Gosset de les praderies cuanegre

Cynomys ludovicianus

Aquest petit rosegador terrestre, que pertany a la família dels esquirols, viu a les praderies i en altres regions planeres i obertes de l’Amèrica del Nord, des del sud del Canadà fins al nord de Mèxic.

 

De comportament gregari, forma grans colònies subterrànies que poden estar constituïdes per centenars de milers d’individus. La gestació d’aquests animals dura entre 33 i 38 dies i el nombre de cries que neixen en cada part és de tres a cinc, tot i que de vegades arriba a vuit.

Hàbitat Natural

Amèrica del Nord, des del sud del Canadà fins al nord de Mèxic.

Gosset de les praderies cuanegre
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Preocupació menor

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Rodentia
Família
Sciuridae

Característiques físiques

700-1600 g
Birth Weight: 15-20 g
35-40 cm
fins a 9 anys en captivitat

Biologia

Habitat
Sabana
Vida social
Gregària
Alimentació
Herbívora

Reproducció

Gestació
33-38
Dies
Cria
1-8, normalment 3-5

Descobreix com són

Biologia

Descripció

Malgrat no semblar-ho, el gosset de les praderies és un petit rosegador terrestre que pertany a la mateixa família que els esquirols. Se’n coneixen fins a cinc espècies diferents, la més abundant de les quals és la que tenim al Zoo de Barcelona, el gosset de les praderies cuanegre, que es caracteritza per tenir la part final de la cua d’aquest color.

Hàbitat

Viu a les praderies i altres regions planeres i obertes de l’Amèrica del Nord.

Alimentació

Són animals d’alimentació herbívora que mengen gramínies i altres plantes herbàcies que creixen a les praderies, però que complementen esporàdicament amb petits invertebrats com escarabats, cucs i llagostes. Quasi mai beuen, ja que l’aigua que necessiten l’aconsegueixen directament de la mateixa herba.

Reproducció

La seva gestació dura al voltant d’un mes i poden néixer entre un i vuit petits en cada part, normalment entre tres i cinc. Neixen a l’interior del cau subterrani colonial totalment cecs i sense pèl, mesuren uns 7 cm i pesen entre 10 i 15 g. Són alletats per la mare entre quaranta i cinquanta dies.

Conducta

L’activitat diària és fonamentalment diürna, encara que es mostren més actius a primeres hores del dia i al capvespre.

 

És un animal molt gregari, que forma autèntiques ciutats subterrànies que poden estar constituïdes per quilòmetres de corredors que comuniquen entre si els caus dels diferents clans familiars, unitat bàsica d’aquests animals. Els clans familiars solen estar formats per un mascle adult, de dues a cinc femelles adultes i un nombre variable de joves i cries, generalment de quatre a sis.

 

Els clans familiars viuen en caus subterranis que poden mesurar 5 metres de fondària i més de 30 de longitud, i que acostumen a tenir l’entrada aixecada sobre la superfície amb cúmuls de terra per tal de prevenir possibles inundacions a l’època de pluges. L’entrada de cada cau de la colònia està situada a uns 5-6 m de distància de la dels veïns i, juntament amb el terreny que l’envolta, constitueix el seu territori, el qual és defensat davant tots els altres grups familiars.

 

El seu comportament social és complex i vistós. Així, per exemple, quan es troben dos animals que han sortit a menjar, s’arrosseguen l’un davant de l’altre movent la cua fins que posen en contacte el musell, el famós petó dels gossets de les praderies, que és en realitat un senyal de reconeixement i salutació, però que es torna d’amenaça si el contrincant és un desconegut. Normalment, però, la comunicació amb els altres membres de la colònia es fa mitjançant uns forts crits que emeten des de l’entrada del cau. El crit territorial, característic de cada individu i que fan aixecats sobre les potes del darrere i amb el musell apuntant cap el cel, no provoca cap reacció en la colònia, mentre que el crit d’alarma, encara més potent, fa que tots els animals s’amaguin immediatament dins el cau. Aquest crit de perill, que es pot repetir fins a quaranta vegades per minut, és el que els ha donat el poc adequat nom de gossets de les praderies.

Estatus i programes de conservació

Les colònies dels gossets de les praderies poden acollir milers d’individus i, en èpoques històriques, la població es comptava en milions d’exemplars. Però l’ésser humà l’ha considerat sempre un animal perjudicial per a l’agricultura i la ramaderia, de manera que l’ha eliminat de gairebé el 98% de la seva distribució original mitjançant la caça directa, l’enverinament massiu o la destrucció de les colònies subterrànies. El resultat d'això és que avui només resten poblacions una mica nombroses d’aquest animal a l’interior dels parcs i altres zones naturals protegides.