Mona aranya bruna
Aquesta espècie de mona aranya habita a les selves denses del nord de l’Amèrica del Sud i ocupa les parts més altes dels arbres, per on es desplaça amb gran agilitat ajudada per la llarga cua prènsil, que utilitza com una cinquena extremitat. És interessant ressaltar l’absència del dit gros de les mans.
Són animals de costums diürns, que es comuniquen fonèticament a grans distàncies i s’alimenten principalment de fruits i llavors.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Nord de Colòmbia i Veneçuela.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
Les mones aranyes es caracteritzen per les extremitats llargues i primes i per l’encara més llarga cua prènsil, que té la part inferior de l’extrem desproveïda de pèl per tal d’afavorir la subjecció a les branques dels arbres. La coloració d’aquesta espècie és brunenca en les parts superiors i blanquinosa en les inferiors, té la cara fosca i presenta una taca clara al front. Com en totes les espècies de mones aranya, és interessant ressaltar l’absència del dit gros de les mans.
Selves plujoses de plana, boscos de ribera i selves de muntanya baixa de no més dels 700 m d’alçària.
L’alimentació és bàsicament frugívora, ja que es compon en un 90% de fruits i llavors, però també consumeix altres productes vegetals com fulles tendres, brots i flors, capturant molt ocasionalment petits invertebrats.
La gestació dura entre 226 i 232 dies i neix una sola cria en cada part. El petit resta agafat a la panxa de la mare durant els dos primers mesos i després és transportat a l’esquena. La lactància dura almenys un any sencer, i les femelles acostumen a reproduir-se només cada tres o quatre anys.
Les mones aranya, de costums estrictament arborícoles, es mouen per les branques dels arbres penjades de les mans i de la cua prènsil, que utilitzen com un cinquè braç. Habiten a la part més alta de la selva i és notable la convergència amb els còlobs africans i els gibons asiàtics, que ocupen el mateix hàbitat.
D’hàbits diürns i costums gregaris, poden arribar a formar grups de fins una vintena d’animals, encara que generalment es mouen per la selva en grups més reduïts formats per entre dos i vuit individus.
Les poblacions es troben avui en perill a causa de la desforestació de la selva tropical per obtenir terrenys per a l’agricultura i la ramaderia, així com per l’excessiva caça, ja que la seva carn és força apreciada en moltes regions de l’àrea de distribució.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.