ramaderia extensiva i els pastors són una necessitat social a l’entorn mediterrani. Totalment d’acord amb ell i satisfets que les nostres cabres retrobin la natura amb els amics de La Gaiata!
Edu Balsells a Instagram
Foto d'Oriol Sala Font.