Foto de portada: Albert Pamies

 

Continuem treballant per al benestar i la qualitat de vida de les nostres elefantes Susi, Yoyo i Bully, en aquesta ocasió amb la construcció d’un segon fangar on podran hidratar-se aquest estiu i reproduir el seu comportament natural. El nou fangar complementa la instal·lació -una recreació de l’hàbitat natural de l’espècie-, i suposa un nou element de benestar per a les elefantes ja que n’afavoreix la interacció i és també beneficiós perquè el fang adherit a la pell protegeix els elefants del sol i dels paràsits.

 

 

 

 

 

L’última ampliació de l’espai de les elefantes, situat al bioma de la Sabana del Sahel i contínuament millorat durant els últims anys, ha significat un increment de 426 m2 el març passat. Actualment l’hàbitat té un total de 5.500 m2 i està previst que les millores continuïn amb la introducció de més vegetació i ampliant-se fins als 6.000 m2. Però per a la qualitat de vida dels animals, la mida de la instal·lació no és l’únic important. A més de la construcció del fangar i les successives ampliacions, la instal·lació consta d’altres elements essencials per garantir el benestar de la Susi, la Yoyo i la Bully. En els últims anys, s’ha millorat encara més el substrat introduint-ne un de natural, més tou i indicat per a les seves articulacions, i s’han instal·lat elements d’interacció per fer exercicis mèdics i elements estructurals de joc i estímul de conducta. A més, s’han construït unes noves instal·lacions d’aixopluc climatitzades, amb llum natural i d’accés lliure per als animals, i s’han integrat a l’espai unes noves menjadores que permeten simular els sistemes d’alimentació i exploració naturals.

 

 

 

El Zoo de Barcelona, un centre de referència en l’atenció a elefants

 

Les tres elefantes del Zoo estan juntes des del 2012, quan es va acollir la Bully, que havia estat en un circ. Abans, al 2002 havia arribat la Susi, que també havia passat per un circ, i el 2009, la Yoyo, que va trobar refugi al Zoo després de passar gran part de la seva vida prèvia encadenada. El Zoo de Barcelona ha estat treballant intensament els últims anys per garantir el seu benestar, i s’ha convertit en un dels centres de referència en l’atenció a elefantes velles fora d’època reproductiva, una funció cabdal dins del programa de conservació ex-situ de l’espècie.

 

 

Els biòlegs, veterinaris i cuidadors del Zoo tenen diferents eines per avaluar l’estat físic i psíquic de les elefantes. Sobretot l’observació --les coneixen i veuen quan alguna cosa no va bé i cal prendre mesures--, la monitorització de la seva conducta de son, que és molt important. A banda, es fan exploracions durant els exercicis mèdics que realitzen regularment, i quan cal es practiquen diferents tipus de proves i analítiques que permeten comprovar que tot està com cal esperar tenint en compte la seva avançada edat i alguns problemes de salut crònics que pateixen. Diversos indicadors basats en l’anomenat Animal Welfare Quality Protocol han permès a

l’equip del Zoo constatar que es compleixen els punts bàsics d’aquest protocol --bona salut, bon allotjament, bona alimentació i comportament apropiats, i que es respecta també el principi de les cinc llibertats: lliures de fam, set i malnutrició, lliures de por i distrès, lliures d’incomoditats físiques i tèrmiques, lliures de dolors, lesions i malalties i lliures d’expressar el comportament propi de l’espècie.

 

L’elefant africà està catalogat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) com una espècie en perill d’extinció.

 

Oferir les millors condicions als animals que allotgem és un punt clau del Nou Model de Zoo, segons el qual el Zoo vol esdevenir un centre de referència de primer ordre pel que fa al benestar dels animals que acull. El desenvolupament dels seus tres eixos primordials d’actuació --l’educació, la recerca i la conservació-- comporta també una metamorfosi de l’espai físic, com és el cas de la instal·lació del Sahel, on es troben les tres elefantes.