Palmera d'aspecte més gràcil i esvelt que la palmera canària. El tronc és alt, prim i té una capçada més esclarissada, amb fulles d'un to gris blavós. Els peus femenins produeixen dàtils dolços i comestibles, més grans que els de la palmera canària. Aquesta palmera es conrea ja des de molt antic als oasis dels deserts on, juntament amb altres espècies fruiteres i hortícoles, en van anar substituint la flora originària.

Sembla ser que ja es conreava fa més de 6.000 anys a la vall del riu Eufrates per obtenir dàtils, principal component de la dieta dels habitants dels deserts. A part dels dàtils, gairebé se'n poden aprofitar totes les altres parts: del tronc, se'n fa fusta; de les fulles, fibres per a cistells, cordes i les palmes del Diumenge de Rams; la gemma apical, les flors i el pol·len són comestibles, i els pinyons i les arrels es donen al bestiar.