Cens de l'Alosa becuda
alosa
Investigador
Juan Traba Díaz
Institució
Universitat Autònoma de Madrid (Grup d’Ecologia Terrestre)

L'alosa becuda, Chersophilus duponti, és un dels passeriformes més amenaçats d'Europa. A més de ser escassa, habita ambients d'estepa, rars i fragmentats, la qual cosa se suma a la seva dificultat per ser censada. L'objectiu principal d'aquest projecte se centra en el desenvolupament d'un mètode per determinar la presència fiable (i eventualment l'abundància) de l'alosa becuda mitjançant l'ús d'aparells enregistradors automàtics, així com definir les corbes d'esforç mostral necessàries per determinar-ne la presència. Addicionalment, es pretén testar aquest sistema en poblacions reals de manera que permeti aprofundir en l'ecologia reproductiva de l'espècie. Per aconseguir-ho es realitzarà una comparació entre diferents models d'aparells enregistradors disponibles al mercat, i es comprovarà quin d'ells és més efectiu en la detecció del cant de l'alosa becuda.

Aquesta feina permetrà l'elaboració d'un protocol estandarditzat que podrà ser utilitzat per científics i tècnics responsables per al seu estudi i conservació. En aquest sentit, la feina es dissenyarà per definir els 3 factors que es consideren determinants per validar aquesta metodologia: radi de detecció i esforç necessari (nombre d'aparells enregistradors que s'hauran d'utilitzar), taxa de detectabilitat i precisió en la determinació d'abundàncies. Un cop establert aquest protocol, es testarà en poblacions de densitat coneguda per determinar la taxa d'esforç real, la seva utilitat per a la determinació de l'abundància d'individus, així com aspectes concrets de la biologia reproductiva dependents de la densitat de coespecífics (taxa i temps de cant, reclam, alarma, etc.).

La incorporació de la metodologia basada en enregistraments permetrà definir-ne la fiabilitat per detectar automàticament la presència de l'espècie en zones de baixa densitat, com ja s'ha demostrat a zones en què la detecció visual de les espècies és molt baixa, i obre les portes a la cerca de noves poblacions a zones d'hàbitat potencial que a causa de la llunyania, la dificultat d'accés i la baixa probabilitat de presència de l'espècie no s'estudien actualment.